Salut

Una trentena de grans ciutats de tot l’Estat es reuneixen per reclamar recursos davant els efectes de la covid-19

Denuncien l’increment de despeses i caiguda d’ingressos per la pandèmia i es mostren oberts al diàleg

Entre els municipis hi ha Barcelona, Lleida, Reus i València

Ajuntaments de grans ciutats de l’Estat reclamen al govern espanyol que doni resposta al conjunt dels ciutadans per igual davant la crisi de la covid-19, al marge de si el seu consistori va tancar o no el 2019 amb superàvit. Reclamen que el nou Reial Decret Llei que prepara el Ministeri d’Hisenda destini 5.000 milions als ajuntaments per fer front a les despeses sobrevingudes per la pandèmia, uns 1.000 milions del fons de transport, a més de beneficiar-se i poder participar en els criteris de distribució dels fons europeus. La reunió telemàtica, celebrada a iniciativa dels alcaldes de Lleida i Reus, ha comptat amb la participació de responsables municipals d’una trentena de ciutats com ara Barcelona, Badalona, Madrid, València o Saragossa.

Ajuntaments de diferent color polític d’arreu de l’Estat com els de Lleida, Reus, Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Granada, Pontevedra o Màlaga, entre altres, han celebrat aquest dimarts una reunió telemàtica en què han reclamat al govern espanyol que el nou Reial Decret Llei que prepara “resolgui els problemes de tots els ciutadans” i, per això, s’han compromès a elaborar un manifest amb les seves reivindicacions. Així mateix, confien sumar l’adhesió de moltes altres capitals de província i poblacions de més de 100.000 habitants.

Al marge de suspendre el sostre de despesa per al 2020 i permetre als ajuntaments gastar el superàvit del 2019, mesures ja previstes en l’esborrany del nou Reial Decret Llei, els ajuntaments que han participat en la reunió reclamen que els consistoris puguin també beneficar-se dels fons europeus per a la covid-19 i participar en l’elaboració dels criteris per repartir-los.

També demanen que l’Estat destini als ajuntaments uns 5.000 milions per poder fer front a les despeses que han hagut d’assumir tot i la caiguda d’ingressos, així com uns 1.000 milions del fons de transport per pal·liar la davallada d’ingressos derivada de la caiguda dels usuaris del transport públic durant el confinament.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha dit que no es tracta d’una imposició i, així, ha expressat voluntat de diàleg i d’arribar a un acord per part dels consistoris amb el govern espanyol. “No es tracta sotmetre govern de l’Estat a un setge, si no que el Reia Decret resolgui problemes reals que tenim”, ha assenyalat. Cal recordar que el Congrés no va convalidar el Reial Decret Llei acordat pel govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) sobre la cessió dels romanents dels ajuntaments, per la qual cosa va quedar derogat.

Pueyo ha remarcat que els ciutadans de Lleida la “situació crítica” que han ocasionat els confinaments i les restriccions per la Covid-19 al municipi i en molts sectors econòmics i ha remarcat la caiguda d’ingressos i l’increment de despeses que ha hagut d’assumir la Paeria. L’Ajuntament de Lleida acumula un deute d’uns 175 milions i va tancar en negatiu el 2019.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La contaminació causa mil morts a l’any a Barcelona

barcelona

L’hotel Arts es queda els locals del front marítim

Barcelona

Girona congela taxes i impostos per al 2021

GIRONA

Acord entre Figueres i Educació pel Carme Guasch

FIGUERES

Setge al ‘botellón’ nocturn

barcelona

Les perruqueries i el sector de les bodes, en peu de guerra

Barcelona

Les escoles d’educació especial continuen sense un protocol específic

Barcelona

Barcelona rebaixa un 75% la taxa de terrasses

Barcelona

Els hospitals ja s’adapten a la nova onada de Covid-19

girona