Una segona oportunitat per a aliments i persones

La crisi econòmica ha fet més evident i aguda la problemàtica del malbaratament d’aliments, una realitat global que té implicacions socials, ètiques, econòmiques i mediambientals. Les xifres que ha posat damunt la taula la FAO –l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura– són ja conegudes, però això no les fa menys impactants. Un terç dels aliments produïts per al consum humà acaba a les escombraries en tot el món –1.300 tones cada any–, mentre 800 milions de persones pateixen fam. Les pèrdues es produeixen en totes les baules de la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consum. Parlem de les fruites que, ja d’entrada, es descarten perquè no tenen la forma o el color adequats, però també dels productes que no s’han venut i caduquen o del menjar que llencem a les escombraries de casa perquè s’ha fet malbé o l’hem deixat al plat. A Catalunya va creixent la conscienciació sobre aquesta problemàtica i, al marge de les iniciatives sorgides des de les administracions, col·lectius i entitats treballen per combatre el malbaratament alimentari.

En aquest context cal emmarcar la iniciativa debonprofit!, impulsada per les entitats sense ànim de lucre Nutrició sense Fronteres, Rezero, Fundació Banc de Recursos, Càritas i Formació i Treball. Totes cinc treballen conjuntament per obrir una botiga d’aliments aprofitats que crearà llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social. Les entitats –cadascuna des del seu àmbit– hi han abocat la seva experiència en la matèria amb un objectiu compartit: reduir aquest desaprofitament i avançar cap a un model d’ajuda alimentària no assistencialista, en el sentit de desvincular les accions contra el malbaratament de l’atenció a la pobresa. Es tracta, en definitiva, de donar una segona oportunitat als aliments i també a les persones.

El projecte es va presentar el 9 de maig en el marc d’una jornada sobre l’alimentació a les ciutats i la cobertura de les necessitats bàsiques, organitzada per les mateixes entitats. Allà es van donar a conèixer algunes experiències innovadores pel que fa a l’aprofitament d’aliments a Europa. La iniciativa de Barcelona tot just comença a caminar i els impulsors estan treballant en l’estudi de viabilitat. “S’hi podran comprar aliments que, d’altra manera, haurien estat malbaratats; la idea és que els preus siguin molt reduïts i que l’oferta de productes sigui saludable”, explica la directora de projectes de Rezero, Marta Beltran. Serà, a més, una botiga oberta a tothom. Això vol dir que, a banda de cobrir les necessitats de persones que tinguin pocs recursos –promovent la seva autonomia–, hi podrà anar a comprar qui vulgui. “Volem evitar l’estigmatització; hi pot haver diferents motius per escollir aquesta botiga: pot ser pel fet de tenir-la a prop, per una qüestió de sensibilitat ambiental, per l’estalvi econòmic que pot suposar o perquè es valora la creació de llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat”, afirma Beltran.

Les entitats promotores veuen en el projecte debonprofit! una solució que genera oportunitats ambientals, socials i econòmiques. “No es tracta de fer negoci, sinó de crear llocs de treball alhora que s’evita llençar menjar a les escombraries”, diu la directora de projectes de Rezero. Recorden, però, que la prioritat és aplicar mesures per no generar excedents. “Evidentment, fem una crida a actuar des de tots els nivells de la cadena alimentària per reduir el malbaratament. És cert, però, que hi ha minves que són inevitables i, per tant, cal canalitzar aquests recursos perquè no acabin desaprofitats”, manté Beltran. En la mateixa línia s’expressa Mariona Ortiz, de la Fundació Banc de Recursos. “El que es qüestiona, en definitiva, és el nostre model de producció i consum, que no és racional; projectes com aquest permeten posar la problemàtica damunt la taula i contribueixen a conscienciar els consumidors”, diu.

La iniciativa debonprofit! obliga també a posar el focus en la normativa actual. “El projecte s’adequarà al marc legal existent, però seria convenient tenir-ne un que no contribueixi al malbaratament i que permeti aprofitar aliments segurs”, manté Beltran. Entra en joc aquí la data de consum preferent, ja que els productes que l’han sobrepassat acaben a les escombraries. Aquesta data, a diferència de la de caducitat, indica el moment fins al qual l’aliment manté intactes les propietats organolèptiques, com ara el gust, l’olor, la textura i el color. A partir de llavors pot perdre propietats, però continua sent segur i apte per al consum. “Hi ha països europeus amb normatives de seguretat alimentària molt restrictives que permeten vendre aliments un cop vençuda la data de consum preferent; no veiem per què aquí no es podria fer”, afirma Beltran. El febrer passat, precisament, el PSC va tornar a registrar al Parlament la proposició de llei per a la reducció del malbaratament alimentari, que fa passes endavant en aquest sentit. Ja es va presentar durant l’anterior legislatura, però va decaure amb la seva finalització. Ara, un cop hi hagi govern, es tornarà a tramitar.

Les entitats que promouen la botiga d’aliments aprofitats ja fa temps que treballen per combatre el malbaratament i han posat en marxa diverses iniciatives. Rezero i la Fundació Banc de Recursos coordinen el projecte Pont Alimentari , adreçat a empreses de restauració o de distribució d’aliments al detall –supermercats sobretot– que volen reduir-ne el desaprofitament i donar els excedents a entitats socials. Juntament amb Nutrició sense Fronteres han impulsat també Remenja’mmm , una campanya que se centra en el sector de la restauració i vol normalitzar el fet que els comensals s’enduguin el menjar que han deixat al plat. Les tres entitats van impulsar, a més, la primera nevera solidària que es va posar en marxa a Catalunya. Ara ja n’hi ha cinc –la de la foto és la darrera que s’ha instal·lat , a Barcelona– i són obertes a tothom. Si a algú li sobra menjar pot deixar-lo a la nevera i qualsevol persona pot agafar-lo. Nutrició sense Fronteres, d’altra banda, té el projecte Barcelona comparteix el menjar . L’ONG ha implementat un procés per aprofitar el menjar cuinat que sobra principalment als grans hotels, que es congela i es posa a disposició d’entitats socials mitjançant un transport refrigerat que manté la cadena del fred.

Pel que fa al projecte debonprofit!, les entitats impulsores s’han fixat en altres experiències similars que ja estan funcionant a Europa. En certa manera, doncs, no parteixen de zero. A Dinamarca, l’organització DanChurchAid va posar en marxa el 2016 la iniciativa We Food , que ara té dues botigues. Aquí venen aliments amb la data de consum preferent vençuda o productes que tenen alguna imperfecció en l’embalatge, amb una reducció en el preu que oscil·la entre el 30 i el 50%. En aquest cas, les botigues estan gestionades principalment per voluntaris i hi pot comprar tothom. Un altre projecte és Le+O, impulsat per Càritas Viena el 2009. Tenen setze punts de distribució d’aliments aprofitats, destinats a cobrir necessitats alimentàries. En aquests espais, que obren un cop a la setmana i es troben en parròquies, es treballa l’autonomia de les persones vulnerables –respectant la seva capacitat de decidir què volen menjar– i dos treballadors socials els ofereixen orientació mentre es fa el repartiment.