Salut

Cap país, ric o pobre, és immune a l’impacte del canvi global en la salut 

Cap país, ric o pobre, és immune a l’impacte en la salut de l’empitjorament de la crisi climàtica, segons un informe que examina més de 40 indicadors i que adverteix que Europa té la puntuació més alta en l’índex de vulnerabilitat a la calor, col·locant els seus ciutadans en un risc cada vegada més gran.

Es tracta de la perspectiva més preocupant presentada fins avui, apunta l’estudi, en què els seus autors resumeixen que els sistemes de salut estan mal preparats per fer front al ràpid augment de la mortalitat a tot el món a causa de la calor extrema, que amenaça a més, el mitjà de vida de milions de persones.

“A menys que es prenguin mesures urgents, el canvi climàtic amenaçarà cada vegada més la salut mundial, alterarà les vides i els mitjans de subsistència i desbordarà els sistemes d’atenció de salut”, conclou l’informe Countdown publicat a The Lancet , que recorda que en les dues últimes dècades les morts relacionades amb la calor en aquelles persones de més edat han augmentat un 54%.

Els 120 experts mundials de diferents disciplines apunten que la recuperació de la pandèmia de COVID-19 ofereix un moment clau per actuar sobre l’emergència climàtica: una resposta conjunta a les crisis convergents ofereix l’oportunitat de millorar la salut pública, crear una economia sostenible i protegir el medi ambient.

I és que, segons els autors, si es prenen mesures urgents per fer front al canvi climàtic -amb plans per complir els compromisos de limitar l’augment de la temperatura mundial a molt per sota dels 2ºC- es poden mitigar aquestes pertorbacions i aconseguir en el seu lloc beneficis sanitaris i econòmics.

Al mateix temps, aquestes mesures podrien reduir el risc de futures pandèmies perquè els factors que impulsen el canvi climàtic també poden impulsar el risc de pandèmies zoonòtiques.

Però, de no posar mesures en marxa, des d’illes petites fins a grans ciutats poden patir en el futur “xocs sanitaris” relacionats amb el clima, a causa de les dificultats per anticipar els impactes de la calor extrema i trobar formes d’adaptació.

Entre els efectes figuren els creixents nivells de mortalitat vinculada amb la calor entre persones vulnerables de tot el planeta, que en 2018 es van cobrar 296.000 vides.

Els mitjans de vida també corren perill, ja que la calor afecta cada vegada més la capacitat de les persones per treballar a l’aire lliure en regions en desenvolupament, el que té importants repercussions econòmiques; l’any passat, per exemple, Índia va representar el 40% del total de les 302.000 milions d’hores de treball perdudes.

Població urbana que envelleix

Europa, amb una població urbana que envelleix, té la puntuació més alta de totes les regions, amb un 41%, en l’índex de vulnerabilitat a la calor, que combina l’exposició a les onades de calor amb dades sobre la susceptibilitat de la població i la capacitat dels sistemes de salut per fer front a elles.

També és responsable de més d’un terç de la mortalitat relacionada amb la calor en la gent gran, amb 104.000 de les 296.000 morts el 2018.

La regió també va patir les majors repercussions econòmiques d’aquestes morts, amb costos equivalents a l’ingrés mitjà d’11 milions de ciutadans o a l’1,2% de l’ingrés nacional brut; els costos més alts es van observar a Alemanya.

La calor i la sequera també estan provocant un fort augment de l’exposició als incendis forestals, la qual cosa dóna lloc a danys cardíacs i en els pulmons, entre d’altres.

Uns 128 països han experimentat un augment de l’exposició de la població als incendis forestals des de principis de 2000 i els Estats Units va registrar un dels majors augments.

Així mateix, per a finals de segle, l’informe conclou que l’augment previst del nivell de la mar podria amenaçar el desplaçament de fins a 565 milions de persones, exposant-se a una àmplia gamma de danys per a la salut.

L’informe -una col·laboració entre experts de més de 35 institucions i liderat per la University College London-, es publica en el cinquè aniversari de l’Acord de París.

Per part espanyola participen Jaime Martínez-Urtaza, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joaquín Trinañes, de la Universidad de Santiago de Compostela.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pugen els grups escolars confinats i els centres tancats

barcelona

Un detingut i dos policies ferits en els disturbis d’una trentena de persones contra locals comercials a Barcelona

barcelona

Un mes de vacunació deixa el país lluny de la immunitat

Barcelona

Catalunya perd 17 milions de turistes internacionals

Barcelona

Canvis per reduir els trastorns

CALDES DE MALAVELLA

La UdG respon als dubtes sobre la Covid

girona

Clam perquè s’apliqui mà de ferro als que ‘roben’ vacunes

barcelona

El Trueta incorpora un nou tomògraf d’altes prestacions

Girona
Educació

Revifa el debat dels horaris

Barcelona