Les magistrades es rebel·len contra el llenguatge sexista

Magistrades i juristes veuen imprescindible erradicar el “llenguatge discriminatori i masclista” de les sentències i jutjar des d’una “perspectiva de gènere”. Amb aquests objectius es van tancar ahir les jornades sobre talent femení –concretament el Women Business & Justice European Forum– organitzades pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, que van reunir dones de l’àmbit polític, científic, esportiu i jurídic per posar en comú els obstacles amb què s’han trobat en la seva carrera i els reptes pendents per aconseguir la igualtat.

L’expresidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, va destacar que “el llenguatge ha invisibilitzat les dones fins i tot en el reconeixement dels seus drets” i que, per això, “la Constitució hauria de recollir que la discriminació no és per sexe, sinó per sexe femení”. Al seu torn, la magistrada de la secció desena de l’Audiència de Barcelona, Montserrat Comas, va afirmar que en sentències, lleis o reglaments el llenguatge que s’utilitza no és “neutral”, sinó que es troba clarament “masculinitzat”.

Una de les taules rodones va abordar la qüestió de “la perspectiva de gènere” aplicada a la justícia. Aquest ha estat un aspecte, segons va recordar la jutgessa de primera instància i instrucció d’Arenys de Mar Lucía Avilés, del qual no es parlava fins a la publicació de la polèmica sentència de La Manada. Per Avilés, es tractaria “d’aplicar el feminisme al discurs jurídic”. “Aquesta tècnica jurídica interpretativa, que en cap cas és prevaricació, no és nova ni tampoc un criteri extrajurídic”, va dir Avilés.

La sentència de La Manada va ser objecte d’anàlisis durant les jornades, tant per la qualificació del delicte com pel seu llenguatge: segons la magistrada Avilés, “el vot particular és un clar exemple de com s’ha instrumentalitzat el llenguatge per tapar el masclisme”. Per la seva banda, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries Gloria Poyatos va reconèixer que és “dificilíssim jutjar amb perspectiva de gènere” perquè “els estereotips estan molt arrelats”, però que això no ha d’impedir “impartir justícia equitativament”.

Una altra de les qüestions abordades en les jornades va ser la falta de dones en els alts càrrecs de la judicatura. En aquest sentit, es va fer referència a les dades que mostren que, malgrat que en l’actualitat hi ha un 52% de jutgesses, continua sent una excepció que una dona ocupi algun lloc de poder en les altes instàncies. En aquesta línia, l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal va dedicar part de la seva intervenció a recordar l’inici de la seva carrera, quan alguns companys de professió “se sorprenien que hagués superat l’oposició”, i es va mostrar a favor de les quotes per arribar a la paritat als alts càrrecs.

Les juristes van indicar durant el debat que una de les causes de la falta de dones a la cúpula judicial són les relacions i les complicitats que els jutges homes acaben establint mentre comparteixen estones d’oci i, encara que la magistrada de la sala 4a del Tribunal Suprem María Lourdes Astray es va mostrar partidària d’entrar en aquesta dinàmica, Madrigal va considerar important trobar “altres maneres de relacionar-se”.

Sobre si caldria reformar el Codi Penal al voltant dels conceptes de violació i d’abús sexual, Montserrat Comas va puntualitzar que en aquest cas no es tracta de modificar el Codi Penal per agreujar les penes, sinó per adaptar les definicions d’agressió i d’ abús sexual.