Salut

L’estratègia de vacunació de la UE s’esquerda

Àustria i Dinamarca es desmarquen dels plans europeus comuns i s’alien amb Israel per assegurar-se vaccins

Brussel·les dona via lliure als estats per tancar acords bilaterals mentre no perjudiquin la resta

Malestar creixent perquè sols s’ha vacunat el 6% de la població a la UE

Les dificultats de la Unió Europea per avançar en la campanya de vacunació estan portant alguns països a buscar alternatives fora del club. És el cas d’Àustria i Dinamarca, que s’han desmarcat dels plans europeus i han forjat una aliança amb Israel per assegurar-se vaccins efectius contra les variants. A Brussel·les no li queda més remei que acceptar-ho amb una pinça al nas, però el moviment suposa un desafiament a la seva estratègia per fer que la UE surti de la pandèmia de manera unida.

La Comissió Europea (CE) ha liderat la compra de vacunes al bloc europeu negociant i tancant contractes directament amb les farmacèutiques. Amb aquesta adquisició centralitzada, volia evitar que els països més rics, com Alemanya i els Països Baixos, poguessin acaparar les existències posant més diners sobre la taula que els socis del sud.

En els primers dos mesos de vacunació, les companyies han endarrerit les entregues que havien promès als buròcrates europeus, i això ha generat malestar a les capitals, que veuen com només han pogut administrar la primera dosi de la vacuna a un 6% de la població. Els governs europeus no qüestionen el principi d’igualtat entre els estats a l’hora d’accedir a les dosis, però sí l’agilitat de Brussel·les per resoldre els problemes de producció i altres obstacles en el camí que hauria de permetre la reactivació econòmica del bloc.

Això no impedeix que alguns estats també siguin responsables en la distribució o administració de les dosis. Per exemple, a la capital de Bèlgica, un 75% dels treballadors d’atenció primària no s’han presentat a la cita per vacunar-se i els governs regionals es queixen de la descoordinació amb l’executiu federal.

Malgrat els esforços de l’executiu europeu d’Ursula von der Leyen per rebaixar les crítiques per la seva gestió del subministrament, la preocupació per la lenta vacunació va en augment. Inquiets per la impossibilitat d’arribar a l’objectiu marcat per la mateixa CE d’immunitzar un 70% dels ciutadans a finals d’estiu, Àustria i Dinamarca van anunciar ahir que cooperaran amb els israelians per produir vacunes contra les noves mutacions de la Covid-19. Segons el canceller austríac, Sebastian Kurz, així “deixaran de dependre en el futur de la UE”.

Tant ell com la seva homòloga danesa són crítics amb Brussel·les, però per motius diferents. Mentre que la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, qüestiona que el programa europeu de compra de vacunes sigui suficient per abastir-se, Àustria acusa l’Agència Europea del Medicament de ser massa lenta i “burocràtica” a l’hora d’aprovar noves versions dels vaccins efectius contra les soques. “Ens hem de preparar per a més mutacions i no hem de continuar depenent només de la UE per produir vacunes de segona generació”, defensava ahir Kurz. Unes declaracions especialment punyents per a la Comissió Europea, com a gestora de les compres, si bé ho ha fet en contacte permanent amb les capitals.

Brussel·les ahir va voler treure importància a l’esquerda en la seva estratègia de vacunació recordant que els estats són lliures per fer acords “al marge” del programa europeu. Obviant els retrets d’Àustria i Dinamarca, la CE fins i tot veu amb bons ulls la seva col·laboració amb Israel. “Sempre és bo aprendre de les pràctiques d’altres països”, va dir ahir el portaveu de Salut, Stefan de Keersmaecker. De tota manera, va avisar que no hi hauria d’haver acords bilaterals amb les farmacèutiques que “soscavin” els contractes que s’han pactat de manera centralitzada.

