Salut

QUIQUE BASSAT

Epidemiòleg. Director del programa de malària a Isglobal

“La vacuna de la malària ha trigat 30 anys perquè morien pobres”

L’Àfrica ha girat full de la covid, però la pandèmia ha afectat tots els problemes endèmics que tenia el continent
Els missatges optimistes dels darrers mesos han estat contraproduents: primer calia resoldre la sisena onada

Quan era adolescent, un viatge familiar a l’Àfrica li va fer veure que de gran voldria treballar per millorar la salut d’aquell continent. Ara, als 47 anys, Quique Bassat, pediatre, epidemiòleg i director del programa de malària de l’Institut de Salut Global, treballa a cavall entre Barcelona i Manhiça (Moçambic), on ha ajudat a l’arribada de la vacuna contra la malària i des d’on atén aquest diari per videoconferència per valorar també l’evolució de la covid.

La situació epidemiològica actual és un punt desconcertant: tenim més contagis que mai però, alhora, se’ns està anunciant el final, i amb les diferents maneres de buscar i mesurar els casos entre comunitats, no sé fins a quin punt tenen una fotografia fiable del que està passant o si es pot comprovar si les mesures tenen efecte...
Certament, és molt difícil. Nosaltres fem les coses raonablement bé, però sempre hi haurà algú que digui que estem pitjor que a Madrid i que ells tenen barra lliure per a tot. La realitat és que, probablement, les nostres ulleres per entendre i interpretar què passa són més precises que les seves. Ja ho va dir en Trump: hem de deixar de testar perquè, com més ho fas, més casos tens. Ara bé, també ets més a prop de la realitat. Prefereixo una visió més complicada però realista del que passa que no anar a cegues i assumir que tot va bé sense fer proves.
Com a pediatre em dirà que la vacunació és recomanable. Però, tot i la insistència en el missatge, els nens vacunats a Catalunya no arriben al 40%. A què ho atribueix?
Sincerament, creia que passaria el mateix que amb els adolescents, que en tres setmanes teníem el 70% de vacunats. Ara bé, és cert que la seva vacunació, al contrari que la dels nens, no coincidia amb la tercera dosi ni competia amb les infeccions naturals, que ara són molts milers de casos que endarrereixen el moment de rebre la vacuna. A més, hi ha molts pares que tenen dubtes legítims, però fàcils de rebatre, sobre la seguretat de les vacunes. Tot plegat explica per què anem una mica més endarrerits del que ens esperàvem, que no deixa de ser una mala notícia.
Acaba de liderar un estudi en què queda clar que no cal patir pels episodis de miocarditis derivats de la vacunació infantil.
Exacte. Els nens toleren les vacunes molt millor que els adults, que som uns queixosos. La miocarditis, un dels efectes adversos més rellevants, pel que s’ha descrit en els assajos i en la farmacovigilància, sobretot és freqüent en adults joves i en adolescents grans i de sexe masculí. En nens petits n’hem fet un estudi i veiem que la incidència és negligible. Per sobre dels 12 anys és més problemàtica, tot i que segueix sent extraordinàriament infreqüent. Als xats de les escoles sempre acaba sortint algú espantant amb la miocarditis, però ha de quedar clar que té una incidència negligible i que el risc de miocarditis per la mateixa infecció de covid és més gran que el que representa la vacuna.
Amb tanta transmissió i cansament acumulats, hi ha famílies que decideixen alleugerir les mesures quan entra virus a casa i passar-ho tots junts. Què en pensa?
És una estratègia de resignació, d’acord amb els missatges optimistes que ens han anat llançant els darrers dos mesos: que estem a l’inici del final, que òmicron és més lleu, que estem més protegits… tot és essencialment cert, però ha estat contraproduent i ha fet que la gent perdés la sensació de risc i el respecte pel virus. És cert que, en molts casos, les famílies ho hauran passat i prou. Però també hi ha vacunats amb dues dosis a les UCI. En tot cas, és una tendència natural: portem dos anys de males notícies i tots estem molt cansats. Volem missatges optimistes i que tot s’acabi perquè n’estem farts. Però llançar aquests missatges sense solucionar la sisena onada i en plena explosió de casos ha estat contraproduent. Si ara calgués fer un confinament exprés o endurir les mesures, com ho explicaries a la població després de dos mesos dient que no passa res?
Quan passi aquesta onada sí que podrem pensar que ja entrarem en la gripalitzacio de la covid i ho gestionarem de manera diferent?
Sí, probablement és el que acabi passant si no apareix una variant diferent amb característiques més greus. No és el que s’espera, perquè els virus normalment evolucionen cap a més transmissibles però menys patogènics, com ha passat amb òmicron. Però mentre no vacunem a la resta del món, el risc de noves variants existirà. Segueixo sense entendre per què no estem millorant la capacitat de dur les vacunes als països més pobres.
Com veu la reiteració de vacunes tenint en compte la situació en altres punts del món?
És una pregunta amb trampa, perquè no és qüestió d’una cosa o de l’altra. S’ha de fomentar tot. El problema és la manca de compliment dels compromisos polítics adoptats en els darrers dos anys. Molts països es van comprometre a finançar la compra de vacunes per als països més pobres i després no s’ha fet. Això ha provocat un coll d’ampolla i un endarreriment molt gran. Mecanismes com el Covax existeixen i estan molt ben dissenyats, però no estan nodrits de la seva benzina: les vacunes.
En tot cas, una quarta dosi no seria excessiva?
La quarta dosi no toca, excepte per als grans vulnerables, que les aniran rebent de manera periòdica mentre haguem de conviure amb el virus. La resta, amb tres dosis en tenim més que suficient i, de fet, amb dues la majoria ja estem ben protegits contra la malaltia greu.
