El Trueta fa operacions de cervell amb el pacient despert
Professionals de l’hospital van extreure un tumor cerebral a un pacient de 74 anys amb la tècnica del mapatge
És previst fer-ne una desena a l’any
S’estimulen àrees del cervell mentre se sotmet el pacient a un test
Professionals de l’hospital Josep Trueta de Girona han començat a fer cirurgia de mapatge cerebral amb el pacient despert, un tipus d’intervenció en què la col·laboració del malalt mentre és a la sala d’operacions és clau a l’hora de discriminar les àrees que no s’han de tocar si es volen evitar seqüeles posteriors. El passat 13 de setembre, un equip d’especialistes del Trueta va dur a terme, amb aquesta tècnica, l’extirpació d’un tumor cerebral a Josep Creixell, un veí de Begur de 74 anys que ahir, perfectament recuperat i molt emocionat, va parlar de la seva experiència als mitjans de comunicació. Si bé aquest tipus d’intervenció no és nova al Trueta –fa sis anys que se’n va fer una amb l’ajut de cirurgians d’hospitals de Barcelona–, la del 13 de setembre va suposar la represa d’aquest tipus de cirurgia –ara sí, a càrrec íntegrament de professionals del Trueta– i la seva incorporació a la cartera de serveis de l’hospital de referència de Girona. Es calcula que se’n faran una desena a l’any. Aquesta tècnica es fa servir sobretot en tumors cerebrals (benignes o malignes), però també en altres patologies com epilèpsies.
En la intervenció del 13 de setembre, el doctor Pablo Benito, neurocirurgià, va explicar ahir que es va utilitzar la tècnica de dormir-despertar-dormir. “Inicialment es va adormir el pacient amb una anestèsia general, com la que s’usa en qualsevol altre cirurgia general. Es va fer la primera fase de la cirurgia i un cop es va arribar a la zona de cervell, on hem d’identificar les zones que poden ser crítiques, es desperta el pacient i se l’estimula”, va indicar. El neurocirurgià estimula diferents parts del cervell a través d’un aparell que transmet impulsos elèctrics i, mentrestant, el neuropsicòleg realitza al pacient tests de llenguatge i comprensió. Per exemple, en aquest cas, es va mostrar al pacient uns dibuixos molt senzills que el pacient havia d’anar identificant, segons va relatar el doctor Jordi Gich, neuropsicòleg . A partir de les respostes que dona el pacient, el neurocirurgià “senyalitza” diferents àrees del cervell (cosa que es coneix com a mapatge) i identifica les zones on es pot intervenir i les que no es poden tocar. Aquests senyals acaben definint un mapa del cervell, gràcies al qual es pot acabar l’operació. Un dels moments més crítics en aquestes intervencions, (la d’aquest pacient va ser de vuit hores i mitja), és quan s’ha de despertar el pacient. Es fa amb una retirada controlada dels anestèsics de manera que el pacient estigui tranquil, sense dolor però amb capacitat per col·laborar. Es manté el pacient despert durant una hora. D’aquí la importància de l’anestesista en tot el procés. “Pot semblar una cirurgia molt aparatosa, però els estudis diuen que més d’un 90% dels pacients als quals se’ls fa aquest tipus d’intervencions estan satisfets i repetirien”, va destacar el doctor Benito.
LES XIFRES
S’evita la derivació de malalts a Barcelona
Fins ara, als pacients que havien de ser sotmesos a una operació per mitjà d’aquest procediment, calia derivar-los a hospitals de Barcelona perquè no es feien de forma sistemàtica a cap hospital de la regió sanitària de Girona. A partir d’ara, es podran operar al Trueta, on es faran de forma rutinària.
En comparació amb la cirurgia convencional (amb pacient no despert), la cirurgia amb el pacient despert minimitza la possibilitat de seqüeles, especialment del llenguatge, que són difícils d’acceptar per part del pacient i de la seva família. Tant en els casos de tumors benignes com de malignes, el mapatge cerebral amb pacient despert permet al professional de cirurgia millorar l’extirpació de la lesió, cosa que facilita la curació del pacient o allarga notablement la seva esperança de vida.
Per introduir aquesta tècnica al Trueta, ha estat necessari formar dos professionals. A més, un neurocirurgià ha fet una estada a Montpeller amb Hugues Duffau, un dels millors especialistes internacionals de mapatge cerebral amb pacient despert, i s’ha format específicament a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i a l’hospital de Bellvitge. També un professional de neuropsicologia ha rebut una formació específica a l’hospital Germans Trias i Pujol.
Aquestes intervencions les du a terme un equip multidisciplinari format per professionals de l’àrea de neurociències dels serveis de neurocirurgia, neuropsicologia, neurofisiologia, servei d’anestèsia i infermeria.
“Han fet una cosa molt difícil i ha anat molt bé”
N.A
Visiblement emocionat, Josep Creixell va pronunciar ahir unes poques paraules agraint la gran tasca que havien fet els metges i tot el personal sanitari del Trueta i també el suport rebut per part de la família. “Tots m’han ajudat moltíssim”, va dir. “Han fet una cosa molt difícil i ha anat molt bé. Només recordo quan em van treure de l’habitació i quan em vaig despertar. Tot va anar molt bé i passades unes hores, ja tornava a parlar. I ja em deixen tornar a portar el cotxe!”, va explicar. Creixell, que està a punt de celebrar els 75 anys, va reconèixer que en saber el diagnòstic de la malaltia no es volia operar, però que la família el va convèncer per fer-se aquest tipus d’intervenció. “Vaig dir que si m’havien de despertar durant l’operació, doncs que ho fessin, no em quedava cap més remei. Eren ells qui manaven!” En tres o quatre dies, ja vaig tornar a anar a caminar, que és una activitat que m’agrada molt. L’anestesista, Federico Bañuelos, recorda que mentre el pacient era despert, es va propiciar una conversa entre el pacient i el neuropsicòleg sobre les diferents classes de bolets i es va produir un cert estira-i- arronsa sobre els gustos que tenien un i altre. “Fa més de cinquanta anys que es van començar a fer aquest tipus d’operacions i t’acostumes a veure-ho. Però és veritat que quan el pacient es desperta i raona, impressiona”, va explicar el doctor Bañuelos.
