“La gent continua rient dels acudits de l’Eugenio tot i saber-ne el final”

Molts el coneixien de l’àmbit professional, com el personatge que pujava als escenaris a explicar acudits. Nosaltres, més que parlar de l’Eugenio, hem fet un documental sobre l’Eugeni Jofra. El que hem fet és humanitzar-lo, potser deixa de ser el mite però guanya com a persona. Ens podem posar al seu lloc i pensar si hauríem acabat com un joguet trencat.

És una persona molt més fràgil del que en realitat ens semblava a tots el personatge. Una vida que no fa riure quan ell es dedicava precisament a fer riure a la gent. Aquest és el contrast que fa que la història agafi rellevància.

Com va explicar un crític en la preestrena del documental al festival DocsBCN, l’Eugenio va ser fruit d’una generació que amb l’entrada de la democràcia no va acabar gaire bé. Va quedar vidu molt jove, amb dos fills petits, guanyant molts diners i amb una feina per la qual viatjava molt. Va ser un tsunami de sensacions, responsabilitats i emocions que ha de ser complicat portar, i no ho va saber gestionar. Ell, però, pujava a l’escenari i complia com a còmic.

Ell assumeix que no és un bon pare, i això ens dona a entendre que per a ell era molt important la família. Trampejava el fet d’estar tants dies a fora i mirava de compensar els seus fills i el fillastre del seu segon matrimoni tan bé com podia.

Amb l’Òscar Moreno, que és productor i guionista, i en Xavi Baig, productor i codirector, estàvem fent la promoció del nostre primer treball sobre la Joana Biarnés. Va ser aleshores que vam llegir una entrevista al fill de l’Eugenio, en Gerard. Ens va semblar que hi havia respostes que donaven per estirar el fil i reconstruir una vida desconeguda i molt intensa. Si alguna cosa defineix l’Eugenio és que va viure la vida intensament, per les coses bones i per les dolentes.

El recordem pel bon rotllo, perquè ens feia riure a la televisió i l’escoltàvem amb els cassettes. El documental, en canvi, no fa riure. El personatge es crea del no res i amb poc temps ja és famós. El que li agradava era el directe de les sales petites i veure com la gent reaccionava. Ho tenia tot preparat i apuntat, però els acudits els explica com de manera casual. Més que acudits, explicava històries.

Ell acompanyava a la guitarra i feia les segones veus del duet que formava amb la seva primera dona, Conxita Alcaide. Va ser el propietari del pub KM que li va demanar que pugés a l’escenari a explicar acudits quan ella va haver de marxar de sobte perquè tenia la mare malalta. Ell ja li havia vist la gràcia que tenia per explicar acudits. L’Eugenio s’hi va negar, però no va tenir cap més remei. Allò no va parar de créixer, i molts locals de la zona demanaven que hi anés a actuar. Ella va ser qui el va fer triomfar com a artista. Sense ella no hauria existit mai.

Eugeni Jofra és fill de Barcelona, se sentia de la terra i defensava les seves arrels. Ell estava casat amb una andalusa que canta els poetes catalans i n’està molt orgullosa. Va anar alternant les dues llengües, i aquest era un fet que el diferenciava, fins que va començar a viatjar i va fer el pas al castellà.

Sí, perquè han estat moltes hores de feina visualitzant arxius inèdits per reconstruir una vida que no s’havia explicat. Pots estar mesos per trobar imatges per explicar parts de la seva vida. Segons les xifres, ha estat el documental del mes de Filmin més vist en els darrers tres anys. A l’octubre el tornaran a posar i s’estrenarà a sales de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

Hi ha gent que en surt desanimada, tocada i trista. Nosaltres també hem viscut aquest procés i hem mirat d’explicar-ho de la manera més honesta. Al final és el que és. Veiem la part més fosca que acaba amb la mort. Penso que convida a la reflexió i a pensar. Hem après a entendre el personatge i no a jutjar-lo.

Més d’un, però tinc clar que no tinc la mateixa gràcia, i si ho intento ningú riu.

Té una bona colla d’imitadors i fans. És un dels més imitats i la gent continua rient dels seus acudits encara que ja en sap el final. Qui no ha començat mai dient la seva frase: Saben aquel que diu...?