Salut

BONAVENTURA CLOTET

DIRECTOR D’IRSICAIXA I CAP DE SERVEI DE MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL

“S’han discriminat científics valuosos pel seu pensament polític”

“Confio que en el futur els dirigents s’entenguin millor i deixin de fer aquest espectacle tan trist de picabaralles que no porten enlloc”

“Cal continuar investigant fins a trobar la vacuna òptima contra totes les possibles varietats del coronavirus que puguin anar apareixent”

O investiguem la salut humana, l’animal i l’ambiental amb recursos i una mirada global, o no ens en sortirem mai
Si tractéssim tots els infectats de VIH, sobretot a l’Àfrica, en un termini de deu anys podríem fer que la sida desaparegués

Coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, l’institut català que més recerca fa sobre la matèria, l’IrsiCaixa, celebra 25 anys de vida immers també en la lluita contra el coronavirus. El doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953) n’és un dels fundadors i el director que ha fet créixer la institució. Va arrencar amb set investigadors centrats en el VIH i actualment en té 107 que abasten tota mena de malalties infeccioses i altres camps de la salut.

El present del coronavirus ens devora. Amb tot, què veu si mira enrere?
Ara som un dels laboratoris que fan recerca de més alt impacte de tot el món i estem consolidats, però l’aposta que La Caixa i la Generalitat de Catalunya van fer fa 25 anys té molt mèrit, perquè ens va permetre iniciar una recerca en un camp que estava molt necessitat i estigmatitzat. Va ser una decisió agosarada que ens ha permès assolir molts èxits i aconseguir molts avenços, així que és just agrair-ho al senyor Vilarassau, per part de la Fundació La Caixa, i al conseller Xavier Trias.
Amb més d’un miler d’articles científics, han avançat coneixement molt més enllà del VIH...
La recerca sobre el VIH es va centrar en el sistema immunitari, que és el que el VIH destrueix, i com que és l’eix central de la nostra salut, ens ha permès estudiar malalties aparentment inconnexes, com altres virus, però també hem estudiat l’envelliment i hem desenvolupat vacunes terapèutiques contra el càncer que ja tenim patentades. I també contra el VIH, que tenen una activitat molt potent.
Això ens acosta a la curació definitiva de la sida?
Tenim la vacuna i hi estem assajant, però el VIH és molt vigorós i muta molt. La vacuna per si mateixa no és suficient i s’ha de combinar amb fàrmacs reactivadors de la latència del virus, que queda emmagatzemat en uns reservoris en què es protegeix perquè no hi arribin les cèl·lules per destruir-los. Per tant, cal que en surtin, i ho aconseguim amb medicaments reactivadors que fan que aquestes cèl·lules siguin detectades i atacades de nou.
En aquests 25 anys, el pronòstic dels malalts de sida ha millorat radicalment.
Actualment, si el tractament es fa de manera precoç i es compleix, l’esperança de vida és completament normal. Tinc pacients amb 80 i 90 anys que tenen el VIH i estan molt bé. Disposem de tractaments senzills que funcionen bé i tenen baixa toxicitat.
Potser per aquests avenços, a la nostra societat hi ha cert relaxament amb relació als riscos i l’exposició. I arreu del món el darrer any hi va haver encara 1,7 milions de contagis per VIH.
A Europa i els EUA, les persones han perdut la por del VIH, saben que hi ha un tractament que cronifica la malaltia. A Catalunya l’any passat hi va haver 471 nous diagnòstics. Encara que la quantitat ha baixat, costa que arribi a tothom la teràpia preexposició, que amb una píndola diària evitaria que s’infectessin. El gros dels contagis, però, té a veure amb el fet que a l’Àfrica subsahariana i, en menys grau, a l’Índia i a l’Amèrica del Sud, el tractament no arriba a tothom. Hi ha un 38% de persones que no reben el tractament, i les que ho fan no sempre reben el més idoni. Hauríem d’intentar que tothom que està infectat es tractés, perquè així es deixaria de disseminar la malaltia i podríem fer que en un termini de deu anys desaparegués la sida.
