Salut

DOCTOR IVÁN MAÑERO

CIRURGIÀ PLÀSTIC, ESTÈTIC I REPARADOR

“Tots els pacients estan preparats per canviar de sexe; volen això”

La Fundació FDrIM és una eina jurídica per poder ajudar nens i dones a Guinea Bissau, on les dones són mutilades sexualment i els nens pateixen les seqüeles de mines antipersones

Com va decidir dedicar-se a la medicina, i concretament a aquesta especialitat?
El coneixement de l’ésser humà va fer que em decidira a ser metge. I la recerca d’una especialitat que aportara a la medicina algun dels meus valors em va dur a l’especialitat de l’estètica. Soc cirurgià plàstic perquè aquí he trobat les meves dues grans passions: la medicina i l’art.
Al Brasil, i també a l’Àfrica, ha tractat nens que han patit cremades?
Als països subdesenvolupats, on no arriba l’electricitat, bona part de la vida gira al voltant del foc, forma part de la seva vida, i el nombre de nens cremats és molt important. A més a més, a Àfrica cal sumar-hi els nens víctimes de les mines antipersones de les utilitzades en les guerres, i molts nens acaben sense una cama o sense un braç.
És aquesta experiència el que li fa crear una fundació?
La fundació és una forma jurídica per poder treballar. Per ajudar la gent no calia cap fundació, però és la societat organitzada la que la reclama, fa falta per poder demanar diners, per anar a treballar a aquells països i per tota una sèrie de normes burocràtiques. La fundació és una reglamentació jurídica per intentar que les ajudes flueixin amb una mica més de normalitat.
L’ablació és part d’una cultura?
No. És molt important que la gent ho tingui en compte. La mutilació genital femenina és una violència de gènere que comença a l’Egipte perquè les dones no tinguin plaer i siguin fidels als seus homes. Hi ha altres cultures africanes, no musulmanes, en què també practiquen aquesta violència sota supersticions. No hi ha cap justificació perquè a una dona li amputin el clítoris. Moltes moren, i les supervivents tenen dolors la resta de la seva vida.
Quina és la solució per evitar aquesta barbaritat?
A l’orfenat de Guinea Bissau i a les escoles els diem que no s’ha de fer l’ablació, però et quedes sorprès quan una noia adolescent et demana per què no has deixat que li fessin l’ablació. Les seves raons són que cap home l’estimarà, no podrà tenir fills i acabarà abandonada. Per tant, el que cal és educar-los des que són ben petits.
On va aprendre a fer cirurgia de canvi de sexe?
Cal recordar que molt abans del 1995, any en què vaig començar a fer aquesta cirurgia, la llei prohibia aquestes intervencions; aquestes persones les tancaven a la presó. Quan vaig començar era com si fos boig. Al principi vaig tenir molts problemes, en molts hospitals no em deixaven operar, els anestesistes no volien adormir aquests pacients, i col·legues em van deixar de parlar. Sempre s’ha de ser atrevit en tot; si no ets atrevit no hi ha avenços, i tot queda com estava. Hi havia pocs llocs al món on es fera el canvi de sexe; vaig estar a Tailàndia i també a Holanda, on el sistema sanitari reconeixia aquestes persones molt abans que nosaltres. Així vaig anar formant-me.
Quin va ser el punt d’inflexió en aquest tema?
Un punt d’inflexió important va ser quan vaig decidir fer una operació televisada, perquè tothom ho veiés. Vaig operar l’Amor, de GH; Mercedes Milá, amb qui ens coneixem, em va dir si m’atreviria a fer aquesta intervenció per al programa; vaig dir que sí, i a partir d’aquell moment la gent va començar a veure aquest tema d’una altra manera.
Estem ara davant d’un tema socialment admès?
S’ha normalitzat en el sentit que el transsexual ja no és un marginal. Ara als nens ja se’ls dona atenció; abans un nen que deia que tenia aquest problema rebia plantofades fins que no ho tornava a dir. Ara no, ara el nen ho diu, el pare no ho entén, però el du al metge i aquest l’envia al psicòleg, i aquest nen estarà en observació i s’avisarà l’escola. Sí, crec, que s’ha fet un salt molt important, però encara queda feina per fer.
Quan els pacients arriben a vostè, estan preparats?
Tots els pacients, des de nens, estan preparats per canviar de sexe, perquè és el que volen. Per al que no estan preparats és per afrontar què diràel seu entorn, la família, els amics... la pèrdua de feina, això és el que els fa por.
La Seguretat Social atén les operacions de canvi de sexe?
Actualment, sí. El problema és que no hi ha prou professionals. Vaig dedicar un any de la meva vida anant al Clínic de Barcelona per formar un grup de metges que són ara els que fan aquesta cirurgia en la sanitat pública. Que la sanitat pública es fes càrrec d’aquesta cirurgia va ser una lluita meva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Demanen que es revoqui la llibertat al pare del nadó mort

Seguretat

Cinc anys sense notícies de Julie

Lers (França)

El taxi vota avui si aprova un decret que frena els VTC

barcelona

Preocupació dels alcaldes selvatans per la inseguretat

santa coloma de farners

Girona planteja un “nou model” de policia municipal

girona
KHAOULA BOUMAAZA
ESTUDIANT DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES I INSTAGRAMER ‘ABSOLUTELY KHAOULA’

“Hi ha un mercat invisible i poc representat que factura bilions”

Girona
SOCIETAT

Multes als webs que promoguin l’anorèxia o la bulímia

Les entitats demanen un pla estable per acollir els MENA

Barcelona
societat

França i Espanya tomben el pla d’interconnexió de gas Midcat