Nivells elevats de triglicèrids i de colesterol romanent s’associen a un major risc de malaltia cardiovascular
Investigadors segueixen prop de 7.000 pacients amb obesitat i sobrepès i amb el colesterol dolent ben controlat
Un estudi publicat al ‘Journal of the American College of Cardiology’ mostra que els nivells elevats de triglicèrids (el tipus de greix més habitual al cos), així com els de colesterol romanent, incrementen el risc de patir un infart o altres malalties cardiovasculars en pacients d’alt risc, tot i ser tractats per controlar els nivells de colesterol LDL (colesterol dolent). Els investigadors han analitzat dades de 6.900 pacients amb sobrepès o obesitat. La meitat també patien diabetis, però tenien ben controlats els nivells de colesterol LDL en sang. Signen el treball investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERObn).
Els investigadors han seguit durant cinc anys 6.900 pacients inclosos a l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània). Es tracta de persones amb una edat mitjana de 67 anys, amb sobrepès o obesitat i, en gairebé la meitat dels casos, diabetis. És a dir, amb un alt risc cardiovascular. A més, segueixen tractaments per al control del colesterol (majoritàriament, amb estatines).
Està demostrat que, malgrat prendre aquesta medicació, aquest col·lectiu encara pateix molts episodis cardiovasculars, com ara infarts de miocardi o ictus. Aquest risc es deu a un increment dels triglicèrids i de les lipoproteïnes que els transporten per la sang. A més, en casos d’obesitat i diabetis, aquest fenomen es veu amplificat, ja que aquestes patologies endarrereixen el metabolisme dels triglicèrids. Això condiciona un increment de partícules que transporten triglicèrids i que, a més, s’enriqueixen amb colesterol (colesterol romanent).
A partir de mostres de sang dels participants, els investigadors han pogut comprovar que tots dos elements, colesterol romanent i triglicèrids, tenen una relació directa amb l’increment del risc cardiovascular en persones amb una alta predisposició, tot i mantenir sota control els nivells de LDL colesterol (lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol dolent) i de forma independent amb l’estil de vida i altres factors de risc cardiovascular.
Així, l’increment de 10 mg/dl de les concentracions de triglicèrids en sang fa créixer un 4% el risc de patir un infart o una altra patologia cardiovascular. En el cas del colesterol romanent, el mateix increment de les concentracions eleva el risc fins al 21%.
A més, les persones amb una concentració de colesterol romanent per sobre dels 30 mg/dl, el 75% de la cohort, mostraven un increment notable del risc cardiovascular, tot i mantenir unes concentracions òptimes de colesterol LDL, indica la doctora Olga Castañer, primera signant de l’estudi i investigadora del Grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l’IMIM-Hospital del Mar i del CIBERObn.
Possibles dianes terapèutiques
“Els resultats de l’estudi suggereixen que, en individus d’alt risc cardiovascular i amb un colesterol LDL ben controlat, les següents dianes terapèutiques podrien ser els triglicèrids i, sobretot, el colesterol romanent”, destaca la doctora Montse Fitó, última signant del treball i coordinadora del Grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l’IMIM-Hospital del Mar i investigadora del CIBERObn.
En el cas del colesterol romanent, l’increment més elevat del risc es pot atribuir a mecanismes relacionats amb la formació de plaques a les artèries i a la inflamació local, processos que poden portar al trencament de les plaques i, en conseqüència, a un accident cardiovascular.
Per aquest motiu, el doctor Emilio Ortega, autor de l’estudi, metge del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS i del CIBERObn, explica que el treball obre la porta a plantejar assajos clínics que responguin a la pregunta de si el colesterol romanent i/o els triglicèrids han de ser la diana terapèutica preferent en pacients amb alt risc cardiovascular i nivells de colesterol LDL adequats o, alternativament, s’ha de perseverar a reduir el colesterol dolent per fer baixar el risc d’un primer esdeveniment cardiovascular. L’estudi pot tenir una repercussió directa sobretot en el maneig clínic de dislipèmies (trastorn qualitatiu o quantitatiu dels lípids i lipoproteïnes a la sang) dels pacients amb un alt risc cardiovascular. “Aquests resultats porten a considerar que, en el maneig clínic de les dislipèmies, és important assolir un major control del conjunt del perfil lipídic, incloent-hi els triglicèrids i el colesterol romanent”, assenyala el doctor Emili Ros, signant del treball, metge del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS i del CIBERObn.
