Compartir el català

Un dels principals obstacles per adaptar-se a un nou país és la llengua. Tot i que sovint un es pot fer entendre amb idiomes àmpliament coneguts, com ara l’anglès, a la llarga no és viable. Per això cal buscar maneres d’aprendre la llengua pròpia de la zona, i a Catalunya el Voluntariat per la Llengua n’és una opció. El programa, impulsat pel Departament de Cultura, compleix 15 anys i ho fa amb unes xifres que evidencien el seu èxit: des del 2003 ha format 125.000 parelles perquè practiquin el català.

El Voluntariat per la Llengua té per objectiu facilitar espais de conversa entre persones que tenen nocions bàsiques de català i busquen practicar-lo per adquirir fluïdesa i d’altres que el dominen perquè és la seva llengua habitual. Així, el programa posa en contacte un aprenent amb un voluntari, que es troben una hora a la setmana durant deu setmanes segons la seva disponibilitat.

El programa sol ser un complement per a moltes persones que, paral·lelament, estan aprenent el català mitjançant l’educació formal. “Els adults que no tenen el català com a llengua inicial no sempre disposen d’un entorn adequat per practicar-lo, perquè el seu cercle de relació més immediat no l’acostuma a utilitzar”, assenyalen des de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), que gestiona el programa. Per això, la parella lingüística permet practicar-lo en un ambient distès, de manera que l’aprenent pot adquirir seguretat i incorporar el català a les seves activitats quotidianes, laborals i en les relacions socials sense que les altres persones hagin de canviar de llengua. Com que les parelles poden parlar del que vulguin, la iniciativa permet als aprenents conèixer el funcionament de la societat catalana, alhora que es fomenta l’intercanvi de cultures i tradicions i, en molts casos, pot arribar a crear una amistat.

Any rere any, augmenta el nombre de persones que s’interessen pel voluntariat. El 2017, per novè any consecutiu, es van superar les 10.000 parelles lingüístiques. Una dada que crida l’atenció és el nombre d’aprenents interessats, que és molt superior al de voluntaris. En concret, l’any passat, de les 11.066 persones que van participar en el programa, 6.185 s’hi havien inscrit per primer cop: 4.277 eren aprenents i 1.908, voluntaris. Per això és clau la implicació dels voluntaris, que en molts casos s’ofereixen per ajudar més d’un aprenent per poder així donar resposta a tots els qui volen practicar el català.

Els motius que impulsen els voluntaris a col·laborar en el programa, tal com explica la DGPL, són, principalment, la seva vocació d’ajudar aquells qui volen parlar millor el català i la voluntat de fer créixer el nombre de parlants. Així, qualsevol amb ganes de transmetre la llengua pot ser voluntari del programa. Només cal ser major d’edat, dominar el català i tenir una hora lliure a la setmana. A més, l’any passat es va engegar la modalitat virtual del voluntariat, ampliant les opcions als qui no poden trobar-se de manera presencial. Fins i tot l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va col·laborar com a parella lingüística d’un aprenent argentí.

Precisament, l’origen majoritari dels qui volen aprendre la llengua sempre ha estat l’Amèrica del Sud: l’any passat un 42% dels aprenents estrangers provenien d’allà. Els aprenents, però, no només venen de l’estranger, sinó també de la resta de l’Estat: l’any passat suposaven un 17% dels inscrits.

Una mostra de l’eficàcia del voluntariat és el fet que alguns aprenents, amb el temps, passen a ser voluntaris. L’any passat es va triplicar, respecte al 2016, el nombre de persones que van fer aquest pas: un total de 118 aprenents que ja havien adquirit prou nivell es van animar a continuar formant part del programa ajudant aquells qui es troben en una situació per la qual ells mateixos han passat: “Sens dubte és un incentiu per a les persones que comencen a familiaritzar-se amb el català”, celebra la DGPL.