Batega fort però camina coix
El Trueta compleix avui 60 anys amb una àmplia cartera de serveis i una plantilla d'uns 1.500 professionals, però amb el projecte de recanvi d'edifici ben encallat
En espera d'un nou hospital, es fan ampliacions i reformes
Si el projecte que al seu moment va concebre el tripartit per a l'hospital Josep Trueta hagués tirat endavant, fins i tot després d'ajustar el calendari d'obres a les circumstàncies donades per la crisi, avui se celebraria el 60è aniversari de l'hospital de Girona al nou edifici. Aquell que s'havia de construir just davant del Trueta actual format per blocs horitzontals més un altre de vertical d'onze plantes d'hospitalització; aquell que havia d'ocupar 27.580 m², tenir 420 llits i 240 milions d'euros invertits. Un ambiciós projecte que, a més, preveia el posterior enderrocament de les instal·lacions actuals, es va presentar justament quan el Trueta complia el seu primer mig segle d'existència, és a dir, ara fa deu anys. Però des d'aleshores ha plogut molt, metafòricament parlant, i no pas a gust de tots.
El projecte del tripartit va topar frontalment amb dues realitats que van arribar plegades: les retallades pressupostàries i el canvi de govern català i, també, municipal. El govern de CiU, amb el conseller Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut, va aparcar sine die el projecte de fer un nou Trueta.
Així que el Trueta arriba al 60è aniversari havent experimentat un creixement notable dels seus serveis, havent assumit processos dels anomenats complexos, com ara la cirurgia cardíaca, havent-se dotat de la tecnologia més avançada i moderna, havent-se dotat d'una plantilla de prop de 1.500 persones des d'un punt de vista professional i humà, però sense haver canviat d'edifici a pesar de la necessitat, no discutida ja per ningú, de fer-ho.
Així que, mentre no hi hagi una dotació pressupostària per a la construcció del nou Trueta, i el que és potser encara més important, no s'hagi decidit on s'instal·la el nou centre hospitalari –la pugna política entre Girona i Salt continua a l'ordre del dia–, s'ha optat per anar fent aquelles obres d'ampliació i reforma que siguin necessàries per adaptar els serveis a les necessitats. Els diferents responsables polítics han mantingut des de sempre que l'objectiu és mantenir el Trueta com a hospital de referència de la regió sanitària de Girona, si bé en alguns moments des del mateix territori s'ha hagut de pressionar fort per conservar aquest paper.
Pel que fa a l'evolució de les instal·lacions, cal destacar l'entrada en funcionament, el 9 de gener del 2012, del nou edifici de consultes externes annex a l'hospital. Aquesta nova construcció va representar un alliberament important d'espais que un any després van ser ocupats pel personal de l'àrea de govern i administració. El 2015, i en la mateixa línia d'alliberar espais, la seu de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona es va traslladar al parc hospitalari Martí i Julià de Salt, on també s'instal·larà el laboratori clínic regional. La finalitat d'aquest últim moviment és ampliar el serveis d'urgències del Trueta, que des de fa anys arrossega un dèficit notable d'espai. Això no obstant, i en paral·lel a la polèmica d'on s'ha de construir el nou Trueta, el trasllat de serveis de Girona al parc hospitalari de Salt sempre ha generat controvèrsia.
Pel que fa a l'avenç en serveis, s'ha de subratllar que el 8 de novembre del 2006, dia en què es va fer la primera operació cardíaca en col·laboració amb l'hospital Vall d'Hebron. En aquesta línia cal destacar que el gener del 2015 la unitat d'hemodinàmica (on es tracten els infarts) va passar a funcionar les 24 hores del dia i que el novembre d'aquell any es va posar en marxa la guàrdia de cirurgia pediàtrica.
De Residència a hospital Josep Trueta
La idea de construir un edifici de deu plantes a l'entrada de la ciutat va formar part, als anys cinquanta, de la propaganda del règim franquista. I una prova d'això és, tal com explica el doctor Josep Roig en el llibre sobre la història de l'hospital De Residència a hospital d'alt nivell, que durant els primers quinze anys només van funcionar la meitat de les plantes. L'edificació de la Residencia Sanitaria del Seguro Obligatorio de Enfermedad de Gerona formava part d'un pla de l'Instituto Nacional de Previsión per crear una xarxa nacional d'hospitals. El moviment de terres va començar l'1 d'octubre del 1950. Un cop fet, l'edifici va estar tancat durant molt de temps i es va anar equipant lentament, sense cap pressa per posar-lo en marxa. Va obrir les portes el 13 d'abril del 1956. Tres anys després, va passar a anomenar-se Residencia General Álvarez de Castro. En una primera etapa, de divuit anys de durada, l'hospital es va dedicar únicament a l'activitat quirúrgica. Els metges només hi anaven quan havien d'operar i les responsables de les tasques assistencials i d'organització anaven a càrrec de les religioses de l'orde de sant Vicenç de Paül. A partir del 1974 aquesta situació va començar a canviar amb la creació de les diferents especialitzacions i l'obertura de totes les plantes de l'hospital. I de l'atenció quirúrgica es va passar a prestar també atenció mèdica. El 1981, i a causa de la gran pressió assistencial, es van dur a terme obres d'ampliació. Els treballs es van allargar fins al 1989 per problemes de dotació pressupostària. Aquell any el centre va adoptar el nom del doctor Josep Trueta i va passar a dir-se hospital.