Avui és el Dia Mundial contra la Sida. Creu que també n’hi acabarà havent un contra la Covid, i que s’hi dedicaran més edicions de La Marató? O la podrem controlar i reduir al nivell d’una grip o un virus similar?
Jo, de moment, més que un dia, faria una setmana de la Covid, perquè tothom es conscienciï que el coronavirus és un virus que prové dels ratpenats i que ja havia aparegut el 2002 i es deia SARS, que va aparèixer el 2012 i es deia MERS, i ara des del 2019 tenim el SARS-CoV-2. I, si no es fa un estudi conjunt de salut humana, salut animal, salut ambiental, globalització i escalfament del planeta i es fa molta recerca en aquest camp de tot això barrejat, no acabarem mai. Podria ser que les vacunes tinguin una eficàcia perllongada i creïn una immunitat important de grup i quedem protegits, però el SARS-CoV-2 és un virus que muta, molt menys que el VIH, però ho fa, i això ens pot portar a la possibilitat que les persones vacunades no estiguin protegides de cara a noves mutacions. Per tant, cal avançar molt. Hem estudiat i seqüenciat les mutacions i hem vist que els anticossos neutralitzants mantenen la seva capacitat durant sis o vuit mesos, però van disminuint de quantitat i, per tant, si ho fan molt, s’acabarà perdent la immunitat i acabarem quedant desprotegits.
En quin estat està la vacuna que desenvolupen juntament amb Grífols, el Barcelona Supercomputing Center i el Cresa de l’Irta?
Tenim prototips que generen anticossos en models animals i ara, per Nadal, sabrem si funcionen o no per prevenir la infecció, un cop exposem els animals vacunats al virus.
Llavors seria el moment de fer el salt a la fase clínica. Té sentit, tenint en compte el cost i que n’hi ha moltes en procés?
Dur la recerca a la fase 1 costa 15 milions d’euros i caldria veure com ho fem, perquè també cal una fabricació d’alta qualitat. Però el fet que hi hagi molta diversitat no ens preocupa. Encara que hi hagi 47 vacunes contra el coronavirus en estudi clínic i onze de les quals ja estiguin en la fase 3, creiem que faran falta moltes vacunes per poder vacunar tot el món i per trobar la vacuna òptima que faci front a totes les possibles varietats del coronavirus que puguin anar apareixent. Una vacuna pancoronavirus. Si això s’hagués fet quan va aparèixer el primer virus de la SARS, potser s’hauria pogut evitar tot el que estem patint ara.
Creu que ha arribat a la població el missatge que aquesta pandèmia té a veure amb la manera com els humans hem malmès el medi ambient i que hem de canviar la manera de fer si volem perdurar sobre la Terra?
No, no ho tenen gens clar. La gent no se n’adona. Fins i tot a Dinamarca, un país suposadament més avançat, tenien els visons amuntegats i maltractats. Es van infectar de coronavirus per un humà, es va estendre entre ells i se’n van haver de sacrificar milions i milions. Van fer mutacions que van saltar de nou als humans i oferien una certa resistència als anticossos neutralitzants de les vacunes que ja estan més avançades. La sort és que aquests virus han perdut l’avantatge replicatiu i no s’han estès. Per tant, no hem de témer que es generalitzin. Però hem de tenir clar que hauríem de dedicar molts més diners a la salut global, perquè la recerca és el que fa sortir els països de la crisi a mitjà termini.
Quina evolució espera de la pandèmia?
Durant tot el 2021 tindrem el coronavirus entre nosaltres i espero que el 2022 ja estigui més controlat, però probablement serà endèmic fins que tinguem una vacuna que sigui protectora i creï una immunitat de grup més enllà del 70% de la població. Amb això i medicaments, com els que estem desenvolupant, que bloquejaran el virus d’entrada i evitaran que la malaltia progressi cap a la inflamació pulmonar, la situació millorarà.
A IrsiCaixa van crear ja fa temps un grup de recerca en malalties emergents. Cada quant creu que podem viure situacions com aquestes?
