Un estudi inicial troba pesticides, nicotina i altres compostos químics en dones embarassades
Després de la prova, s’ampliarà la mostra i s’investigarà la possible relació entre químics i malalties durant l’embaràs
Un estudi inicial elaborat sobre 19 dones embarassades de Barcelona ha trobat 42 compostos químics d’origen antropogènic i potencialment nocius. Entre aquests químics s’han trobat pesticides, nicotina o benzodecini, un component present en alguns dels desinfectants comercials més venuts durant la pandèmia. Aquest treball liderat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis d’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ara s’ampliarà a una mostra de 1.100 dones barcelonines en període de gestació amb la intenció de trobar la possible relació entre la presència d’aquests contaminants i el desenvolupament de malalties o canvis en el metabolisme tant en les mares com en els fills.
En la investigació primerenca sobre una mostra petita es van analitzar mostres de sang i placenta. Els científics van trobar-hi pesticides, repel·lents d’insectes, derivats de cosmètics i compostos industrials. En el 60% dels casos, a més, malgrat que les embarassades no fumaven i tenien hàbits saludables, es va trobar nicotina i compostos derivats d’aquesta substància. Aquest fet implica l’existència d’una exposició passiva al tabac detectable.
Segons l’investigador de l’IDAEA-CSIC i autor principal de l’estudi, Pablo Gago Ferrero, aquests resultats no mostren una evidència que els nivells trobats siguin un risc per a la salut però sí que han de “crear una major consciència sobre els compostos als quals estem exposats en el dia a dia”. En aquest sentit, urgeix a reduir els riscos de contracció interna d’aquestes substàncies. De fet, aquesta preocupació s’accentua en el cas dels ftalats, uns químics presents a molts plàstics que han estat vinculats a malalties endocrines.
Un estudi més gran per aclarir els riscos
Després d’aquesta recerca inicial, que ha publicat els resultats a la revista ’Environmental Science & Technology Letters’, la versió ampliada de l’estudi vol arribar a més d’un miler de dones per extreure conclusions sobre “quins efectes poden tenir per als nounats l’exposició a aquests compostos químics”, resumeix Gago Ferrero. La intenció final és prevenir futures malalties. “Sabem que els contaminants estan presents en embarassades, ens falta esbrinar quin és el seu impacte”, apunta l’investigador.
Amb tot, el treball inicial que s’ha fet també ha servit perquè els científics implicats resolguin que una anàlisi dels contaminants en aigües residuals pot donar una aproximació correcta dels nivells de químics trobats en la població de la mateixa zona. Davant de les complicacions logístiques i econòmiques per estudiar els compostos que s’acumulen en la població, ara els residus trobats en depuradores han resultat ser una eina útil. Així, “aquesta metodologia podria aplicar-se com un sistema d’alerta primerenca que pogués evitar amenaces químiques”, conclou Pablo Gago Ferrero.
