Onze comunitats passen íntegrament a la fase I a partir de dilluns

Onze comunitats autònomes, més les ciutats de Ceuta i Melilla, passaran el proper dilluns a la fase I del pla de desescalada, cinc més ho faran en part i tota la Comunitat de Madrid romandrà a la fase 0.

D’aquesta manera, el 51% de la població de l’Estat avançarà aquest 11 de maig al següent estadi de desconfinament, segons ha destacat aquest divendres el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa.

En una roda de premsa posterior a la reunió del Consell Interterritorial de Sanitat celebrat aquest divendres, Illa ha anunciat que Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, la Rioja, Navarra, Aragó, Extremadura, Múrcia, la totalitat de les illes Balears i Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla passaran íntegrament a la segona fase del pla, la fase I o “inicial”.

En el cas de Catalunya, País Valencià, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Andalusia algunes zones continuaran a l’anomenada fase 0 o de “preparació” i altres sí que entraran ja a la fase I.

L’únic territori que no experimentarà cap canvi en la seva situació de confinament és la Comunitat de Madrid, malgrat haver demanat l’executiu de Yolanda Díaz Ayuso el seu pas a la fase I.

En aquesta segona etapa de desconfinament es flexibilitzaran algunes condicions del confinament, com la possibilitat de celebrar reunions en grups de fins a un màxim de 10 persones o l'obertura de terrasses de bars i restaurants amb un aforament restringit.

Desconfinament parcial
En el cas de Catalunya, Sanitat ha validat la proposta de la Generalitat i només les tres regions sanitàries que presenten un menor risc de contagis canviaran de fase: Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Alt Pirineu i Aran.

Al País Valencià passaran a la fase I 24 departaments de salut, entre els quals Vinaròs (Castelló), Requena, Xàtiva-Ontinyent i Gandia (València), i Alcoi, Dénia, la Marina Baixa, Elda, Oriola i Torrevella (Alacant).

A Castella i Lleó cap província com a tal passa a la segona fase, però sí que ho fan diverses àrees de salut. El director del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha detallat que les zones que compleixen les condicions necessàries per al canvi de fase són una àrea d’Àvila, sis de Burgos, tres de Lleó, una de Palència, una de Salamanca, tres de Valladolid i una de Sòria.

A Castella-la Manxa, les províncies de Conca i Guadalajara també han rebut el vistiplau de Sanitat per passar a la fase I.

A Andalusia es mantenen a la fase 0 Granada i Màlaga i avancen a la següent les províncies d’Almeria, Jaén, Sevilla, Cadis i Còrdova.

Revisió dilluns
Sanitat ha establert un sistema de revisió de les decisions perquè les comunitats puguin proposar que alguns dels seus territoris canviïn de fase. Segons Illa, els governs podran plantejar la modificació de la situació d’alguns o tots els territoris que han quedat en fase zero a partir de dilluns. Si s’escau, el canvi s’aplicarà el dilluns següent, 18 de maig. Segons el ministre, aquesta decisió es prendrà finals de setmana amb criteris tècnics.

Els criteris “tècnics”
A l’hora de prendre les decisions, Sanitat avalua diversos paràmetres sanitaris i científics que les autonomies han de complir. Per una banda, el nombre de llits de cures intensives (UCI) i d’aguts per cada 10.000 habitants. En el cas d’intensius, cal que sigui d'1,5 o 2 llits per cada 10.000 habitants i, en el cas d’aguts, entre 37 i 40. Simón ha explicat que un cop es compleixen aquests criteris, se’n passen a valorar d’altres relacionats amb la transmissió de la malaltia, el que es coneix com a número de reproducció (R).

També es té en compte el número total de casos confirmats per proves PCR en els últims set dies des de l’inici de símptomes, la incidència acumulada en els últimes set dies, el nombre de casos sospitosos de l’última setmana, el percentatge de sospitosos amb PCR realitzada, així com la taxa de “positivitat” dels casos sospitosos.

