Vall d’Hebron arriba als mil trasplantaments en infants

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha superat els mil trasplantaments pediàtrics d’òrgan sòlid. És el segon centre de l’estat espanyol que arriba a aquesta xifra, després de l’Hospital Universitari La Paz (Madrid). L’hospital va fer el primer trasplantament infantil a Catalunya el 1981 i, des d’aquella operació de ronyó, n’ha fet 1.007: 442 renals, 412 hepàtics, 85 pulmonars i 68 cardíacs. A més, el centre barceloní ha fet 1.450 trasplantaments pediàtrics de progenitors hematopoètics (de moll d’os). En aquestes quatre dècades, Vall d’Hebron ha aconseguit fites que requereixen molta expertesa, com fer un triple trasplantament de cor, fetge i ronyó a una nena o realitzar sis operacions en 24 hores per primer cop a l’Estat el 2015.

Vall d’Hebron va fer el primer trasplantament pediàtric de fetge de l’estat espanyol, el 1985. El 1998, l’hospital va iniciar el programa de trasplantament pulmonar. El 2006, un equip pediàtric del centre va fer el primer trasplantament cardiopulmonar a l’Estat i el 2008, l’hospital va realitzar el seu primer trasplantament de cor a un infant. Vall d’Hebron és Centre, Servei i Unitat de Referència (CSUR) en tots aquests procediments, fet que permet que pacients d’altres comunitats autònomes hi siguin derivats per a un trasplantament.

Els responsables dels trasplantaments destaquen que, darrere d’aquestes operacions, hi ha un equip multidisciplinari. És un procediment coral en què poden arribar a intervenir més de cent professionals de forma directa. Quan hi ha un òrgan disponible, un equip format multidisciplinari es prepara per a l’extracció, sigui al mateix hospital o desplaçant-se a un altre centre. Abans de l’extracció, un cirurgià o especialista confirma la validesa de l’òrgan per ser implantat.

En paral·lel, s’informa la família del receptor, amb qui es manté la comunicació al llarg de tot el procés i es prepara la sala on es farà l’operació, en què participaran professionals d’anestèsia; cirurgians; infermeres quirúrgiques, d’anestèsia i perfusionistes; auxiliars i zeladors, entre altres professionals de serveis com Laboratoris Clínics, Radiologia, Malalties Infeccioses, Immunologia, Anatomia Patològica, Urgències i Farmàcia. Abans de començar la intervenció, s’avisa la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques i al Banc de Sang perquè estiguin preparats.

El director assistencial de Vall d’Hebron, Antoni Roman, ha afirmat que la seva és una “generació de privilegiats per haver participat en aquesta fase de la història de la Medicina” i ha instat les següents generacions a “volar molt alt”.

La coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament, Teresa Pont, ha assenyalat que aquest miler de trasplantaments són un “èxit social”, ja que a darrere hi ha “una societat generosa que confia en els sistema sanitari”. També ha fet notar que quan un infant està malalt, ho està “tota la família” i ha indicat que falten “més recursos” per “intentar normalitzar” el procés d’un trasplantament, com que l’escola estigui “preparada”.

Entre els reptes de futur, han destacat, hi ha prevenir i millorar el tractament de les malalties que acaben requerint un trasplantament, perquè aquesta operació no sigui necessària. També, reduir els efectes secundaris per millorar la qualitat de vida dels pacients. “Que els nens trasplantats siguin nens”, han expressat.