Vostè coneix molt bé l’Àfrica. Com hi ha afectat la covid?
Al principi de la pandèmia es patia per com afectaria el virus, es creia que seria un drama i s’hi concentraria una gran mortalitat. L’Àfrica és un continent amb 1.300 milions d’habitants, que representen un 16% de la població mundial. Però només s’hi han donat un 4,5% de les morts per covid i un 3,5% dels casos. Tot i que segur que s’està infradiagnosticant de manera molt grollera, queda clar que el virus circula molt lliurement però té unes conseqüències clíniques molt poc notables, per bé que una covid greu a l’Àfrica és una condemna a mort, perquè no tens un sistema sanitari que et pugui salvar. Aquí, al contrari que a Europa, la piràmide poblacional és molt particular: la meitat de la població té menys de 18 anys i tens només un 3% més gran de 65. Segurament per aquest motiu l’afectació de la covid ha estat molt lleu, però hi ha hagut moltes conseqüències indirectes precisament per les mesures molt restrictives que es van posar en la primera onada.
A què es refereix?
Els confinaments domiciliaris, els tancaments d’escoles, en molts casos durant un any, i altres restriccions severes han afectat des del punt de vista de la vacunació infantil, la incidència de malalties com la malària, el maneig de les dones embarassades o de malalties com el VIH i la tuberculosi. La mortalitat per aquests problemes endèmics a l’Àfrica ha augmentat en tots els casos. Aquesta ha estat la pitjor part de la pandèmia, però aquí ho viuen amb molta naturalitat perquè estan acostumats a moltes altres malalties infeccioses i han girat full molt ràpid.
I l’arribada de l’òmicron com va afectar?
Va suposar un augment bastant notable, però va ser una onada molt curta i amb un descens molt ràpid. Aquí és fàcil d’entendre que sigui així, però no ho podem extrapolar al que passa a casa nostra, precisament perquè la situació és molt diferent des del principi.
Abans de la pandèmia, vostè havia dedicat gran part de la seva trajectòria a combatre la malària. Aquesta crisi n’ha incrementat molt les morts?
Han empitjorat tots els indicadors de malària al món. Abans teníem una situació amb al voltant de 400.000 morts l’any i hem pujat a gairebé 700.000, perquè algunes de les estratègies per lluitar contra la malària han resultat molt afectades per la covid. Per exemple, el repartiment de les xarxes mosquiteres, una de les eines que millor funcionen per prevenir-ne la transmissió, és trianual i s’havia de fer l’any 2020 a la gran majoria de països africans, però hi va haver molts endarreriments. A més, molta gent va tenir por d’anar al sistema de salut.
Males noticies, però també n’hi ha de molt bones, com ara l’arribada de les primeres vacunes.
I tant! l’esperada vacuna contra la malària ha estat acceptada i avalada per les autoritats reguladores i l’OMS perquè s’implementi específicament per als infants africans. Es tracta d’una de les notícies científiques de l’any; no sempre n’hi ha amb un impacte tan gran per salvar vides a partir d’ara.
Quin efecte poden tenir?
És una vacuna només per als nadons fins als cinc anys i tindrà un impacte gran en aquesta franja, que és la més susceptible de morir. A partir dels cinc anys ja no hi ha risc de morir perquè s’ha creat una immunitat natural. Ara, la vacuna ajudarà a desenvolupar aquesta immunitat sense haver de passar infeccions que els podrien matar. Es pensa que salvarà desenes de milers de morts anuals. És una vacuna imperfecta, de primera generació, però és la primera contra un paràsit humà, així que és una fita històrica des del punt de vista científic i tècnic i esperem que n’arribin més.
Vostè ha pres part en el projecte, oi?
Sí, des del 2003 fins al 2012 vam participar en totes les fases d’avaluació dels assajos de fase dos i tres. Fixa’t que per a la covid s’ha trigat sis mesos a tenir la vacuna i per a la malària, més de trenta anys. Això és una demostració que amb fons, amb interès i amb percepció d’urgència de salut pública pots fer les coses amb el mateix rigor però amb molta més rapidesa. I això que la malària ha estat matant milions de persones cada any, de manera que la urgència de salut pública hi era. El que passa és que afecta només els pobres i no la veiem des del primer món.
Entre les seves àrees d’experiència també hi ha la implementació d’eines d’autòpsia mínimament invasiva per a la investigació de les causes de mort al món en desenvolupament. Expliqui’m més coses sobre això.
En els països més pobres, la gent neix i mor sense ser registrada enlloc i sense tenir un diagnòstic. Hem tingut un problema de comptar les morts, però també de saber de què t’havies mort. Qui té la sort d’acabar en un centre sanitari potser té algun diagnòstic, però per als nens que morien a la comunitat, que poden ser més de la meitat, teníem l’autòpsia verbal, un malnom que tenim per a una entrevista als familiars per saber símptomes i interpretar les respostes i assignar una causa de mort. Aquesta eina és molt poc robusta. Per tant, a l’ISGlobal se’ns va ocórrer i vam desenvolupar una idea: agafar una mica de teixit del fetge, del cervell, dels pulmons, del cor, sang i líquid cefaloraquidi imitant el model de fer biòpsies al vius per fer autòpsies més fiables.
No se’n poden fer, d’autòpsies normals?
Les autòpsies han fet evolucionar la medicina els últims segles, però a l’Àfrica són poc factibles perquè són molt invasives i la percepció és que vols robar òrgans o altres coses que fan que sigui molt mal acceptada. En canvi, aquestes punxades no deixen marca i hem demostrat que és un mètode molt robust i molt més acceptable. Ara ja fa cinc anys vam implementar una vigilància de mortalitat utilitzant aquesta eina en diferents països per obtenir resultats fiables. Ha estat una revolució per entendre què està matant els nens.

