“Un terç dels conductors criden o bé insulten, al volant”

En el nostre cas, és un prestigi i ens sentim orgullosos d’haver-lo acceptat. Els entrega la Universitat de Harvard a proposta de quatre premis Nobel. A més, vaig poder impartir una classe informal al MIT, una oportunitat única per a l’Institut del Trànsit. El paper dels investigadors va més enllà d’escriure o fer recerca. Podem generar debat social, intentant fer canviar actituds, com ara cridar al volant. Hem tingut ressò mediàtic i repercussió a les xarxes científiques mundials. Els premis Ig Nobel honoren els que aconsegueixen que les persones riguin primer i després pensin en allò que hem investigat. Es premia el que és inusual i promou la imaginació, l’estimulació, l’interès científic...

Considerat més enllà d’altres factors clàssics en les conductes de risc en la conducció, com ara la velocitat i les distraccions, el comportament de cridar al volant té alguna cosa d’absurd, tot i que tingui molta prevalença, i no serveix de res. Tot va començar en veure que a l’Estat hi ha un compliment molt baix de la normativa de conducció. Un estudi previ i d’altres que fem periòdicament sobre sinistralitat a la carretera o sobre les conductes en la conducció, alertava que sovintejaven els crits i l’alcohol entre els conductors. La poca conscienciació sobre l’abús de l’alcohol va fer endurir el Codi Penal. Ens faltava buscar la incidència dels crits i els insults.

Però és menys rellevant que cridar i insultar, a l’hora de quantificar la prevalença i la incidència en els accidents. Un estudi previ de l’Intras, la Universitat de València i el RACC així ens ho va demostrar. Els estudis previs han servit, tots, perquè els governs puguin prendre mesures sobre la conducció.

Un elevat percentatge de conductors criden i insulten conduint. Un 2% ho fa sempre que puja al cotxe, un 5% ho fa assíduament i un 26% algun cop. És a dir, un terç. El 60% dels conductors que criden o insulten reconeixen que ho fan contra un altre conductor, si no compleix els estàndards o fa alguna maniobra perillosa, i un 13% ho fa per estrès. D’altra banda, un 24% admet que no crida ni insulta mai per caràcter, un 17% perquè és perdre el temps i un 15% perquè ho veu de mala educació. Les dades mostren que ens cal reduir el fenomen per augmentar la seguretat viària. Ens cal més formació i educació, sens dubte.

Sí. Els que criden o insulten cometen altres conductes de risc i tenen més possibilitats de tenir accidents. Hi ha vincles entre l’agressivitat, i la dificultat de contenir la ira, i el risc al volant.

Sí. Ja s’aplica el bloqueig antialcohol, l’Alcolock, que impedeix arrencar vehicles, però només per a professionals o reincidents. L’alcoholímetre està instal·lat al vehicle i el conductor ha de bufar sempre per engegar. No és obligatori a Europa, però sí en alguns estats, per al transport escolar o d’empreses.

Les dues coses. Es tracta de maximitzar la utilitat i reduir els efectes negatius, sobretot els que depenen de l’ús que fan les persones del cotxe.

És impossible arribar a la sinistralitat zero, com proposa la UE per al 2050, però sí reduir la taxa actual. L’accidentalitat repunta perquè hem mantingut la mateixa política de prevenció, sense aplicar-ne de noves.

No utilitzar-lo, ni el mans lliures. És massa arriscat. Contestar, mirar qui truca o enviar missatges o tenir-lo a la mà, redueix l’atenció i la manipulació correcta del volant. El mans lliures no hauria d’estar permès, perquè és evident que ens centrem en la conversa i deixem d’observar senyals, per exemple. Quina necessitat tenim d’usar el mòbil sempre? Abans no existien.

Hi estic molt d’acord. Sobretot amb les que treballen els aspectes emocionals i de penediment anticipat, perquè posen les persones en una situació d’accident on veuen la responsabilitat que tenen i les conseqüències. El problema és que els accidents de trànsit són poc freqüents, en relació amb les múltiples infraccions o errors que es fan al volant, però les conseqüències són irreversibles.