Salut

Vacunació encarrilada

Residents i personal sanitari i de residències estaran entre els primers 2,5 milions de ciutadans vacunats des del gener

Amb la segona fase, del març al juny, i la tercera es preveu tenir el 100% de la població immunitzada a final del 2021

Illa debat avui amb Vergés les taules de sis persones i ampliar el toc de queda fins a la una el 24 i el 31

La vacuna de la Covid-19 encara no ha arribat, però des d’ahir ja hi ha un pla de vacunació. A partir del gener, els primers 2,5 milions de ciutadans (350.000 a Catalunya) a ser vacunats seran els residents i personal sanitari en primera línia tant d’hospitals com de residències i centres de grans dependents, a més de les persones amb alguna discapacitat. Serà la primera de les tres etapes per fer realitat el vaticini dominical del president espanyol, Pedro Sánchez, de tenir vacunada “una part molt substancial de la població” en el primer semestre de l’any. Tot i dividir la població en divuit grups per prioritzar els més vulnerables en cada etapa, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va prometre ahir que el 2021 hi haurà dosis gratuïtes per al 100% d’habitants. “L’important era estar preparats perquè quan arribin les primeres vacunes sapiguem què hem de fer, qui ho ha de fer, per on començar, amb quins criteris de seguretat, amb quin sistema de farmacovigilància i mecanismes preparats perquè la població estigui informada”, va dir.

El pla de vacunació aprovat ahir pel Consell de Ministres és una estratègia estatal i coordinada amb les comunitats que arriba abans de tenir l’objecte de desig que enterri la nova normalitat: hi ha contractes ja firmats amb cinc firmes (AstraZeneca, Jansen, Sanofi-GSK, BioNTech-Pfizer i CureVac) i n’ultima de nous amb companyies com ara Moderna, però no hi ha encara cap dosi per omplir cap xeringa. La de la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca aspira a ser la més distribuïda per l’avantatge de poder ser conservada durant sis mesos a temperatura de nevera (lluny dels 20 graus negatius de la Pfizer o dels 80 graus negatius de la de Moderna, que exigeixen una proesa logística) i això facilita el seu trasllat i la seva injecció en zones rurals.

140 milions de dosis

El càlcul de Sanitat és que durant el 2021 arribin 140 milions de dosis (un 10% del total de la UE i el que toca a l’Estat espanyol per població), la qual cosa permetria immunitzar 80 milions de persones quan la població estatal és molt inferior, 47 milions. Una part de l’excedent podria ser destinada a integrar una reserva estratègica. El pla de vacunació, no obstant això, arriba abans de tenir el mix real del futur còctel de vacunes. Els càlculs oferts pel doctor Fernando Simón és que la immunitat de grup estatal serà possible quan hi hagi vacunada almenys un 75% de la població (uns 35 milions de persones).

“Terminis realistes”

Abans de compartir el pla, avui amb la consellera Alba Vergés i la resta al si del Consell Interterritorial de Salut, Illa va delimitar una primera fase, entre el gener i el març, en què els 13.000 punts de vacunació seran només per a sanitaris i residents; una segona fase, del març al juny, en què es podrà incrementar “progressivament” la dosi, i la tercera fase final amb el 100% de la població vacunada. “Els terminis són realistes d’acord amb la informació de la qual disposem”, esgrimia Illa.

Les dosis seran gratuïtes –a càrrec del pressupost, així que no hi ha repagament i les sufragaran els impostos– i seran administrades pel sistema estatal de Salut. Però el seu desplegament s’articularà a través dels centres d’atenció primària per garantir els 13.000 punts promesos per Sánchez. Hi haurà un registre estatal de vacunats i el sistema recollirà en tot moment quina vacuna concreta té injectada cadascú. La intenció del Ministeri de Sanitat és no convertir en obligatòria la vacuna, i això que segons el CIS gairebé la meitat de la població rebutja vacunar-se: un 47% (set punts per sobre del 40% del setembre) no es vacunaria –un 63% entre els votants de Vox– tot i que un 95% admeten que la principal preocupació és la pandèmia.