En línia amb el seu estil habitual, el líder hongarès, Viktor Orbán, ja havia desafiat Brussel·les donant llum verd a vacunes no aprovades per la UE, com la xinesa de Sinopharm i la russa Sputnik. L’aliança d’Àustria i Dinamarca amb Israel és un salt qualitatiu en la desconfiança cap a les institucions comunitàries. La UE ja té el seu pla per accelerar la recerca i producció de vaccins eficaços contra les soques, però ni Viena ni Copenhaguen se’n refien i temen que no sigui prou ràpid. Per ara, Von der Leyen dissimula l’ofensa i confia a mantenir unit el club entregant més vacunes els pròxims mesos.

Trump es va vacunar abans de deixar la Casa Blanca

L’expresident dels EUA Donald Trump i la seva esposa, Melania, es van vacunar en secret contra la Covid-19 el gener passat abans d’abandonar la Casa Blanca, segons van revelar ahir mitjans locals. No queda clar si Trump, que durant mesos es va negar a fer servir la mascareta per protegir-se del virus, i l’ex-primera dama van rebre sols la primera dosi de la vacuna o totes dues. Tampoc ha transcendit quina de les vacunes aprovades aleshores per a ús d’emergència als EUA –la de Moderna o la de Pfizer– els va ser administrada. Un assessor de l’exmandatari consultat pel diari The New York Times va confirmar que Trump havia rebut en privat la vacuna el gener passat.

França aprova la d’AstraZeneca per a majors de 65 anys

França administrarà a partir d’ara la vacuna d’AstraZeneca també a les persones més grans de 65 anys, a més de les que estan per sota d’aquesta edat, davant els resultats “molt encoratjadors” de l’estudi en vida real que s’ha fet a Escòcia. L’Alta Autoritat de Sanitat (HAS), l’òrgan en què es basen les decisions del govern francès, va emetre ahir un dictamen en què es justifica ampliar l’ús de la vacuna d’AstraZeneca “a les persones de més de 65 anys”. La HAS destaca que l’estudi escocès, sobre una població de més de cinc milions de persones, mostra que aquesta vacuna redueix el risc d’hospitalització “de manera significativa” i això val per a tots els grups d’edat.

Merck ajudarà J&J a fabricar el fàrmac als EUA

El govern dels EUA va anunciar ahir que la farmacèutica Merck produirà la vacuna de Johnson&Johnson com a part d’un acord per accelerar la campanya d’immunització després de la mediació del president Joe Biden. Merck, que va intentar sense èxit produir un fàrmac, posarà dues fàbriques al servei de la producció del vaccí de J&J.

En espera d’un quart vaccí

Acorralada per les creixents crítiques, la Comissió Europea confia que l’arribada d’una quarta vacuna aquest març ajudi a donar l’impuls definitiu a la campanya per immunitzar els ciutadans europeus. L’Agència Europea del Medicament va confirmar ahir que l’11 de març decidirà si aprova la vacuna de Janssen, filial de Johnson&Johnson. Si finalment el regulador de la UE hi dona llum verd, com van fer fa uns dies els Estats Units, serà la quarta que es podrà distribuir al mercat europeu, juntament amb la de Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca-Oxford. El seu avantatge és que promet protegir del virus amb una sola dosi. Per això, creuen que permetrà accelerar la vacunació a partir de la primavera. Brussel·les n’ha comprat per a aquest any 200 milions, però encara no se sap quantes en distribuirà en els pròxims tres mesos, si bé la companyia diu que està preparada per produir-les a Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 70% dels vaccins a la UE seran Pfizer

Brussel·les

Sàmper obre la porta a establir el confinament per vegueries

Tortosa

Els parcs de jocs demanen obrir després de mig any tancats i sense ingressos

Barcelona

Sanitat no sap què fer amb les segones dosis

Barcelona

Les primeres ajudes, si es ratifica a temps el fons Covid, arribaran al juliol

brussel·les

L’impost a les emissions de CO2 dels vehicles, per a un futur sostenible

barcelona

L’oferta d’FP s’amplia amb dos instituts especialitzats

Barcelona

L’Alt Empordà ha tingut una onada més de Covid-19

girona

El RACC vol que els ciclistes urbans tinguin formació

barcelona