Fins a un 15% dels pacients amb Covid poden tenir símptomes persistents setmanes i mesos després de la infecció

Fins a un 15% de tots els pacients amb coronavirus poden presentar simptomatologia persistent setmanes o, fins i tot, mesos després de la infecció inicial, segons suggereixen diversos estudis. Així, donada la càrrega de malaltia acumulada a Catalunya, més de 90.000 pacients en podrien haver sofert o estar sofrint actualment. Un grup multidisciplinari, promogut per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), acaba de publicar l’informe ‘Síndrome de covid postaguda: Definició, impacte i maneig’ on proposa un conjunt clar de definicions del cas i dels seus diferents escenaris clínics. També recomanen una exploració mèdica integral perquè en millori l’avaluació de les característiques clíniques, així com les complicacions.

D’entre totes les definicions de post Covid-19, els autors de l’informe advoquen per l’ús del terme Síndrome de Covid postaguda que inclou dos subgrups o escenaris que no són excloents. El primer és el Covid amb prolongació de símptomes més enllà de les quatre setmanes que podien estar o no presents des de la fase aguda o aparèixer posteriorment en subjectes asimptomàtics. En segon lloc hi ha la seqüela, un mal orgànic irreversible després de 12 setmanes des de la infecció i que pot representar diferents graus de disfunció permanent i símptomes relacionats.

A més de proposar l’ús d’una única nomenclatura que sigui clara i d’ús comú, recomanen “l’estandardització i codificació adequada” d’aquestes definicions. “Necessitem un codi específic per a aquesta síndrome i els seus fenotips clínics, per a facilitar la seva identificació, permetre un seguiment adequat i, també, la realització d’estudis comparatius que permetin una avaluació del seu impacte a nivell mundial” afirma Gema Lledó, investigadora de l’Hospital Clínic i una de les autores de l’informe.

El document recorda que existeix una gran varietat de símptomes, però els més freqüents són la fatiga (52%), els cardiorespiratoris (30-42%) i els neurològics (40%). D’altra banda, encara que els mecanismes subjacents no es coneixen amb claredat, podrien implicar canvis fisiopatològics generats pel virus, les alteracions immunològiques secundàries a la interacció virus-hoste i el mal inflamatori, com a resposta a la infecció aguda. Els autors de l’informe recomanen també una exploració mèdica integral per a entendre’n millor les característiques clíniques i les complicacions.

“Encara hi ha poques dades sobre la dinàmica d’evolució i de resolució dels casos”, afegeix Jacobo Sellares, pneumòleg de l’Hospital Clínic. “Es necessiten circuits de derivació clars que connectin l’atenció primària i els hospitals per a garantir una gestió adequada dels pacients, amb el desenvolupament d’unitats multidisciplinàries que puguin oferir un maneig integral i complet”.

L’informe alerta que els símptomes persistents de la Covid-19 poden tenir greus repercussions sobre la capacitat de les persones per incorporar-se a la feina, amb conseqüències significatives a nivell psicològic, social i econòmic, tant per a elles mateixes com per a les seves famílies i per a la societat. Els autors subratllen que ara és el moment d’establir “les estratègies apropiades” per a abordar aquesta segona càrrega addicional del coronavirus amb l’objectiu de “minimitzar-ne l’impacte”.