L’OMS adverteix que la covid-19 ha tingut un impacte “desproporcionat” en la salut mental de les persones
L’organització alerta que el suïcidi continua sent una de les principals causes de mortalitat entre els joves
L’Organització Mundial de la Salut ha fet públic aquest dijous l’Informe Europeu de Salut del 2021 on alerta del fort impacte que la covid-19 ha tingut en la salut mental dels ciutadans de la regió europea de l’OMS. Segons recull l’informe, el suïcidi continua sent un dels principals factors de mortalitat prematura. Malgrat una tendència a la baixa, la regió europea de l’OMS encara té una de les taxes de mortalitat per suïcidi estandarditzades més altes del món. Així mateix, l’organització recull que les dones de 18 a 24 anys i de 35 a 44 anys arrosseguen els pitjors registres pel que fa al benestar mental. Els experts de l’OMS demanen als països posar la salut “al centre” de la recuperació per la crisi de la covid-19.
“Tenint en compte els impactes de gran abast de la pandèmia de la covid-19 a la regió europea de l’OMS, els països s’enfronten a reptes desconcertants per abordar les desigualtats en salut i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la salut per al 2030”, adverteixen en el comunicat emès des de l’Organització Mundial de la Salut.
L’informe recull que durant els primers mesos de la pandèmia el 40% dels serveis sanitaris essencials es van interrompre almenys parcialment a la regió europea de l’OMS. Així mateix, el patró va persistir el 2021, amb un 29% dels serveis sanitaris parcialment interromputs durant els tres primers mesos de l’any.
En aquest sentit, el director regional de l’OMS a Europa, Hans Henri P. Kluge, expressa que cal prioritzar el sector de la salut “com mai abans”, i que cal fer-ho posant el focus en qüestions històricament desateses com la salut mental o el reconeixement dels sistemes i treballadors sanitaris com a “pilars essencials” de la societat. Segons Kluge, no fer-ho significaria “soscavar” la seguretat sanitària “de països individuals i de tota regió”.
D’altra banda, la nova publicació de l’OMS també assenyala que la protecció financera continua sent un repte a la regió europea. Els experts parlen de despesa sanitària “catastròfica” entre la població, atès que, en funció del país, entre un 1% i un 19% de les llars no poden fer front a l’assistència sanitària a causa dels alts costos.
Entre algunes de les dades, destaca que pel que fa a les malalties no transmissibles, malgrat els últims avenços a la regió en l’abordatge de factors de risc com l’alcohol i el consum de tabac, el 26% de la població adulta encara fuma tabac (en comparació amb la mitjana mundial del 23,6%) i els adults beuen de mitjana 9,5 litres de líquid pur alcohol per any (en comparació amb la mitjana mundial de 5,8 litres). Així mateix, l’informe recull que actualment 1 de cada 3 infants pateixen sobreprès o obesitat a la regió europea de l’OMS.
Alguns objectius assolits
Entre algunes de les fites que destaca la publicació hi ha la taxa de mortalitat materna provocada pel part. Un dels objectius dels ODS era situar la xifra de mortalitat en menys de 70 per cada 100.000 parts. Segons recull l’informe, en l’actualitat a la regió la taxa mitjana és de 13 per cada 100.000.
D’altra banda, la taxa de mortalitat en nounats i en nens de menys de 12 anys també ha superat l’objectiu dels ODS. De mitjana, es registren quatre morts per cada 1.000 nadons nascuts vius, i vuit morts per cada 1.000 infants de menys de dotze anys. El propòsit dels ODS era situar aquestes xifres en 12 i 25, respectivament, per cada 1.000.
L’informe també assenyala que la regió europea de l’OMS ha experimentat progressos “mixts” pel que fa a la mortalitat prematura provocada per malalties no transmissibles. Entre el 2010 i el 2018, la mortalitat prematura per malalties cardiovasculars va disminuir gairebé un 20%, i gairebé un 10% pel que fa a la mortalitat prematura provocada per càncers. Tot i això, des de l’OMS apunten que el càncer encara representa més del 20% de totes les morts, una situació “agreujada encara més” per l’impacte de la pandèmia en el cribratge del càncer i tractament.
