El sector de la flor, enfonsat perquè ha de llençar la producció que tenia a punt
S’ha de desfer de la planta ornamental, que es fa malbé en plena temporada amb tots els canals de venda tancats
Els que cultiven roses s’esperen el pitjor
A punt per a la primavera i els floricultors veuen com la producció de temporada se’n va en orris. “Estem espantats i impotents perquè llencem la inversió dels últims mesos i quedem sense res”, explicava Jaume Brasó, un dels floricultors de Vilassar de Mar, membre de la junta del Mercat de la Planta i la Flor Ornamental de Catalunya, que dilluns va tancar les portes davant la falta d’activitat arran de la situació provocada pel coronavirus.
Els productors tenen les explotacions a ple rendiment amb tota la planta de temporada, però des de fa dies amb tots els canals de distribució tancats, com ara les floristeries i les parades dels mercats. També les exportacions cap a França, un dels clients potencials dels productors del Maresme, que han blindat els canals de distribució. Segons explica Brasó, hi ha alguns productors que podran aguantar un temps perquè es dediquen més a plantacions de jardineria que es pot fer durar a terra sense que es malmeti. Als qui com ell fan extensions de gerani, gessamí o d’altres plantes de temporada només els queda l’opció de llençar-les i com a molt guardar els testos. “El gessamí triga nou mesos a créixer i és la inversió d’aquest temps; per tant, ens quedem sense producte per quan tot això passi”, es lamentava Brasó, conscient que ajudes com ara els crèdits a les empreses seran complicades de percebre tenint en compte que són pèrdues.
Per als floricultors la situació actual és molt pitjor que les afectacions al sector arran de les ventades del 2001, que van destrossar els cultius del Maresme. El sector veu amb impotència que no pot mantenir, de cap de les maneres, unes plantacions programades per sortir al mercat entre març i abril, i tornar a començar de nou.
“No tenim més remei que tirar la flor que es marceix un cop tallada o retallar la planta, però es desfiguren i no serviran si s’ha d’aguantar gaire”, explica Josep Noè, un dels productors de Mataró que veu com els productors toquen fons quan eren a punt d’iniciar el que representa la temporada més forta de l’any. “N’han vingut de molt fortes, però aquesta el pitjor és que no sabem com acabarà”, hi afegia Noè.
Les roses, en perill
A les portes de Sant Jordi és incert el que pot passar amb les vendes de les roses, que l’any passat van representar un volum de set milions d’unitats. Tot i que la major part provenen de fora, sobretot de Colòmbia i Holanda, i només un 9% estan cultivades a Catalunya, els que s’hi dediquen estan amoïnats. “Encara ens queda un mes de marge, però veient com van les coses m’espero el pitjor”, indicava Eduard Coll, que en té una extensió a Vilassar de Mar. Segons explica, les varietats que es conreen són diferents, però el bon temps les està avançant i per això estan obrint les finestres als hivernacles per mirar de tenir-les a punt per collir quan sigui el moment. “Amb el consum aturat no pensem ni en les comandes ni en el que pot passar si es manté la gent confinada i sense poder sortir”, explica resignat en un producte delicat que tampoc es pot mantenir gaire temps a les cambres frigorífiques.
Mercabarna-flor, que també manté tancades les instal·lacions a tocar de l’aeroport, va comercialitzar l’any passat un terç de les roses que es van vendre a Catalunya. Una temporada fluixa perquè Sant Jordi va caure tot just després de les vacances de Setmana Santa.
