“La immunoteràpia és l’esperança de futur en la lluita contra el càncer”

Bàsicament l’existència de grans centres d’investigació sobre el càncer de pulmó, la meva especialitat, i també el finançament que rep la investigació científica. Aquests dos factors m’hi van portar després d’estudiar biologia a la Universitat de Barcelona, de fer el màster en biomedicina a la Pompeu Fabra i el doctorat a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. En un laboratori d’oncologia d’aquest centre vaig començar a fer la recerca en càncer de pulmó i un any més tard, el 2015, vaig aconseguir una plaça de postdoctorat al Dana-Farber Cancer Institute de Boston, un centre de molt renom de la Universitat de Harvard.

És una experiència molt bona. Aquí hi ha molts recursos, és un lloc de primera divisió on pots treballar amb moltíssima gent de diferents països. A més a la ciutat de Boston hi ha moltes possibilitats de col·laboració perquè, a part de Harvard, hi ha el Massachusetts Institute of Technology (MIT) i bon nombre de centres d’investigació. Hi ha moltíssimes farmacèutiques, gran quantitat de petites empreses de biotecnologia i existeix una col·laboració molt gran entre els hospitals i la indústria. La zona de Boston és com una mena de Silicon Valley de la biomedicina i la universitat rep molta inversió privada. Poder estar aquí m’ha permès créixer com a investigador. I també és una bona experiència familiar. La meva dona em va animar a venir a Boston. Ella era professora d’anglès en un centre de secundària de Barcelona i ara treballa de professora d’espanyol en una escola privada aquí.

És l’esperança de futur per a la lluita contra el càncer i també una realitat. Pacients de melanoma, per exemple, s’han curat exclusivament amb immunoteràpia. Ara s’està provant en combinació amb quimioteràpia i amb altres tractaments. Una de les coses que estem estudiant és el perquè alguns pacients responen bé a la immunoteràpia i d’altres, no. Quan coneguem bé aquests mecanismes podrem dissenyar nous fàrmacs per poder fer front a aquesta resistència. És una de les línies d’investigació a molts laboratoris i hospitals perquè tothom ha vist que aquest és un bon camí. Ara estem a l’inici i s’ha de treballar molt per conèixer els mecanismes i per trobar noves combinacions de fàrmacs que funcionin millor.

Normalment el nostre sistema immune està dissenyat per atacar tot tipus de càncer. Això és el que se suposa que hauria de fer. El càncer fa que les cèl·lules es comencin a dividir sense control i això és una cosa estranya que fa intervenir el sistema immunològic per aturar-ho. El problema és que el càncer troba mecanismes per bloquejar aquesta resposta. I aleshores és quan comença a créixer i pot fer metàstasis.

El que fa és bloquejar la manera que té el càncer d’amagar-se del sistema immune. Són uns fàrmacs que fan que el sistema immune trobi una altra vegada el càncer, el reconegui com una cosa estranya i l’ataqui.

Estem estudiant la biologia d’un subtipus concret de càncer de pulmó, el de cèl·lula petita, i hem trobat un mecanisme biològic que podria explicar com determinades cèl·lules cancerígenes alteren el sistema immune. Ja ho hem publicat en la revista Nature Medicine perquè és un mecanisme molt nou que podria tenir implicació en el disseny de noves immunoteràpies. A més, unes anàlisis computacionals que hem fet al MIT indiquen que aquest mecanisme existeix en altres tipus de càncer i per tant els resultats de la investigació serien aplicables més enllà del càncer de pulmó.

Són 150.000 euros per dos anys de treball i em permet continuar les investigacions i avançar cap al meu objectiu de tenir un laboratori propi en alguna institució nord-americana.

Difícilment es cura i és el que provoca més morts al món. Sovint quan es detecta ja és massa tard. La bona notícia és que la immunoteràpia, combinada o no amb la quimioteràpia, pot ser, de cara al futur, la manera de curar els pacients amb aquest tipus de càncer. De fet ja hi ha casos de curació, i, el que és més important, fins i tot amb persones amb metàstasi.

A Catalunya hi ha molts bons hospitals. Al Vall d’Hebron, a l’Institut Català d’Oncologia, a Bellvitge o a l’hospital del Mar ja es poden rebre els mateixos tractaments d’immunoteràpia que als Estats Units. L’única diferència és que potser als hospitals nord-americans hi ha més assajos clínics. En tot cas els pacients catalans poden estar ben tranquils.

La meva idea no és viure als Estats Units per sempre. M’agradaria tornar però un dels problemes que veig per fer-ho és la manca de finançament i d’estabilitat per iniciar projectes, sobretot per als investigadors joves. El govern hauria de destinar més diners a la investigació.