La vacuna contra el VIH es provarà en humans l'any vinent
El doctor Bonaventura Clotet anuncia que durant el primer semestre es començarà a administrar a persones infectades
Vol que el 2020 s'hagi eradicat la malaltia
L'any vinent començaran les proves per administrar a humans una vacuna terapèutica contra el VIH. Ho va assegurar ahir el cap de la unitat contra aquesta malaltia de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Bonaventura Clotet, que hi va afegir que es començarà a aplicar a persones que controlen per elles mateixes la infecció amb la intenció de buscar una resposta a aquest virus.
Bonaventura Clotet, també director de l'Institut d'Investigació de la Sida IrsiCaixa, confia en el progrés de la investigació, ja que la vacuna està donant molt bons resultats en animals. La idea és començar els estudis clínics amb persones infectades “a final del primer semestre de l'any vinent”, segons va avançar ahir en la inauguració del curs acadèmic del grau de medicina impartit de manera conjunta per les universitats Pompeu Fabra (UPF) i Autònoma de Barcelona (UAB).
Clotet, que també és codirector del programa Hivacat per al desenvolupament de la vacuna contra la sida, ha situat el 2020 com a horitzó per poder eradicar el VIH i curar la sida. L'epidèmia, però, no acabaria de créixer fins al 2030, segons els seus propis càlculs.
L'investigador destaca l'èxit del tractament retroviral que s'està donant als infectats de VIH i remarca que l'esperança de vida és “normal” i la malaltia no es pot encomanar a ningú, sempre que no es comenci a administrar quan ja fa molt temps que s'està infectat i, per tant, el sistema immunitari és molt feble.
El director de l'Institut d'Investigació de la Sida IrsiCaixa confia en la vacuna terapèutica que han dissenyat i que desperta una resposta com la que tenen les persones resistents al VIH, cosa que ja han comprovat en simis, i que, segons les seves paraules, “estimula l'activitat natural killer (assassina natural)”.
“La sida és un model d'envelliment exagerat”, va sentenciar Bonaventura Clotet en un instant de la lliçó inaugural del curs, que duia per títol De la sida a l'envelliment. Evolució de la investigació.
LA XIFRA
LA FRASE
Ebola: de Romero a Mato i els assajos en un any
Teresa Romero es va convertir, fa just un any, en protagonista a desgrat en ser la primera europea que patia el virus de l'Ebola transmès a Europa. Era una de les infermeres que van cuidar els missioners espanyols morts a l'hospital Carlos III de Madrid, i el seu cas va posar en alerta tot el sistema sanitari de l'Estat durant uns mesos. Ahir feia un any que es confirmava el seu cas. Romero s'ha guarit i va superar unes setmanes crítiques, en què va haver de ser aïllada, juntament amb el seu company. Un any després de saber-se en contagi, encara no estan clares les causes d'aquest contagi. Ella va dir primer que s'havia tocat la cara amb un guant, però després ho va negar. Les càmeres que gravaven el personal quan es vestia i desvestia no registraven les imatges, en una evident negligència. Les errades en la informació i gestió del cas –bona part del personal que va atendre Romero quan presentava símptomes no estava protegit degudament– van costar el càrrec al conseller de Salut madrileny i a la ministra Ana Mato. El Carlos III investiga ara una vacuna per a l'Ebola. Una quarantena de voluntaris l'han provat per detectar si generen anticossos i si els provoca rebuig.
