Salut

PERE SOLER, ROGER COLOBRAN I ANDREA MARTÍN

DOCTORS DE LA VALL HEBRON ESPECIALITZATS EN IMMUNOLOGIA I PARTÍCIPS EN EL PROJECTE INTERNACIONAL

“Hem pogut fer en sis mesos una feina de sis anys”

“L’afectació en un 15% dels pacients greus és més del que trobem en altres malalties víriques greus”

“Ara validarem les dades en l’àmbit local”

Poques hores abans que s’aixequi l’embargament de la notícia, els doctors Pere Soler i Roger Colobran, del Vall d’Hebron, parlen de l’estudi.

Com arriben a formar part d’aquest grup internacional d’investigació?
[Pere Soler] Ja formàvem part de grups d’estudi en xarxa sobre immunodeficiència que cerquen l’existència de defectes genètics que justifiquin malalties rares o minoritàries. Aquest cop, l’objectiu es va enfocar en la Covid-19 a través del Consorci Covid Human Genetic Effort, coliderat pel doctor Jean-Laurent Casanova, que es va posar en contacte amb nosaltres i amb altres grups d’arreu del món.
Quant temps fa que hi treballen?
[P.S.] Vam començar a l’inici de la pandèmia. El fet de poder treballar en xarxa i l’excepcionalitat de la pandèmia ha introduït un ritme accelerat i ens ha permès fer en sis mesos una feina que en condicions normals hauríem trigat sis anys a fer-la. I el resultat són dos bons estudis.
El primer estudi ha detectat en els pacients greus una mutació genètica que impedeix frenar el virus, i que afecta un 3% dels malalts. És un percentatge important?
[Roger Colobran] Sí, és molt més del que trobem en altres malalties víriques greus i és important perquè és una via ben definida que ja sabíem que existia en malalties causades per coronavirus.
Quina aplicació té?
[P.S.] Caldria un estudi genètic del pacient, i obtenir-lo encara ara és costós i complex, i més ara, quan aquesta malaltia requereix un tractament urgent. La pràctica clínica es pot donar en aquells pacients que ja sabem que tenen aquests gens.
El segon estudi afecta un 10% de malalts. Torna a ser un percentatge important?
[R.C.] Molt, és una xifra brutal. És una troballa col·lateral del primer estudi, no era una hipòtesi de partida, però vam observar aquest fenomen estrany; un 10% tenien anticossos que bloquejaven els interferons que havien de donar resposta al SARS-CoV-2. Aquests anticossos ja hi eren abans de la malaltia o en una fase incipient; per tant, pensem que poden ser els causants d’una forma greu de la malaltia.
Per què es creen aquests anticossos?
[R.C.] El que sabem és que de 100 pacients amb anticossos, 95 eren homes. Aquesta diferència de gènere ens indica la presència d’algun factor genètic, que podria estar localitzat en el cromosoma X. És una de les hipòtesis amb què s’està treballant dins el consorci. També hem vist que la meitat dels pacients que tenien aquests anticossos tenien més de 65 anys.
I quina aplicació pràctica té?
[P.S.] El tractament és molt més eficient perquè sabem com tractar i eliminar aquests anticossos de forma senzilla i ràpida, però l’important ara és que ens permetrà utilitzar-lo d’una forma individualitzada en els casos de Covid-19 en què trobem disparat el sistema immunitari. El tractament no deixa de ser el més semblant a una diàlisi. Ara, però, el primer és validar les dades en l’àmbit local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

urbanisme

El nou POUM perfila com serà la ciutat d’aquí a mig segle

Tarragona
educació

La UPC oferirà el grau de Medicina a partir del 2026

BARCELONA

Reivindiquen l’herència de la gastronomia marinera femenina

roses

L’Escala vol definir un Pla Local de Joventut amb la participació

l’escala
medi ambient

Mataró canvia de lloc els peixos del Parc Central per la sequera

mataró

La UAB aprova un pla per assolir la neutralitat climàtica el 2030

Cerdanyola del Vallès
MEDI AMBIENT

El GironaNat recupera basses pluvials i en crea de noves

girona

Rècord de validacions a TMB coincidint amb Sant Jordi

Barcelona
CELRÀ

Canvien de lloc els concerts de nit de la festa major

celrà