CosmoCaixa farà un passeig per la Lluna a través de Tintín
La programació de la pròxima temporada inclou també una visió de fauna fòssil antecedent d’animals actuals
L’any vinent farà 50 anys que es va pronunciar la celebre frase: “Un pas petit per a l’home, però un gran salt per a la humanitat.” La va dir Neil Armstrong quan va trepitjar per primer cop la Lluna en baixar de la nau Apollo 11. Però el món de la ficció, que tot ho pot fer, ja ho havia fet abans. “Des de sempre havia estat el somni de la humanitat” va dir en la presentació de la temporada expositiva de CosmoCaixa la directora, Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació La Caixa. Qui també va somiar a anar-hi va ser el dibuixant Hergé i, gràcies al seu talent, ho va aconseguir a través de la seva creació: Tintín, que en els àlbums Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna emprenia, gairebé 20 anys abans, rumb amb èxit cap al satèl·lit de la Terra.
Lligant el món de la fantasia amb la realitat, l’Obra Social La Caixa ha produït l’exposició Tintín i la Lluna. Cinquanta anys de la primera expedició tripulada, que es podrà visitar al CosmoCaixa Barcelona del 14 de setembre d’aquest any al 26 de maig del 2019.
Segons va explicar el director de l’àrea de divulgació científica de CosmoCaixa, Jordi Portabella, “es tracta de jugar amb la ficció però mostrant la realitat del que va ser científicament necessari per arribar a la Lluna i els beneficis de coneixement que va aportar fer-ho”. La mostra, que utilitzarà la icònica imatge del coet de Tintín, inclourà peces prestades pel Museu Tintín de Bèlgica, dibuixos originals d’Hergé i peces d’aparells utilitzats en la missió Apol·lo.
Un altre de les propostes de la temporada serà Miralls dins i fora de la realitat (del juny del 2019 al març del 2020), que acostarà el llenguatge matemàtic i la física als visitants a partir dels miralls. La mostra tracta de reflexionar sobre la realitat. “A través dels miralls es poden veure realitats a les quals no estem acostumats, un fet que demostra que la realitat és diferent segons com es miri”, va dir Portabella, que hi va afegir que l’ exposició “és també la introducció a un dels àmbits més feixucs de l’aprenentatge, com és el de les matemàtiques”. En l’organització de la mostra han col·laborat l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA)
El tercer suggeriment de la nova temporada fa referència a un temps remot. Fa 9 milions d’anys els homínids no havien aparegut i els fòssils que es presenten fan referència a animals, com ara el tigre dents de sabre, que, si bé tenen un referent actual, ja no existeixen de la manera com van ser. Tampoc és igual el marc geogràfic en què habitaven; la península Ibèrica. Aquests canvis fan que la mostra hagi cercat com a ambientació referències a la flora d’aquell moment que estava adaptada als climes de sabana i selvàtic que hi havia en aquest territori en aquella època. Els fòssils de Sabres i mastodonts. La megafauna del Miocé (del juny del 2019 al març del 2020) procedeixen dels jaciment del Cerro de los Batallones, a la localitat madrilenya de Torrejón de Velasco.
Entre les novetats pel que fa a les activitats, el director del CosmoCaixa, Lluís Noguera, va anunciar que, a partir del 22 de desembre, es posarà en marxa un nou programa del Planetarium titulat Spherium.
En la presentació, Elisa Duran va anunciar el tancament de la sala principal per oferir “una museografia molt més moderna i interactiva. No obstant això, les activitats continuaran.