Reconeixement, responsabilitat i recuperació

Hem viscut, i encara estem vivint, temps complicats, impensables en la nostra lògica, de més incògnites que certeses, de pors i de temences pel nostre futur individual i col·lectiu. La pandèmia de la Covid-19 formarà part indestriable de les nostres vides per sempre més. Ara ens toca a tots –administracions, empreses i ciutadans– afrontar les conseqüències d’una emergència sanitària que la nostra generació mai no havia viscut. Conseqüències de tipus personal, econòmic i social.

Avui encara tenim molt poca perspectiva sobre quins canvis haurà provocat aquesta crisi. Però sí que estic en condicions de posar en relleu tres aspectes que, des de la presidència d’aquest ajuntament d’ajuntaments que és la Diputació, no puc ni vull passar per alt. M’adono que tots tres comencen per la lletra erra, i penso que resumeixen l’esperit de bona part de la ciutadania.

El primer és el reconeixement de la feina extraordinària dels sanitaris: personal mèdic, d’infermeria, de neteja, d’hospitals, centres d’atenció primària, residències, etc. Mai com en aquests mesos els havíem tingut tan presents. Els hem necessitat i no ens han fallat. Hi han posat hores i esforços, més enllà de les seves obligacions, i ens hem adonat que allò que anomenem sistema funciona gràcies a les persones. Malgrat això, penso que aquesta és una bona ocasió per replantejar els dèficits d’aquest sistema i la seva sostenibilitat, sobretot quan tornin a sorgir casos excepcionals.

El segon aspecte a què em vull referir és el de la responsabilitat. En primer lloc, la de la gran majoria dels ciutadans, que s’han fet càrrec de la gravetat del moment i hi han correspost amb actituds cíviques per evitar que la pandèmia s’estengués i, per tant, comprometés encara més el nostre benestar personal i comunitari. En aquesta mateixa línia, és just subratllar el paper dels ajuntaments, de les diputacions i de la resta d’administracions públiques. Hem trobat recursos on no n’hi havia per ajudar els més vulnerables, els principals perjudicats de qualsevol crisi. Els recursos mai no són suficients per atendre tothom. Però ningú no pot negar la voluntat i les importants dotacions de diners que s’han mogut per pal·liar, en part, les necessitats més urgents de persones i empreses.

I, finalment, el tercer aspecte a què em vull referir és el de la recuperació. Les previsions econòmiques indiquen que costarà tornar a les expectatives de creixement d’inici d’any. Però conec la capacitat d’esforç de les dones i els homes de les comarques de Girona i la seva voluntat inqüestionable de redreçar la situació. És veritat que alguns sectors, com el turístic, s’han vist seriosament trasbalsats; també els serveis i la mateixa indústria. Aquests tres motors de l’economia gironina es reinventaran, en part, per ser més eficients. I, a la llarga, penso que en sortiran més reforçats encara.

Espero que la nova normalitat ens permeti –a les institucions, a les empreses i als ciutadans– alliberar-nos d’alguns vicis i pràctiques del passat en benefici d’un futur més sostenible i més humà. Tots hem tingut temps de pensar-hi. Ara arriba el moment de passar les conclusions en net i, sobretot, de posar-les en pràctica.