D’altra banda, es valoren els anomenats criteris de “gravetat”. Això inclou, el nombre d’hospitalitzats en els darrers set dies i el percentatge d’ocupació, el nombre de casos en UCI i la ocupació de l’última setmana així com la xifra de morts i la letalitat dels últims set dies.

La capacitat de detecció precoç amb PCR
Un cop es compleixen aquests criteris, s’analitzen les capacitats de detecció precoç en atenció primària i resposta. És a dir, si els centres tenen capacitat per fer PCR a tots els sospitosos. Aquí es poden donar quatre situacions: que ja s’estigui implementant; que es disposi d’un pla i s’estigui preparat per començar; que existeixi el pla però no estigui “assegurat” que es pugui iniciar immediatament, o que no es disposi de pla ni estigui clar quan es pot començar. Simón ha insistit que no és el mateix un i altre supòsit i, per això, els criteris es valoren de forma global i “uns poden compensar els altres”.

A més, s’analitza si es disposa de protocols i recursos per fer seguiment dels contactes i el sistema de vigilància iniciat per garantir la monitoració diària dels casos i la notificació “individualitzada”, tant en atenció primària com hospitalària. En aquest àmbit, també es té en compte si ja està implementat el sistema; si hi ha un pla i està preparat per posar-se en marxa; si hi ha pla però no es pot assegurar que pugui iniciar-se, o bé no hi ha pla i no “està clar” si es pot posar en marxa.

Finalment, es fixa la obligació de tenir protocols que garanteixin el correcte control de les residències de gent gran i centres sociosanitaris on pugui entrar el virus i afectar col·lectius de risc.

Franges horàries descentralitzades
Illa ha confirmat a la roda de premsa d’aquest divendres que Sanitat permetrà als governs autonòmics modificar les franges horàries de sortides i activitats durant el confinament perquè s’adaptin a les “circumstàncies meteorològiques” de cada territori.

El titular de Sanitat ha detallat que les autoritats autonòmiques podran moure les franges dues hores amunt o avall però hauran de “mantenir la distinció entre diferents col·lectius”.

En qualsevol cas, el ministre ha subratllat que és “important” que es mantinguin les franges horàries, tot i que les activitats permeses a la fase I no estan sotmeses a aquest sistema de franges. En la segona etapa del desconfinament es mantindrà la limitació horària per fer esport o passejar, però es podrà anar a les terrasses dels bars sense limitació horària.

Aquest novetat quedarà recollida en una ordre ministerial que explicarà tots els aspectes d’aquest inici de l’etapa 1 a bona part del territori de l’Estat, i que es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat.

A la roda de premsa, el ministre s’ha disculpat per la demora en la publicació del llistat de zones que passen a la fase I perquè cal “actuar amb prudència” i “no es poden comunicar decisions que no s’han adoptat”.

La mobilitat, permesa dins de la unitat territorial
El ministre ha aclarit que en la fase I la mobilitat està permesa a l’interior de la unitat territorial de referència. És a dir, en el cas que es tracti d’una illa, la illa, o si es tracta d’una àrea de salut o província, l’àrea o la província. “La mobilitat s’ha de contenir a la unitat territorial”, ha insistit.

Canvis en la segona fase
A la fase I es permet el contacte social en grups reduïts de persones que no siguin vulnerables ni tinguin patologies prèvies. Així, es podran fer trobades de fins a 10 persones a domicilis particulars però també al carrer o en terrasses de bars i restaurants, que podran obrir amb un aforament del 50%.

Les persones que viuen a la mateixa casa podran viatjar juntes en cotxe i ocupar-ne totes les places. S’haurà de garantir sempre que sigui possible el teletreball, els comerços minoristes –de fins a 400 metres quadrats- podran obrir amb un aforament del 30% i els ajuntaments podran autoritzar mercats a l’aire lliure amb limitacions. També podran obrir biblioteques i museus –amb restriccions-, així com els establiments turístics i hotels, on no es podran utilitzar les zones comunes.

El ministeri publicarà aquest dissabte l’ordre on es concretaran les activitats permeses al detall.