Divuit grups de població

Si bé Sanitat divideix la població en divuit grups, el cert és que ara per ara només estan identificats els quatre col·lectius prioritaris de residents i sanitaris i prou i els catorze restants no estan definits. “Els donarem a conèixer oportunament”, va concedir Illa. El que sí que està definit és el paraigua ètic que guiarà el seu repartiment perquè, segons el ministre, la vacunació estarà sempre “basada en un marc ètic”. “Principi d’igualtat i dignitat de drets, necessitat, equitat, protecció a la discapacitat i al menor, benefici social, reciprocitat i solidaritat”, va recitar Illa a l’hora d’enunciar el criteri. En el camí ètic de definir els criteris ha participat un equip amb experts com ara Federico de Montalvo, president del comitè de Bioètica d’Espanya, i Amós García Rojas, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia.

El caixer del súper o l’avi?

En ple debat sobre quina estratègia de vacunació massiva cal seguir, un estudi liderat per l’enginyer espanyol Jorge Rodríguez, de la Universitat Khalifa d’Abu Dhabi, i basat en models matemàtics aplicats a la població, desafia la convenció i conclou que el més útil és vacunar primer les persones que més interacció social tenen. I posa l’exemple d’un caixer o caixera del supermercat, però hi inclou tot treballador essencial. “Vacunant els més interactius, s’evita la propagació exponencial i es protegeix tothom que compra en aquell supermercat, incloses les persones grans i de risc”, és la tesi de l’enginyer Rodríguez. És una via no ortodoxa que busca la immunitat de grup amb el mínim de morts, però topa amb el debat ètic de vacunar primer un home o una dona joves i sans abans que un avi en una residència quan hi ha hagut 23.000 morts en les 5.460 llars d’avis que hi ha a l’Estat.

L’estratègia de Sánchez personalitzant diumenge el pla de vacunació ha despertat els recels autonòmics, sobretot del PNB. “Al govern el perden una mica les formes, l’administració estatal ja fa trenta anys que no fa una campanya de vacunació, si no fos pel suport de les xarxes sanitàries de les comunitats. Per què aquesta obstinació a posar-se la medalleta?”, va denunciar el president del PNB, Andoni Ortuzar, a Radio Euskadi. El vicepresident, Pablo Iglesias, que vetlla per les residències tot i ser competència autonòmica, posa ara els centres estatals de l’Imserso a disposició de les comunitats per al drenatge de pacients Covid mentre duri l’emergència sanitària i així alleugerir la càrrega de residències i centres residencials i hospitalaris.

Cap d’Any i toc de queda

Un altre dels punts que el ministre Illa sotmetrà avui a debat a la consellera Alba Vergés i la resta al si del Consell Interterritorial de Salut és un pla d’acció nadalenca que vol fixar un toc de queda a la una de la matinada, i fins a les sis, per als dies 24 i 31 de desembre per evitar que la celebració del Nadal i de l’Any Nou augmenti el descontrol en la transmissió del virus. Tot i que la Generalitat ja té el seu propi pla, Illa vol que les taules de celebració es limitin a un màxim de sis persones del mateix nucli de convivència estable i desaconsella les cavalcades o les tradicionals curses de Cap d’Any si no es pot garantir la distància dels participants. La consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, obria ahir la porta a flexibilitzar “amb molta probabilitat” els horaris i les mesures els dies 24 i 31. Budó promet escoltar la proposta d’Illa, però no avala d’entrada el pla sencer que redueix les taules de deu a sis persones i que amplia el toc de queda de la Generalitat. “Tenim competències pròpies per prendre les nostres decisions”, advertia Budó.

LA FRASE

L’important era estar preparats i que quan arribi la vacuna sapiguem què hem de fer i per on començar
Salvador Illa
ministre de sanitat

LA XIFRA

10
milions de persones
es vacunen contra la grip cada any a través del sistema de salut gestionat per les autonomies.

La hidroxicloroquina, descartada

L’administració d’hidroxicloroquina (HCQ) durant set dies a una persona sana que hagi estat en contacte amb un cas positiu de Covid-19 no té cap efecte preventiu a l’hora d’evitar que pugui acabar desenvolupant la malaltia. Aquesta és la conclusió de l’estudi liderat pels doctors Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet, que ha estat publicat a la revista científica New England Journal of Medicine i que tampoc no ha detectat cap efecte sobre la millora dels símptomes. Per tant, com ja van avançar fa uns mesos els investigadors de la Fundació Lluita Contra la Sida i les Malalties Infeccioses, desaconsellen l’administració d’aquest fàrmac antipal·lúdic amb aquesta finalitat. “Quan vam activar aquest estudi, al principi de la primera onada i amb una elevada mortalitat, calia desenvolupar estudis amb els fàrmacs disponibles que havien mostrat activitat in vitro”, es justifica Mitjà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona