Salut encara valora si demanar la fase 3 per a tot Catalunya
Oficialment manté el pla conservador del Procicat, però la desescalada conjunta li permetria recuperar competències
La Generalitat va demanar ahir al ministeri de Sanitat que, tal i com va aprovar el Procicat a principis de setmana, només les regions sanitàries de Girona i la Catalunya Central avancin a la fase tres a partir de dilluns. Ara bé, des del departament de Salut s’estan seguint de manera constant els indicadors epidemiològics de la Barcelona Metropolitana i Lleida per veure si, a darrera hora, es demana també l’entrada a la fase 3.
Les pressions de l’Ajuntament de Barcelona i diversos sectors econòmics en aquest sentit, així com el fet que l’entrada de tot el principat en fase 3 permetria la recuperació de les competències i habilitaria la Generalitat per controlar el tram final del desconfinament amb vista a les revetlles de Sant Joan són dos arguments per fer prosperar aquesta possibilitat en les pròximes hores. L’altre, fonamental, és que “les xifres de les zones metropolitanes són bones i que el brot de Lleida està controlat”, com va indicar la consellera de Salut, Alba Vergés, en la compareixença de dimecres per anunciar 140 milions d’euros en compensacions econòmiques per als professionals sanitaris.
Queixes per la paga
En relació a aquesta gratificació, que oscil·larà entre 350 i 1.350 euros, tots els sindicats sanitaris, excepte Metges de Catalunya, van criticar ahir el sistema de ponderació establert per Salut, que consideren “classista” perquè prima els metges per sobre de infermeres, residents i auxiliars. “El salari s’ha de negociar amb els sindicats, no fer com si fos una cistella de Nadal. No estem d’acord amb el format perquè deixa fora alguns col·lectius amb un criteri classista”, va indicar el líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco. De la seva banda, el sindicat Infermeres de Catalunya, tot i valorar la intenció de la Generalitat, considera que amb la paga “intenta fer oblidar tots els errors comesos durant la pandèmia”.
Errors a les dades
El director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, va admetre ahir que les dades històriques d’evolució de l’epidèmia que ofereix el web del Centre Nacional d’Epidemiologia “poden contenir errors” després hagin aflorat 20.000 casos que no constaven a les dades oficials. Assegura que es tracta de “bases de dades complementàries” i que podrien correspondre a casos probables o no diagnosticats amb PCR. Alguns dels casos descoberts figuren amb data d’1 de gener i Simón diu que s’investigarà si són dades reals o un error en entrar-los. “Les dades epidemiològiques busquen molta informació ràpida per decidir, però poden tenir errors”, va reblar.
