Societat

Religió

Quaderns de Vida Cristiana (QVC) publica un monogràfic sobre l’acollida

Crida a l’hospitalitat

El cardenal Joan Josep Omella i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, coincideixen en el deure de l’acollida i a demanar a Europa que miri els refugiats com una oportunitat en comptes de com un problema

El darrer número de ‘Quaderns de Vida Cristiana’, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la Fundació Joan Maragall, publica “Era foraster i em vau acollir”

La pràctica de l’acollida requereix superar obstacles de resistència mentals, sosté Torralba

Un acte de la Fundació Joan Maragall el mes de juliol passat amb motiu de la publicació d’“Era foraster i em vau acollir”, volum 259 de la revista Qüestions de Vida Cristiana (QVD), que proposa reflexionar sobre el deure d’acollir, entès com una exigència ètica a partir de diverses veus, va fer coincidir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Colau i Omella, al costat del professor i teòleg Francesc Torralba, director de QVC, que va fer una conferència magistral, van estar d’acord a fer una crida a favor de l’acollida dels immigrants i que Europa els miri com una oportunitat en comptes de com un problema. La crida va ser, també, que Europa recuperi el sentit i l’essència de la seva fundació, que, també, explica Torralba, és “l’essència del cristianisme”.

El cardenal Omella va defensar que encara que l’acollida “demana ser una mica més pobres i no créixer tant”, Europa necessita els immigrants, no només per la baixa natalitat, sinó perquè “no són un perill, són una oportunitat per a una societat més justa”. El cardenal va entonar el mea culpa i va dir que l’hem d’entonar tots perquè “Europa no està a l’altura”. En aquest sentit, va destacar i recordar (perquè sovint s’oblida) la tasca que estan duent a terme Càritas i altres institucions privades i entitats religioses amb els immigrants a Catalunya.

Joan Josep Omella va demanar un pacte mundial sobre refugiats i per a una immigració ordenada i regulada, un pla estatal de refugiats que treballi processos vitals, corredors humanitaris, reagrupament familiar, garantir el dret asil, més recursos per al sistema d’acollida d’immigrants i treballar als països en vies de desenvolupament perquè la gent no es vegi obligada a deixar-los per misèria o per guerres. Precisament una entitat lligada a l’Església, la Comunitat de Sant’Egidio, ha impulsat diversos corredors humanitaris a diversos països del món, entre els quals hi ha Andorra, per poder tutelar l’arribada de refugiats i fer-ne el seguiment i la integració.

L’alcaldessa de Barcelona, sovint distant amb les propostes de l’Església, va reconèixer: “Estem molt units en aquest clam que volem ser una ciutat d’acollida.” Ada Colau va subratllar que “l’alternativa d’acollir o no acollir no existeix” i “l’únic dilema moral que hem de resoldre és si volem fer-ho bé o no”. L’alcaldessa va felicitar la Fundació Joan Maragall i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, editors de Qüestions de Vida Cristiana, per aquest monogràfic en què s’aborda la idea forta del cristianisme del deure d’acollir, cosa que, segons la seva opinió, “desgraciadament en conjunt a Europa no ho estem fent prou bé”. Colau va reclamar que es doni “una segona oportunitat a aquestes persones [els immigrants], aquesta segona oportunitat ens l’estem donant a nosaltres, la vella Europa”, que, segons la seva opinió, necessita reflexionar i rectificar per “refundar-se des de baix”.

Colau va dir que “per damunt de tot cal evitar normalitzar aquests fets de dolor i de mort evitables” i va demanar no rendir-se ni resignar-se al sofriment evitable i “treballar tots junts perquè triomfi l’amor i la vida”.

El director de Qüestions de Vida Cristiana i patró de la Fundació Joan Maragall, Francesc Torralba, va explicar que aquest número de la revista està íntegrament dedicat a l’“imperatiu de l’hospitalitat” i per això recull veus de l’humanisme judeocristià, de l’humanisme agnòstic i de l’humanisme ateu. Entre altres articles hi ha “L’hospitalitat en el pensament d’Emmanuel Lévinas i Jacques Derrida”, de Mar Rosàs Tosas; “Crisi de l’estat de dret i «societat del menyspreu». El test dels refugiats”, de Javier de Lucas; “Acollir el foraster en el Nou Testament”, de Rosa Boixareu Vilaplana; “Els refugiats en la doctrina social de l’Església”, d’Antoni Barba; “Els grans gestos del Papa Francesc amb els immigrants i refugiats”, de Francesc Romeu; “La qüestió dels refugiats des de l’experiència”, d’Àlvar Sànchez, i una entrevista amb Joan Ribó i Canut, alcalde de València, feta per Emilia Bea.

Francesc Torralba va citar reiteradament el papa Francesc i va indicar que la pràctica de l’acollida del foraster requereix “superar molts obstacles no només infraestructurals i econòmics, sinó també de resistències mentals”. Per a Torralba, la síntesi de les veus que recull la revista és que “és bàsic trencar la indiferència”, “desconstruir tòpics i estereotips de l’altre”, “transcendir a la por” i “ser capaç de veure el que ens uneix” i “entreveure els valors culturals que arriben”.

“Per poder acollir adequadament l’altre estrany és essencial aprendre a desxifrar el sentit de la seva presència. L’altre no es resol en la corporeïtat, no s’identifica, únicament i exclusivament, amb la seva presència física. L’altre no és el seu cos, però s’expressa i s’hi comunica a través d’ell. En tant que animal d’interioritats, l’ésser humà no manifesta tot allò que és en l’àmbit de l’exterioritat, però a través del que manifesta de si mateix és possible endinsar-se en el nucli de la seva personalitat. Aquest recorregut de l’exterioritat no està exempt d’esculls, però és l’única manera d’apropar-se a l’altre”, va manifestar Torralba.

232
milions
de persones al món són migrades, de les quals 65 milions ho són forçades per un conflicte armat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Adoctrinant mainada

Societat

El record d’un sotrac galàctic

Barcelona
JOSÉ LUIS BIMBELA
PSICÒLEG I PROFESSOR A LA ESCOLA ANDALUSA DE SALUT PUBLICA, A GRANADA

“Encara responem com quan estàvem envoltats de mamuts”

Girona

Colau i les entitats demanen un pla per ajudar els menors

barcelona

Comença la Mercè més feminista i reivindicativa

Barcelona

Doble càstig al jutge Vidal

barcelona

La Garrotxa i el Gironès lideren el creixement per migracions a les comarques gironines

girona

Un lladre apallissa una anciana i la filla a Girona

girona

L’actor de ‘Polònia’ de TV3 David Marcé, guardonat amb el Banyolí de l’Any

Banyoles