Argimon exigeix al govern central fons per atendre covid i el “tsunami” Ucraïna
Dos anys després que la covid entrés com un vendaval a Catalunya, Argimon considera que els coneguts com a fons covid són més necessaris que mai amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna i totes les repercussions econòmiques, sanitàries i socials que provocarà, i que es noten ja a Catalunya
El conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha exigit al govern espanyol fons extraordinaris per al sistema sanitari català, ja no només per afrontar la covid, sinó també pel “tsunami” derivat de la guerra d’Ucraïna, perquè caldrà atendre refugiats amb estrès postraumàtic i fer front a l’augment del cost energètic dels hospitals.
En una entrevista amb Efe dos anys després que la covid entrés com un vendaval a Catalunya, Argimon considera que els coneguts com a fons covid, que aquest any el govern central no ha desemborsat a les autonomies -almenys de moment-, són més necessaris que mai amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna i totes les repercussions econòmiques, sanitàries i socials que provocarà, i que es noten ja a Catalunya. “Jo ja els anomeno fons extraordinaris, perquè existeix un infrafinançament crònic -del sistema sanitari- que no només és de Catalunya, i per tant són estrictament necessaris per la covid i les seqüeles, però també per un tsunami que ara ens arriba en forma d’atur i desigualtat, que significa més atenció -sanitària i social-”, ha destacat el conseller.
Amb la incògnita sobre quants refugiats arribaran a Catalunya, Argimon ha apuntat que a localitats amb importants comunitats ucraïneses com Guissona (Segarra) “és possible que calgui reforçar els sistemes sanitaris rutinaris”. A més, cal tenir en compte que alguns refugiats “arribaran amb la seva problemàtica de salut i sobretot amb un estrès postraumàtic molt important”, de manera que necessitaran atenció sanitària.
El sistema sanitari també haurà d’abordar altres conseqüències derivades del conflicte bèl·lic que afectaran els catalans, doncs les empreses ja estan tenint problemes per l’encariment de l’energia i algunes poden acabar tancant, cosa que significa “més atur, desigualtat, pobresa i mala salut”, i per tant “més necessitat d’atenció”, ha subratllat.
L’escalada del preu de l’electricitat també la patirà directament el sector sanitari, fins al punt que el departament de Salut estima que la factura energètica que ha de pagar anualment pujarà entre 200 i 250 milions d’euros.
Per fer-se una idea de la magnitud, aquesta xifra equival al cost d’unes 46.000 intervencions del sistema de salut, però en canvi aquests 250 milions d’euros “es deixaran de destinar a assistència sanitària perquè caldrà pagar l’energia”, ha emfatitzat el conseller, per justificar la necessitat de rebre fons de l’Estat per compensar aquesta situació.
“El sistema sanitari i especialment els hospitals són grans consumidors d’energia; si vostès entren en un hospital, ho veuran tot connectat, i en una UCI, tot conectadíssim, i el consum d’un respirador no és com el d’una nevera, és com el d’unes quantes neveres”, ha ressaltat. Així que “cal posar fre” a l’escalada del preu de l’energia, perquè, si no, “això se’ns menjarà” econòmicament, ha alertat el conseller, que ha demanat en aquest sentit que “prenguin decisions” les administracions que són competents en aquest àmbit, que “no és el departament de Salut ni la Generalitat”, ha puntualitzat.
La pandèmia no ha acabat, per la qual cosa el conseller ha retret al govern central que hagi deixat d’aportar els anomenats fons covid el 2022 quan segueix havent-hi coronavirus, quan cal revertir “el retard diagnòstic” d’altres malalties i quan la Generalitat ha fet “canvis estructurals molt importants”, com incrementar les UCIs, que s’han de mantenir i tenen un cost. En aquest sentit, ha recalcat al govern que, en el finançament, “no es pot estirar el xiclet i després encongir-lo com si tornéssim al 2019, com si aquí no hagués passat gens”. En tot cas, el conseller no tira la tovallola i espera que arribin aquests fons estatals extraordinaris a Catalunya: “Fins que l’àrbitre no pita, aquí hi ha partit, i, si no, s’haurà d’explicar molt bé per què no hi haurà fons”, ha expressat.
