Salut

Breda, vila pionera en gestió de la cultura emocional

Un equip de persones ha estat format i capacitat per anticipar i gestionar l’estrès emocional

L’objectiu és crear una metodologia per replicar-ho des del sector públic

Què et dona alegria? Què et fa més ràbia? Recordes la darrera vegada que vas tenir por? Són algunes de les preguntes que han respost els veïns de Breda un dia de mercat a la plaça. Les respostes, gravades en vídeo, es comparteixen i comenten a les xarxes. La iniciativa és només una de les múltiples facetes d’un ambiciós projecte per activar des del sector públic la promoció de la cultura i l’educació emocional entre la població ( culturaemocionalpublica.com ). El projecte, impulsat per un equip de psicòlegs de la UB i amb cofinançament de la Diputació de Girona a través de Dipsalut, es va iniciar el 2015 en dos municipis selvatans, Breda i Hostalric.

A Breda (3.800 habitants), que avui és on el projecte està més avançat, una quinzena de persones formen l’equip motor d’aquest programa (una desena a Hostalric, segons l’alcalde, Nil Papiol). Poden ser agents comunitaris, representants d’entitats locals o persones que treballen en els serveis socials o educatius, al CAP, a la policia local o en l’enquadrament d’activitats juvenils i esportives, així com persones a títol individual.

Equip motor

Aquests voluntaris han rebut una formació teòrica i pràctica –puntualment, telemàtica per la pandèmia–, i avui estan capacitats en gestió de cultura i educació emocional. L’objectiu és que, a través de les seves activitats i gràcies a les competències adquirides, generin una taca d’oli que es vagi estenent entre la població, amb la difusió d’eines i recursos per respondre a qui ho necessiti i ajudar-lo a gestionar les emocions.

Trencar clixés

“Cal trencar el clixé segons el qual només ens preocupem de la cultura emocional quan estem malament. Amb aquest projecte, posem a la nostra agenda eines per gestionar la nostra capacitat emocional; tots vivim situacions complicades, d’estrès, de tensió, però no som conscients de fins a quin punt ens afecta, no sabem reaccionar i, d’una manera o altra, ens afecta i ens condiciona. No ho podem arraconar”, diu Dídac Manresa, alcalde de Breda, que també s’ha implicat en el projecte.

“L’objectiu és crear polítiques públiques d’educació emocional per aconseguir el benestar emocional de la població”, hi afegeix Mireia Cabero, psicòloga, docent de la UB i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i una de les coordinadores del programa. Cabero insisteix que la salut mental és un sector i un repte clau de la promoció de la salut: “Cal socialitzar l’educació emocional, no deixar-nos portar per les emocions, i s’ha fet encara més evident amb la patacada de la pandèmia”, diu la psicòloga. A partir de l’experiència pilot en marxa a Breda i Hostalric, el programa vol crear una metodologia que permeti ajudar la població a gestionar les seves emocions i posteriorment replicar el model en altres municipis o administracions públiques.

“Hi ha molt de camí per recórrer. No ho podem resoldre tot d’un dia per l’altre, és lent; faltarien més recursos i han sorgit altres prioritats, però no ho hem de deixar de banda”, indica l’alcalde de Breda.

LES FRASES

Cal socialitzar l’educació emocional, i s’ha evidenciat encara més amb la patacada de la pandèmia
Mireia Cabero
Psicòloga i coordinadora del projecte de cultura emocional
No ens podem preocupar de la cultura emocional només quan ens trobem malament
Dídac Manresa
Alcalde de Breda

“Un treball gota a gota” però necessari, diu l’alcalde

E.C

Al setembre, coincidint amb la programació de la festa major, es preveu presentar públicament al conjunt de la població de Breda el pla pilot de cultura i educació emocional en el qual està involucrat el municipi. Mentrestant, a les xarxes socials i a l’espai web bredaviladebenestar.cat ja han començat a difondre conceptes i idees per involucrar-hi els veïns de la localitat. S’hi poden veure els vídeos gravats a la plaça un dia de mercat, en què els veïns responen preguntes i consultes i parlen dels seus sentiments.

“La gent es va obrint a parlar de les seves emocions, que sovint són temes tabú, però els sentiments hi són. Per exemple, quan un jove increpa l’àrbitre o els jugadors rivals en una competició esportiva; hem de saber respondre a aquestes situacions”, diu a tall d’exemple Dídac Manresa.

Quan li pregunten sobre les primeres reaccions dels veïns, l’alcalde explica que hi ha de tot: gent que se sent al·ludida i gent més incrèdula o que no en vol saber res. “Ni som hippies ni ho veiem tot de color de rosa; és un treball gota a gota que no té una rendibilitat política immediata, però hi ha una dinàmica en marxa”, diu convençut l’alcalde.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern estudia l’ús del passaport Covid en l’oci nocturn

barcelona

Presó per a la mare d’una nena d’un any, morta per desnutrició en una àrea de servei de l’AP-7

granollers
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient ennuvolat

barcelona

David Bondia serà el nou Síndic de Greuges de Barcelona

barcelona

La torre més alta de la Sagrada Família es coronarà amb una creu de 17 metres i quatre braços

barcelona

Detingut un jove per agressió sexual a una menor a Montblanc

montblanc

Colau creu que “no n’hi haurà prou” amb reobrir l’oci nocturn en exteriors per aturar els ‘botellons’

barcelona

Els alumnes confinats es dupliquen en una setmana, fins als 5.006

barcelona

Les UCI baixen de 200 malats crítics (194)

barcelona