Societat

opinió

Nova estratègia per a la rehabilitació

La convocatòria d’ajuts a la rehabilitació que s’ha publicat recentment consolida un canvi de política: Barcelona torna a ser a l’avantguarda, amb una proposta que parteix de la realitat de cada barri. A més, un dels criteris clau ha estat intensificar la diversificació de l’escala: des de la rehabilitació urbana de conjunts d’habitatge, complementat amb la millora de l’espai públic, fins a la intervenció en els interiors, passant per les accions a les finques en mal estat o en la millora de les façanes.

Els conceptes de la rehabilitació contemporània van sorgir en la proposta de la conservative surgery de Patrick Geddes i les accions pioneres de les dones britàniques filantropes per millorar els barris existents, en el canvi del segle XIX al segle XX, i es va consolidar el 1970 amb la publicació del pla urbà per a la restauració tipològica, infraestructural i cromàtica del centre històric de Bolonya, a Itàlia.

Un dels canvis essencials introduïts ara a Barcelona consisteix a anar passant de les convocatòries generals, que es mantenen en la seva inversió i que posen èmfasi en la cohesió social, les patologies estructurals, la instal·lació d’ascensors i, especialment, en la rehabilitació energètica, a invertir molts més recursos econòmics i humans en una posició proactiva per part de l’Ajuntament, que intervé directament allà on la rehabilitació és urgent i necessària.

És a dir, que d’una administració que convoca perquè qui tingui mitjans o assessorament pugui accedir als ajuts, s’ha passat a una administració que pren la iniciativa a detectar les finques amb dificultats. Per poder establir quines són les “finques d’alta complexitat”, es va encarregar un estudi previ, imprescindible i totalment nou, a un equip d’experts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): un mapa de la vulnerabilitat residencial de Barcelona que ha detectat els 450 edificis, aproximadament, que es troben en més mal estat, pendents de rehabilitació, instal·lació d’ascensor, etc., i amb unes comunitats de veïns amb poca capacitat d’autoorganització i finançament. La major part d’aquestes finques són dins de l’àmbit del pla de barris.

Una altra gran novetat, ja iniciada en la convocatòria del 2017, és la intervenció en interiors d’habitatges on viuen persones econòmicament vulnerables, amb uns ajuts que poden arribar als 9.000 euros per millorar cuines, banys, instal·lacions i aïllaments. En força ocasions, aquests casos han estat detectats pels mateixos treballadors socials de persones grans als domicilis i a partir de les consultes en els PAE (punts d’assessorament energètic) de cada districte. Ja s’han sol·licitat 821 expedients, repartits especialment als districtes de Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Es tracta d’una espècie de pluja fina que va regant aquells barris que menys accedeixen a la convocatòria general.

Alhora, la rehabilitació es converteix en una eina per fomentar els lloguers raonables, ja que aquests ajuts només es concedeixen a aquells propietaris que mantenen els lloguers dins de l’índex de referència dels preus dels lloguers, establert per la Generalitat de Catalunya el juny del 2017; una reivindicació de la ciutat de Barcelona que, al final, va ser atesa i que és el primer pas cap a la imprescindible regulació dels lloguers. El segon pas és el foment dels lloguers dins d’aquesta franja mitjana, i això pot ser competència dels ajuntaments. I el pas ulterior, depenent d’una legislació estatal o autonòmica, serà la sanció als lloguers abusius.

Una altra de les grans aportacions és la distribució territorial. Això es veu si superposem i sumem els tres plans dels tres tipus d’ajuts: la convocatòria general, que cobreix, sobretot, Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia; la dels interiors d’habitatge, als barris ja enumerats, i la de les finques de gran complexitat dins del pla de barris, especialment en l’àrea del Besòs. D’aquesta manera, tenim un mapa molt diferent del dels últims anys, que ens demostra que la rehabilitació pot servir realment per fer una ciutat més justa i sana, redistribuint els valors urbans.

Tanmateix, tot aquest esforç l’ha de fer principalment el mateix Ajuntament. Encara que sigui una convocatòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, compartida amb la Generalitat de Catalunya, aquesta entitat inverteix només el 20% –i Barcelona ha de cobrir el 80%– d’una suma total de tots els tipus d’ajuts a la rehabilitació, que arriba a uns 41,5 milions d’euros. És cert que, al seu torn, la Generalitat rep cada vegada menys diners d’un Estat espanyol que ha rebutjat afrontar el problema de l’habitatge, però que, amb el recent canvi, tampoc no ha creat un necessari Ministeri d’Habitatge.

És palès, per tant, que la rehabilitació està assolint un ritme que ens permetrà aproximar-nos a la mitjana europea. L’any passat, es van arribar a invertir uns 30 milions dels disponibles, cosa que implica que s’ha finançat una part dels 120 milions dedicats a rehabilitació. Si la inversió total del 2017 va ser aproximadament de 250 milions, això significa que l’Ajuntament intervé en el foment de la meitat de les inversions privades en el patrimoni residencial. Si a aquest esforç hi afegim una consolidació de la cultura preventiva del manteniment i es pren consciència que és sempre més gran el cost de no intervenir a temps, anirem per bon camí. Les qualitats de la rehabilitació són múltiples: crea llocs de treball i fomenta la intervenció de la iniciativa privada, és clau per distribuir per tota la ciutat el dret a l’habitatge i té molt a veure amb l’estalvi energètic, la salut i la qualitat de vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Manaies i gentada a les processons de la demarcació

GIRONA
sequera

Testen sistemes per captar de la boira 250 l/m² d’aigua al mes

barcelona
Societat

Els pastissers vendran unes 800.000 mones de Pasqua

Barcelona
urbanisme

Gairebé 1 milió per al centre dels Merinals i l’espai de l’antiga fàbrica Sallarès i Deu de Sabadell

SABADELL
MEDI AMBIENT

El parc de les Basses de Lleida reforça el verd i treu formigó

Lleida
3.000 actuacions a l’espai públic de Barcelona
urbanisme

3.000 actuacions a l’espai públic de Barcelona

barcelona
Nova seu a l’Eixample del servei d’acollida per violència masclista
societat

Nova seu a l’Eixample del servei d’acollida per violència masclista

barcelona
ciutat del vaticà

El papa renuncia a presidir el viacrucis per cuidar la salut

barcelona
societat

Protecció Civil alerta de “perill alt” per l’estat de la mar de cara a diumenge

barcelona