El comerç planteja l’horari fix per no “marejar” el client
La llei de comerç, serveis i fires aprovada fa menys d’un any planteja dos horaris, un d’hivern fins a les 21 h i un d’estiu fins a les 22 h
Part del sector voldria que tot l’any es tanqués a les 21.30 h
Els horaris del comerç tornen a estar damunt la taula. Coincidint amb l’arribada del mes de juny i, per tant, amb la possibilitat de tancar les botigues a les deu de la nit, part del sector ha reclamat a l’administració que faci canvis per aconseguir un horari fix tot l’any. D’altra banda, el sindicat CCOO també demana canvis, i vol que tant a l’hivern com a l’estiu les botigues no es puguin tancar més tard de les nou del vespre. Diuen que a les deu és massa tard per conciliar la vida laboral amb la familiar.
“No pot ser que a l’hivern hi hagi un horari; a l’estiu, un altre, i els diumenges i festius que es pot obrir, un altre. Això mareja el comprador”, diu Àlex Goñi, president de PimeComerç. Aquesta patronal de la petita i la mitjana empresa, juntament amb Cedac, ABCC i Barcelona Oberta, demana establir un horari comercial únic que delimiti el marge d’obertura entre les 6.30 i les 21.30 hores. “Aquest horari que proposem és el resultat de la mitjana entre l’horari d’estiu, que és de les set del matí a les deu de la nit, i l’horari d’hivern, que és de les sis del matí a les nou”, explica Goñi.
Llei de fa un any
La llei de comerç, serveis i fires aprovada pel Parlament el juliol de l’any passat preveu que els establiments comercials a Catalunya puguin obrir un màxim de 75 hores a la setmana (lluny de les 90 que pretenia l’Estat) i que hagin de tancar entre les nou de la nit i les sis del matí d’octubre a maig i entre les deu de la nit i les set del matí de juny a setembre.
PimeComerç considera que la decisió d’introduir el doble horari d’estiu i d’hivern en la llei “ va ser un error” i recorden que aquest punt “va ser aprovat en última instància i no es va consensuar amb el sector”. “Ens ho van colar en l’últim moment i no ens agrada. Creiem que el doble horari mareja tant el botiguer com el consumidor, que no sap a què atenir-se”, manté Goñi.
Una altra patronal molt important del comerç, en aquest cas RetailCat-Unió d’Entitats de Retail de Catalunya (a la qual pertanyen, per exemple, Barcelona Oberta, Cecot Comerç, Comertia i la Fundació Barcelona Comerç), no està d’acord a tocar la llei pel que fa als horaris. “No fa ni un any que vam consensuar una llei i crec que, en general, la majoria d’establiments de ciutat tanquen a les nou. El malestar prové dels botiguers que tenen establiments als centres comercials, però, en tot cas, en aquesta reivindicació han anat pel seu compte, sense parlar amb nosaltres”, afirma el president, Joan Carles Calbet, també president de Comertia.
CCOO, per la seva banda, va entregar fa uns dies prop de 12.000 signatures de treballadors del sector del comerç a un registre de la Generalitat per demanar al govern i als grups parlamentaris que impulsin un “petit canvi” en la llei del comerç. Concretament, que s’avanci una hora el tancament dels negocis a l’estiu –de les deu de la nit a les nou–. El secretari general de la Federació de Serveis del sindicat, Luis Jiménez, va lamentar que l’hora de tancament de les botigues a l’estiu –a les deu de la nit– impedeix la “conciliació” de la vida laboral amb la vida familiar dels empleats. Per això, CCOO ha reclamat que els comerços tanquin tot l’any a les nou. “Mantenir aquest horari tot l’any” seria “un avenç molt important”, manté. A més, segons CCOO, “quan es tanca a les deu de la nit, els treballadors acaben sortint a les onze”.
També En Comú Podem ha presentat al Parlament una proposta per establir un horari únic per al comerç que fixi el tancament de les botigues de les nou de la nit a les sis del matí. La proposició de llei de modificació presentada planteja estendre aquest horari els 365 dies de l’any.
Reforma horària
PimeComerç recorda que el compromís del sector adquirit en la Taula Quadrangular de Comerç, creada en el marc del Pacte per a la Reforma Horària, estableix que, si bé s’ha de treballar per una racionalització dels horaris dels establiments, aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum. També s’hi va fer constar que, “per la seva naturalesa, el comerç s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i l’estabilitat”.
LES FRASES
El problema dels ‘top manta’
Si bé en el tema dels horaris comercials no s’acaba de posar d’acord tot el sector, n’hi ha un altre que es regeix per la unanimitat total: la presència dels top manta. Més de vint entitats han fet pinya per demanar a l’alcaldessa Ada Colau i a l’Ajuntament de Barcelona que acabi d’una vegada amb la competència deslleial d’aquests venedors il·legals. “Barcelona no ha tingut voluntat d’actuar i això ha provocat un efecte crida”, es lamenta Joan Carles Calbet, president de RetailCat. “El problema s’ha anat fent tan gros que ara mateix és insostenible”, confirma. Els comerciants que paguen els seus impostos lamenten que no s’hagi trobat solució als joves majoritàriament subsaharians que venen tot tipus de productes de manera il·legal pels carrers, sobretot bosses, samarretes i calçat esportiu majoritàriament fals. “Ara ve l’estiu i el nombre de top manta es multiplicarà”, diuen els botiguers, que ja no saben a qui acudir per aturar aquest tipus de venda. La realitat és que la Barcelona cada cop més turística ha fet créixer aquest negoci, i la voluntat de reconvertir els venedors que s’hi dediquen per tal de sobreviure no ha acabat de funcionar. No és només una qüestió econòmica. Es tracta d’un problema social important que s’agreuja quan fa bon temps i hi ha més turistes.
