“La solució horària no ha de ser un pedaç”

És sensacional que una demanda de l’associacionisme europeu fos recollida pel Parlament Europeu, la Comissió Europea en fes un informe i s’engegués un procés participatiu en què han participat prop de cinc milions de persones. Un 80% ha dit que vol que això se suprimeixi i [el president de la CE] Jean-Claude Juncker ha sortit avalant la proposta. Tot aquest procés és impecable.

Estem molt d’acord amb la idea que l’horari d’estiu i d’hivern se suprimeixi. És cert que hi ha una mica d’estalvi energètic, però cada cop tendeix més a zero. El món ha canviat molt i el consum energètic, també. El que representa l’estalvi de 13 o 14 milions d’euros amb relació al que suposa per a les famílies és ridícul.

Nosaltres no ho acabem de veure clar. La Societat Espanyola del Son, en una reunió a Barcelona l’abril del 2018, va dictaminar que si algun dia aquesta mesura es posava en pràctica ens hauríem de mantenir en l’horari d’hivern.

Si posem l’horari d’estiu tot l’any, hi haurà alguns dies de l’hivern que a les nou del matí serà encara de nit. Hi ha molts nanos que entren a l’institut a les vuit i molta gent entra a treballar a les sis, a les set, a les vuit… Això podria provocar que molta gent i molts nanos arribessin a l’escola o a treballar de nit. Aquí hi ha un doble problema. Per una banda, la capacitat cognitiva es redueix, perquè si tu no t’has despertat al matí (et despertes amb la llum del dia), el rendiment escolar es pot alterar i la productivitat dels treballadors a les empreses, també. Però encara hi ha un tema més rellevant: la quantitat de melatonina que segrega el cervell està relacionada directament amb la quantitat de llum que veiem a primera hora del matí, que és la que ens diu que és l’hora d’anar a dormir.

Si canviéssim el fus horari continuaríem tenint els problemes que tenim ara d’allargament de la jornada, d’acabar tard, de sopar tard... i, en canvi, l’espai natural de les empreses no és el del Brexit i el de Portugal, sinó el de França i Alemanya. Jo soc partidari de quedar-me amb l’horari de Berlín perquè, a més, Catalunya no està ni en un extrem ni en l’altre del fus.

Si un ciutadà vol que hi hagi més llum a la tarda, la solució no és posar el rellotge perquè hi hagi més llum a la tarda, perquè llavors ens falta llum al matí. La solució és avançar els horaris de sortida de la feina, la compactació de la jornada, horaris flexibles… La solució no ha de ser un pedaç, ha de ser estructural.

Van passant coses: hem tingut un horari d’estiu en què els comerços han tancat a les deu, però a partir de l’1 d’octubre tornaran a tancar-se a les nou, la sèrie Merlí i d’altres van començar fent-se a les onze i ara es fan a les deu. Ara, gràcies a la UEFA, tindrem partits a les 18.55 h al Camp Nou. Això tindrà un impacte brutal en les empreses, perquè el dia que hi ha futbol la gent fa la feina abans. Amb relació a les empreses, ens arriben cada dia bones pràctiques pel que fa a la flexibilitat, compactació horària, reducció del temps del migdia, sortir més d’hora...

Sí, perquè les estadístiques així ho indiquen. D’aquí a uns anys mirarem enrere i direm: “Ostres, com hem canviat!”