Salut

CELIA MIRALLES BUIL

EXPERTA EN LA GESTIÓ D’EPIDÈMIES A PORTUGAL I L’ESTAT ESPANYOL DURANT ELS SEGLES XIX I XX

“El confinament és un senyal d’impotència”

“La grip espanyola és l’única epidèmia que en el passat va tenir un impacte tan global com té ara el coronavirus”

“Les dificultats que han tingut els governs europeus a l’hora de reaccionar estan relacionades amb la memòria de risc”

“Durant el segle XIX, les epidèmies van afavorir una militarització de la societat”

HISTORIADORA DE LES EPIDÈMIES
Celia Miralles Buil, 34 anys, és historiadora i treballa com a investigadora a la Universitat de Lisboa. Neta d’exiliats catalans i aragonesos, va néixer al sud de l’Estat francès i va fer un doctorat sobre l’impacte de la tuberculosi en la Barcelona dels anys trenta del segle XX. Una tesi codirigida entre la Universitat Lumière Lió 2 i la Politècnica de Catalunya. Integrant del grup internacional Quarantine Studies Network, estudia ara la gestió de les epidèmies a Portugal i l’Estat espanyol en la història contemporània.
En lloc de provocar canvis radicals, les grans epidèmies van suposar un moment de cristal·lització

La historiadora hispanofrancesa Celia Miralles Buil, experta en la gestió d’epidèmies a Portugal i l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX, explica l’origen de les quarantenes i analitza l’actual crisi sanitària amb una perspectiva històrica.

Quan van sorgir les primeres quarantenes?
És difícil establir una data exacta, però se sol considerar la primera quarantena la que va organitzar-se el 1377 al port de Ragusa (ara Dubrovnik) per afrontar una epidèmia de pesta negra. La primera infraestructura per aïllar malalts durant les quarantenes va construir-se el 1423 a la República de Venècia a l’illa de Santa Maria de Natzaret. A partir d’aleshores, van emergir a la costa Mediterrània aquests edificis que eren coneguts com a llatzerets, on es tancava els nouvinguts sospitosos d’estar malalts abans que poguessin entrar a les ciutats. Però des de principis del segle XIX van començar a suavitzar-se aquests dispositius.
Entre mitjans del segle XIX i principis del XX, es tendeix a reduir l’ús de les quarantenes per afrontar les epidèmies. Què va passar?
Durant la segona meitat del segle XIX, va produir-se un intens debat entre els partidaris de les tesis contagionistes, majoritaris al sud d’Europa, que entenien que les malalties es transmetien entre persones i defensaven que es mantinguessin les quarantenes, i els anticontagionistes, molt presents al nord del Vell Continent i sobretot a Anglaterra, que consideraven que les epidèmies no es contagiaven entre persones, sinó a través de l’aire i per això creien que era més important netejar les ciutats en lloc d’aplicar el confinament. A finals d’aquell segle, va aparèixer la bacteriologia, que, curiosament, va donar la raó als contagionistes, però en permetre que es desenvolupessin les vacunes va afavorir que es reduïssin les quarantenes.
Per què el 1918 pràcticament no es va apostar pel confinament per frenar la grip espanyola?
La grip espanyola és l’única epidèmia que en el passat va tenir un impacte tan global com ara té el coronavirus. Excepte algunes zones molt precises, no es van fer confinaments a causa de la crisi política i econòmica que travessava Europa. La malaltia va sorgir, probablement, dels camps de batalla de la Primera Guerra Mundial. Els metges d’aleshores van considerar que la quarantena no serviria de res, ja que tampoc disposaven dels mitjans per aplicar-la.
Com analitzes el fet que ara s’hagin adoptat mesures dràstiques de confinament que semblen més aviat pròpies del segle XIX que del XXI?
El confinament sempre és un senyal d’impotència de les autoritats i dels responsables sanitaris. Comporta assumir que s’enfronten a una malaltia que no saben com guarir. Si en el segle XX les quarantenes van ser menys freqüents, va ser perquè s’havien trobat antibiòtics i vacunes. També crec que les dificultats que han tingut els governs europeus a l’hora de reaccionar davant del coronavirus estan relacionades amb la memòria de risc. A la Xina, es van prendre seriosament la malaltia des d’un inici perquè ja s’havien enfrontat a epidèmies similars en les últimes dècades. En canvi, Europa no vivia una situació d’aquest tipus des de feia un segle. No hi havia memòria de risc i la població no estava preparada.
Quines van ser en el passat les principals conseqüències polítiques i socials de les epidèmies?
Les epidèmies van comportar que s’adoptessin mesures dràstiques per millorar els sistemes de salut. També en el segle XIX van afavorir una militarització de la societat, ja que l’exèrcit s’encarregava de gestionar aquestes crisis i aplicar els cordons sanitaris. En lloc de provocar canvis radicals, les grans epidèmies van suposar un moment de cristal·lització, van confirmar tendències que ja es produïen abans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sis vols cancel·lats a l’aeroport del Prat i deu al de Palma de Mallorca per la vaga de pilots d’Easyjet

El Prat de Llobregat

Controlat un incendi al voral de l’AP-7 a Sils

sils
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè en general fins a migdia

Barcelona

Granollers aplica restriccions als actes d’aigua de la Festa Major per la sequera

Granollers
incendis forestals

L’incendi de Begís no dona treva, però aconsegueixen controlar el seu avanç

viver

La Generalitat invertirà 3,8 milions a reforçar el català a la universitat

Prada
medi ambient

L’aigua del riu Tajo arriba de nou a Tablas de Daimiel, 12 anys després

Daimiel (Ciudad Real)

El servei de teleassistència de la Diputació de Barcelona ha fet 18.500 trucades relacionades amb el clima

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

A partir de migdia es formaran núvols al nord i al nord-est

Barcelona