Augmenten les visites als CAP i l’activitat als hospitals

El sistema sanitari públic català es manté en plena forma: no només supera amb nota l’avaluació dels pacients i les anàlisis internes de qualitat. Ho fa assumint cada cop més volum de feina. Els professionals dels centres d’atenció primària (CAP) de la sanitat pública van atendre més de 46,1 milions de visites durant el 2017, fet que representa un increment de l’1% en relació amb l’any anterior. Això també comporta que, de mitjana, cada ciutadà va passar sis cops per una consulta, però sobta que no hi ha paritat de gènere i les dones van requerir un metge més sovint que els homes. Això planteja un interrogant als responsables del sistema sanitari, que també tenen damunt la taula alguns aspectes que han de millorar.

“La foto d’enguany és molt millor que la d’anys enrere. Estem a nivells d’altíssima qualitat”, es vanta el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Antoni Dedeu, amb l’informe  amb les dades de la Central de Resultats de l’any passat a la mà. Ho defensa amb paràmetres com un nou rècord mundial de trasplantaments (1.106 òrgans) i els indicadors de satisfacció dels pacients, però també amb una davallada en les infeccions quirúrgiques o el baix grau d’abandonaments en els tractaments per trastorns mentals, per posar alguns exemples.

I és que l’informe de l’AQuAS és una eina que permet estudiar la sanitat pública al detall. “La Central de Resultats de Catalunya és una eina molt exhaustiva i consistent en el temps per analitzar els resultats de l’atenció en salut. En aquests moments no ens podem comparar amb altres zones de l’Estat perquè ningú no fila tan prim, és com comparar peres amb pomes”, indica la doctora Cristina Nadal, directora general de planificació en salut de la Generalitat. D’aquí que l’Organització Mundial de la Salut hagi convidat Catalunya a participar i exposar l’anàlisi de les seves dades en una sessió europea amb 53 ministres de Sanitat de diferents estats.

L’augment del nombre de visites als CAP i l’augment d’activitat als hospitals no preocupa especialment els gestors de la salut pública, que ho consideren “una bona notícia”. “És una tendència històrica. L’usuari cada cop té més preguntes, però el que ens ha de preocupar és com organitzem la primària perquè els professionals puguin assumir l’increment de treball. I eines com l’e-consulta, que agafa força, són una bona alternativa”, explica la doctora Nadal. A més, l’augment de visites als centres de proximitat sovint descarreguen de feina els hospitals de referència. Els usuaris sembla que en són conscients.

En canvi, sí que hi ha altres punts on encara hi ha molt marge de millora. Un fa tants anys que s’arrossega que corre el risc de convertir-se en endèmic: les llistes d’espera. Mentre l’atenció amb els especialistes o la cirurgia tenen un índex de satisfacció del 7,9 i el 8,6, la insatisfacció per les demores és evident. “L’espera té molt a veure amb les expectatives de les persones, i ara som a l’era de la immediatesa. Hem implementat eines per estratificar les persones segons la complexitat, i qui ho necessita més és atès abans que els casos menys urgents. És un element que ajuda molt. Encara hi ha més d’un 30% d’usuaris que voldrien ser atesos abans; per això seguim treballant per millorar l’atenció”, indica el director de l’AQuAS.

Antoni Dedeu va més enllà i encara veu més aspectes a millorar en l’atenció. “Quan parlem a nivell tècnic d’allò que passa al CAP o hospital, cal dir que tenim uns índexs de resolució dels més alts del món, però aquestes dades ens permetran detectar petits punts a millorar posant-hi recursos. Un d’ells pot ser la coordinació entre serveis, que es podria augmentar amb eines tecnològiques o la formació dels professionals, per exemple. Encara tenim marge de millora, però és molt més fàcil passar d’un 0 a un 50%, o d’un 50 a un 92%, que no d’un 94 a un 95%, com podria ser el nostre cas”, explica el responsable de l’AQuAS.

L’informe d’avaluació també assenyala la necessitat d’inversions generades per l’envelliment dels equipaments perquè la manca d’inversió durant la crisi ha accentuat els nivells d’obsolescència de les infraestructures i equipaments dels centres. I la necessitat d’interactuar més amb els serveis socials.