Salut

El 6,4% de la població europea pateix depressió, segons un estudi

Un treball anterior indica que la prevalença és del 6,1% a l’Estat espanyol

El 6,4% de la població europea pateix depressió, segons un estudi liderat per investigadors del King’s College de Londres, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), el Parc de Recerca Sant Joan de Déu-Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Lleó i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública. La xifra està per sobre del 4,2% de prevalença a Europa segons l’Organització Mundial de la Salut. L’estudi ha analitzat dades de l’Enquesta de Salut Europea, recollides entre 2013 i 2015, de 27 països. Entre aquests no hi són Espanya, Bèlgica ni els Països Baixos per motius metodològics. Un estudi anterior situava la prevalença del trastorn depressiu en el 6,1% a l’Estat.

Aquest estudi indicava però que aquesta arribava fins al 8% entre dones i baixant al 4,1% entre homes.

Pel que fa a l’estudi actual, la prevalença de la depressió s’ha calculat utilitzant una escala que avalua la presència i la intensitat de simptomatologia depressiva, excloent els pensaments de mort o suïcidi. Del total dels enquestats, el 6,4% va presentar un probable trastorn de depressió. La prevalença en les dones arriba al 7,7%, mentre que entre els homes és de 4,9%. Aquesta diferència es dona en gairebé tots els països, menys a Finlàndia i Croàcia.

Grans diferències entre països

Els investigadors han destacat les grans diferències entre països, amb taxes de prevalença més altes, fins i tot de quatre cops més en aquells amb més desenvolupament econòmic. L’autor del treball i director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM-Hospital del Mar, Jordi Alonso, ha apuntat que aquestes dades permetran monitoritzar com evoluciona la prevalença de la depressió, especialment important per avaluar l’impacte de la pandèmia de la covid-19.

Els que tenen una prevalença més alta són Islàndia (10,3%), Luxemburg (9,7%), Alemanya (9,2%) i Portugal (9,2%). A l’altra banda, els que tenen percentatges més baixos són República Txeca (2,6%), Eslovàquia (2,6%), Lituània (3%) i Croàcia (3,2%).

Per sexes, els països amb més proporció d’homes amb depressió són Alemanya i Irlanda i els que tenen menys són la República Txeca i Eslovàquia. En dones, els països amb taxes més altes són Alemanya i Luxemburg; i els que menys Eslovàquia i República Txeca.

Aquests resultats suggereixen que factors demogràfics, culturals i sociopolítics, com l’accés als serveis de salut, inseguretat laboral o l’increment del cost de vida; poden ser determinants en les diferències observades. Així, per grups de població, els més afectats són els de més edat, no nascuts a la UE, que viuen en zones d’alta densitat de població, amb malalties cròniques i poca activitat física i nivells educatius i d’ingressos més baixos.

L’estudi permet concloure també que els països de l’Europa Occidental presenten prevalences de depressió més altes si es comparen amb els de l’Europa Oriental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

S’entrega la 58a edició dels Premis Literaris

cassà de la selva
memòria democràtica

Nou atac al plafó que explica les tortures de Via Laietana 43

barcelona
tradicions

Cent colles pels 600 anys de gegants

baRCELONA

Més ingressos per patologies respiratòries i cardiovasculars per la contaminació

olot

Les assignatures pendents

Girona
Societat

“La gent se’m queda mirant fixament”

Badalona
comerç

Més facilitats als xinesos perquè comprin

Barcelona
Vallfogona de ripollès/ Planoles

Porta a porta dels alumnes per fomentar l’estalvi d’aigua

Vallfogona/ Planoles
Olot

La Garrotxa vol aprendre de la mobilitat de Pontevedra

Olot