La malaltia més cara del segle
Calculen que el virus ocasionarà 56.527 milions en pèrdues, el 2% del PIB trimestral xinès
Investigadors assenyalen el pangolí, consumit il·legalment a la Xina, com la baula de contagi entre ratpenats i humans
El coronavirus de Wuhan ha esdevingut l’epidèmia més costosa del món en els darrers vint anys. La malaltia, que ha afectat especialment la Xina, es preveu que costarà al gegant asiàtic aproximadament el 2% del seu PIB del primer trimestre del 2020, suma que equivaldria a 56.527 milions d’euros, segons dades recopilades per la publicació financera Learnbonds.com
La Xina prioritza contenir el virus i ja ha destinat 10.000 milions d’euros a tractaments i equipament mèdic. Els principals bancs han reduït els tipus d’interès per a petites empreses i particulars de les zones amb més afectació de la malaltia, incloent-hi Hubei, la regió que n’ha estat l’epicentre. La publicació assegura que el coronavirus serà l’epidèmia més costosa del segle en comparació amb brots com ara l’Ebola –48.000 milions en pèrdues, la segona més costosa– i la grip porcina, entre d’altres. A més, el brot podria dificultar el creixement xinès, ja que la majoria de les operacions s’han aturat. Si no es conté, la situació podria ser similar en altres indrets del món. És per això que malalties com la grip porcina i l’Ebola van tenir un nombre de morts molt més elevat.
L’epidèmia causada pel virus de l’Ebola havia estat fins ara la més costosa del segle. El virus va afectar pràcticament la totalitat d’Àfrica i va provocar pèrdues per valor de 48.000 milions d’euros. En el període 2000-2020, es van registrar aproximadament 11.323 morts i 28.646 infeccions com a resultat de la propagació pel continent africà, amb països com ara Guinea, Libèria i Sierra Leone amb el màxim nombre d’afectats. La grip porcina quedaria situada com la tercera epidèmia més costosa del segle, amb un nombre desconegut de persones afectades en els últims vint anys. Va causar fins a 18.138 morts, el registre més elevat durant el període analitzat en una pandèmia.
Un mamífer protegit
Un grup d’investigadors de la Universitat Agrícola del Sud de la Xina van fer públic ahir que el pangolí podria ser el pas intermedi entre l’origen de la malaltia i l’ésser humà. Aquest mamífer d’aspecte curiós s’alimenta de formigues i té el cos recobert d’escates. Probablement, el seu aspecte singular l’ha convertit en una de les principals víctimes de la cacera i el tràfic il·legal de fauna salvatge a escala mundial. El pangolí està protegit, però es troba a prop de l’extinció, precisament a causa de la gran demanda del mercat xinès, que el considera una delicadesa gastronòmica i atribueix presumptes propietats medicinals a les seves escates. Actualment, el pangolí –que es caça furtivament als boscos africans i asiàtics, on habita– concentra més demanda que l’ivori dels elefants i es ven il·legalment als mercats de carrer xinesos.
La comunitat científica internacional ja sospitava que l’origen del virus podia ser el consum de fauna salvatge, ja que es calcula que un 70% de les infeccions emergents en humans provenen del contacte amb la fauna salvatge.
Els investigadors xinesos han fet un breu comunicat en què asseguren que van seqüenciar el genoma del coronavirus present en pangolins i han confirmat que és idèntic en un 99% al de les persones infectades. Per això, l’han considerat un “potencial pas intermedi” entre el ratpenat i l’ésser humà. Segons diverses organitzacions ecologistes, més d’un milió de pangolins han estat caçats furtivament durant l’última dècada. A finals de gener, i en vista de les sospites que podien ser els pangolins venuts en un mercat de marisc de Wuhan l’origen de l’epidèmia, les autoritats xineses van suspendre, tot i que temporalment, la venda de fauna salvatge als mercats. Ara, són moltes les veus que en demanen la prohibició definitiva. El 2003, arran de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), ja es van introduir noves reglamentacions als mercats de Pequín i Canton, però no als de les zones rurals.
D’altra banda, els casos de coronavirus van arribar ahir als 31.535 arreu del món, amb 4.826 malalts en situació crítica. El nombre de víctimes mortals ja arriba a les 638 persones. Totes han mort a la Xina, tret d’una a Hong Kong i una altra a les Filipines.
LES XIFRES
Catorze dies per emprendre un creuer
L’Associació Internacional de Línies de Creuer, que representa el 90% del sector, va anunciar ahir que negarà l’embarcament a totes les persones que hagin estat a la Xina continental, Hong Kong i Macau durant els catorze dies previs al viatge que es vulgui fer en vaixell de creuer. El Ministeri de Salut japonès va informar ahir que 41 persones més havien contret el coronavirus en les últimes 24 hores en el vaixell de creuer que està atracat a la badia de Tòquio des de dimarts. Així, ja són 61 els diagnosticats al Diamond Princess, amb unes 3.700 persones en quarantena dues setmanes.
D’altra banda, el cap executiu del comitè organitzador dels Jocs Olímpics, Toshiro Muto, ha expressat la seva preocupació per l’impacte que la malaltia pot tenir en aquest esdeveniment, que s’inaugura d’aquí a 167 dies: “Estic extremament preocupat perquè la propagació de la malaltia pugui afectar els preparatius dels Jocs.”