Els virus ho van provant. Van ser els primers a aparèixer al planeta i seran els últims a desaparèixer. No pensen, però és com si ho fessin, perquè evolucionen buscant sempre la manera més òptima per transmetre’s, que és el que els permet estar vius. Ho fan amb mutacions a l’atzar, però entre tants milions sempre n’hi ha un que se’n surt. Hem tingut la desgràcia que el coronavirus ha evolucionat cap a molta contagiositat i amb la globalització s’ha escampat molt fàcilment. N’hi ha d’altres que, si muten, podrien arribar a provocar una nova epidèmia. Si no dediquem diners a la recerca del món animal i la salut humana, no farem res.
Des de la ciència s’ha aconsellat el govern amb ponderació, però també de manera més punyent. On creu que s’han de situar els científics? Quin paper han de tenir respecte a la política i l’administració en aquests temps de pandèmia?
El que és clar és que els polítics haurien d’escoltar els científics i no tamisar-los segons la seva orientació política, que tothom té dret a tenir la que vulgui. El que ha de comptar és la vàlua personal. Per tant, s’hauria de convidar tothom que té rellevància científica a donar la seva opinió i arribar a un consens per seguir la millor estratègia. De tota manera, la millor estratègia que es pot seguir és testar repetidament tota la població. Això permetria identificar i confinar els infectats asimptomàtics i evitar que contagiïn altra gent. Fent dos o tres tests per setmana a tota la població, el volum de positius baixaria ràpidament. Així és com van posar fi al virus a Wuhan.
No sembla gaire realista, pel volum de contagis i la capacitat del sistema per fer-ho...
L’únic problema és que calen molts més tests ràpids dels que tenim i que, logísticament, necessites les persones que facin les proves, i ara els CAP estan saturats. Nosaltres estem desenvolupant noves proves de saliva que esperem que facin encara més senzilla la detecció.
No he sentit que entrés gaire a valorar la gestió política que s’ha fet de la pandèmia; sempre hi ha passat una mica de puntetes. No sé si se sent incòmode o no vol polèmiques?
Sempre dic que tot es podria haver fet molt millor, però també pitjor. A Catalunya hi ha una voluntat clara de fer tot el que calgui per posar fi a aquesta epidèmia i Josep Maria Argimon [secretari de Salut Pública] ha estat clau per reorientar les tasques a fer en aquest camp. Se li ha de fer un vot de confiança i creure que anirem bé, però si la ciutadania no té cura, segur que tindrem un rebrot al gener, perquè ara, per Nadal, tothom tendirà a relacionar-se i a escampar el virus de nou.
Deia abans que no s’havia de tamisar els experts per la ideologia i justament les diferències ideològiques del govern podrien haver dificultat la gestió de la pandèmia. Vostè, com a científic de primer nivell, ho ha percebut?
Només puc dir que és obvi que hi ha hagut certes discriminacions en funció del plantejament polític d’experts de rellevància internacional i que espero que en el futur puguem treballar conjuntament sense necessitat de filtrar per motius ideològics. Tothom que és bo fa falta i no es pot deixar fora ningú pel fet de ser d’una tendència o d’una altra. L’únic que s’ha de mirar és el nivell científic i el que pot aportar. Confio que tothom hagi après la lliçó i que en el futur els polítics s’entenguin millor i deixin de fer aquest espectacle tan trist amb picabaralles que no porten enlloc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SALVADOR MARTÍ
Professor de Ciències Polítiques

“A l’Amèrica Llatina el virus és un perill com tants d’altres”

barcelona

Les UCI no noten la millora i arriben al pic del novembre

barcelona

Ús social de la llar d’infants de Camós

CAMÓS

La ‘guia Michelin dels pobres’, al dia

barcelona

Comença la segona tanda de les vacunacions

girona
societat

Demanen al govern espanyol blindar el decret de l’habitatge

Entitats veïnals de Ciutat Vella reclamen un [email protected] al districte

barcelona

La llei Celaá, ja en vigor, es notarà el curs vinent

Barcelona

Figueres subvenciona pisos per a lloguer social

FIGUERES