Societat

opinió

Solidaritat d’avis i nets

Molts pensionistes a l’Estat espanyol viuen en situació precària. La pensió mitjana dels 8,7 milions de jubilats és de 932,3 euros mensuals, segons dades publicades per la Seguretat Social aquest febrer. Ara bé, un 24,1%, sobretot dones, d’aquests, perceben una pensió inferior a 650 euros al mes. Segons el darrer informe de l’EAPN Espanya (Xarxa Europea contra la Pobresa) un 14,4% de les persones més grans de 65 anys viuen en situació de pobresa.

Certament per a moltes famílies de jubilats és un miracle arribar a final de mes i fer front a les despeses bàsiques d’alimentació, consums, habitatge... En el període de crisi econòmica de què alguns afirmen que estem sortint, en tot cas de manera desigual, amb els seus recursos han contribuït, amb generositat extraordinària, a la subsistència de molts fills i nets a l’atur i/o desnonats, acollint-los a casa o pagant-los despeses. Després de la contribució de tota una vida a desenvolupar progrés social es veuen en situacions injustes i límit en força casos. Per tant, les seves reivindicacions han de ser una prioritat de tota la societat i cal trobar mecanismes per poder-les atendre, i més quan un país com el nostre disposa d’una riquesa suficient per garantir condicions dignes a tots els seus ciutadans.

Ara bé, aquesta reclamació social no hauria de ser única, també caldria posar la situació de la infància en l’agenda política i social. Els infants menors de 16 anys en situació de pobresa representen el 31,7% de la població de l’Estat espanyol, fet que ens atorga “l’honor” de ser el segon país de la Unió Europea, per darrere de Romania, en aquest rànquing, segons l’informe referenciat.

En el cas dels nens i les nenes, i els menors en general, es dona a més la condició que no tenen drets polítics, i la seva veu està fortament limitada si no és expressada a través d’entitats, agrupacions de lleure o de les pròpies famílies.

No es tracta de confrontar col·lectius, sinó de sumar en múltiples causes solidàries. Les persones grans avui ja jubilades poden continuar sent generoses incorporant a les seves demandes les dels seus nets. Els avis i les àvies poden esdevenir la veu dels infants per garantir-los un futur i una igualtat d’oportunitats que no hipotequi la seva vida, que en aquests primers anys hauria de ser plena d’experiències de creixement i d’afecte.

Un país just ha de reconèixer l’esforç de les generacions passades i, alhora, possibilitar també el desenvolupament de les generacions futures en unes plenes condicions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia