“La llei de l’eutanàsia és un èxit que arriba un pèl tard”

Com un èxit, un èxit que arriba un pèl tard. Fa trenta anys que estem treballant pel tema, però ens sembla que ja tocava. Arriba tard per a molta gent, però esperem que, a partir d’ara, la gent que ho necessiti ho pugui demanar i morir més d’acord amb els seus valors i les seves circumstàncies.

El tràmit parlamentari és llarg i ha arribat ara. La pandèmia va arribar per sorpresa mentre s’estava tramitant la llei. Amb la pandèmia, la sorpresa en l’àmbit sanitari ha estat tal que va agafar els equips sanitaris desprevinguts i sense saber com ho havien d’afrontar, sobretot durant la primera onada. Com a associació pel dret a morir dignament, és clar, vam rebre moltes trucades, molta gent que deia: “El que està passant amb la meva mare no pot ser, no la podem veure; ella no vol sortir de la residència perquè la portin a un hospital i l’estan portant a un hospital.” O al revés... Vull dir que tota aquesta confusió que hi va haver va ser més fruit de la sorpresa i del desconeixement.

Ens hauria agradat moltíssim poder-ho valorar. Aquest any passat va començar a funcionar a Catalunya l’Observatori de la Mort, que nosaltres ja demanàvem des de feia molt temps, perquè cal saber com mor la gent i saber si mor bé o malament, segons els seus desitjos, patint o sense patir. Això, sense un Observatori de la Mort que agafés totes les dades i les pogués confrontar i analitzar en conjunt, no podia passar. A Catalunya ha estat un pas endavant i, a partir d’aquí, en podem treure conclusions, però en el primer moment de la pandèmia ja et dic que els documents de voluntats anticipades eren una cosa que ni es podia mirar perquè estaven col·lapsats. Després ja s’ha pogut seguir el tràmit normal i mirar si aquesta persona tenia un document de voluntats anticipades, què deia i què no deia, però s’ha de pensar que la Covid-19 no es pot considerar una malaltia terminal; per tant, aquí el document de voluntats anticipades també hi podia fer poca cosa. És un document importantíssim, tant si estem malalts com si estem sans, que per desgràcia s’utilitza encara molt poc. A partir de l’aprovació de la llei, però, la conselleria de Salut s’ha compromès a fer-ne una extensió, a promocionar-lo perquè la ciutadania el pugui fer servir, perquè ara sí que serà un document imprescindible per poder morir segons els valors de la persona.

El primer criteri o requisit que cal és que ho demani la persona. Hem de tenir en compte que la llei que s’ha aprovat al Congrés és molt garantista i que cal tenir un seguit de requisits molt clars. Només la pot demanar qui té una malaltia greu incurable, com podria ser una malaltia oncològica o una malaltia neurodegenerativa. També seria aquest segon cas, un cas d’Alzheimer, que això és molt important, perquè nosaltres rebem moltes visites de gent que li acaben de diagnosticar una malaltia degenerativa i diuen que no volen arribar al final amb una demència profunda i que busquen poder decidir abans quan morir. Per tant, hem de tenir en compte que sempre es demana l’eutanasia dins un context. No és cap altre circumstància. I a partir d’aquí hi ha un seguit de requisits. Com ara, que aquesta sol·licitud sigui reiterada, que es faci amb les facultats mentals preservades o sinó, que es faci a partir d’un document de voluntats anticipades. Ha de ser una decisió molt informada per part de l’equip mèdic, s’ha d’informar de les possibilitats de cures pal·liatives, de possibilitats de lleis de dependència, d’ajudes socials, etc. Llavors, si hi ha una primera demanda passen quinze dies i una segona demanda per part de la persona que ho sol·licita. El metge ha d’informar la persona sol·licitant i si segueix la demanda en alça avisar un segon metge..Aquest fa una visita i acaba fent una informe, va a una comissió de garanties que comprovaran tots els requisits i poden visitar el pacient si ho creuen i poden donar el vistiplau. El metge es posa en contacte amb la persona sol·licitant per portar a terme el final de vida, l’eutanàsia. En total és un procés que pot durar d’uns 30 a 40 dies. La persona sol·licitant es posa d’acord amb la família per quan fer-ho si és el seu desig i pot fer una mort assistida pel metge amb totes les garanties tant per la persona sol·licitant com pel metge, que té dret a l’objecció de consciència.

Nosaltres treballem perquè els drets al final de la vida es respectin. L’eutanàsia la demanarà molt poca gent respecte al total de morts a Catalunya. Calculem que serà en un 4% de les defuncions, que és el tant per cent que es dona als països on està aprovada. Per tant, totes les altres defuncions van per altres camins. A Catalunya, tenim un bon tractament del final de la vida, unes cures pal·liatives que funcionen, el consentiment informat, i el document de voluntats anticipades és respectat. Si algú renuncia a algun tractament no acostuma a tenir problemes, l’acarnissament terapèutic no s’acostuma a fer perquè els sanitaris ho tenen molt en compte, no cal insistir en la sedació...Tot i que la situació és molt bona, ens arriben els casos que no funcionen, i aquests els hem de continuar defensant, sobretot en qüestions de demències, oncològiques... Tenim feina a fer, sobretot perquè ara ve el desplegament de la llei i cal que es faci bé. La conselleria ja hi està treballant i estem molt esperançades.