Doctor compromès

Des que va descobrir la pobresa del continent, Quique Bassat (Barcelona, 1974) no ha deixat de treballar per millorar la salut de l’Àfrica. Inicialment volia fer de metge, però li van fer veure que des de la recerca podria tenir més incidència i ho ha demostrat participant en la validació de la vacuna contra la malària i implementant noves tècniques per caracteritzar les morts al continent. El seu doctorat a la UB ja versava sobre la malària, malaltia que sempre l’ha ocupat tant al Centre de Recerca en Salut de Manhiça (Moçambic) com a l’Institut de Salut Global, on és professor investigador Icrea. Amb tot, com a pediatre, el doctor Bassat ha intentat combinar la investigació biomèdica en les malalties que més afecten els pobres i vulnerables amb l’atenció clínica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern investiga una filtració “molt greu” dels resultats de les oposicions a l’Administració de la Generalitat

Barcelona

Barcelona crearà un gran passeig adaptat al canvi climàtic a la Mar Bella

Barcelona
medi ambient

La planta nuclear d’Ascó confirma que la fuita d’oli a l’Ebre prové d’un intercanviador de calor

Ascó

Exposició sobre els dos segles de la Diputació de Girona

Girona

Salut detecta quatre casos de verola del mico a Catalunya

Barcelona

Oposició al tancament de l’escola El Brot de Sant Joan Despí, especialitzada en trastorns d’aprenentatge

Sant joan Despí

Clausuren el projecte Rossinyol de Salt

Salt

Una seixantena de persones demanen la dimissió de Cambray a Girona

Girona
pakistan

El cònsol del Pakistan, sobre l’assassinat de les noies de Terrassa: “Els culpables tindran el màxim càstig”

barcelona