Eva Pellicer “És necessari que la societat deixi de dependre del petroli. Proposo l'hidrogen”

És absolutament necessari canviar el paradigma energètic i migrar cap a noves formes d'energies verdes i sostenibles. Segons Repsol, el petroli s'esgotarà el 2045, d'aquí trenta anys. També dic que l'edat de pedra no es va acabar per manca de pedres. Estem en deute amb el medi ambient i calen noves formes d'energia. Un cotxe o un autobús generen molts gasos tòxics. L'objectiu final, i el meu somni, és canviar el model energètic actual per fer-lo més sostenible amb materials metàl·lics nanoporosos amb una arquitectura i composició química noves. En definitiva, trobar una nova tecnologia que faci possible extreure hidrogen de l'aigua i aconseguir que aquest substitueixi el petroli.

Em fa basarda. El que faig és treballar en un laboratori de recerca, i intento investigar a favor d'un món sostenible i responsable.

M'alegra dir que aquesta és una tecnologia que s'ha implantat. Amb Toyota i Honda ja hi ha cotxes amb un motor amb una pila de combustible d'hidrogen. Fins ara l'hidrogen ha tingut mala premsa perquè és un gas lleuger i les fuites poden ser habituals, però gràcies a la recerca s'ha aconseguit hidrogen confinat a alta pressió, que funciona com la benzina. Aquest element es combina amb l'oxigen de l'aire i genera electricitat; quan fa reacció el cotxe circula, i l'únic producte d'aquesta reacció és l'aigua! Zero contaminant! El problema de l'electròlisi és que els catalitzadors més habituals tenen entre els seus components platí o altres metalls nobles. Si volem que l'hidrogen es fabriqui a escala industrial i sigui el combustible del futur necessitem catalitzadors més barats. Per això nosaltres busquem materials alternatius. Potser el coure, el níquel o el ferro no són tan bons com el platí, però intentem compensar les prestacions mitjançant l'arquitectura del producte.

Els cotxes elèctrics són una alternativa prou bona, el que passa és que necessiten bateria, i s'ha de carregar amb un cert temps i la bateria genera residus, perquè té un temps de vida útil i a la llarga tindrem un estoc de bateries que hem de reciclar... El cotxe amb hidrogen ja existeix, el que passa que a l'Estat espanyol per la manca d'infraestructura no està disponible. Ara, l'elèctric contamina menys que el de gasolina, és clar.

A Califòrnia ja hi ha una xarxa. Alemanya preveu construir-ne 400 fins al 2023 i al Japó abans del març ja en té 75 d'aprovades. Per tant, tenir aquesta xarxa requereix inversió pública i privada i els governs s'hi han d'implicar. També cal que els cotxes amb hidrogen tinguin un preu competitiu.

Està solucionat. Es creia que seria conflictiu perquè és inflamable. S'ha vist que es pot emmagatzemar a alta pressió, i per tant distribuir-lo. En els coets s'utilitza com a combustible líquid.

Sí, em van diagnosticar aquesta malaltia i em van dir que no podria fer gran cosa. He comprovat que amb la força de voluntat es poden canviar moltes coses. Jo volia ser concertista de guitarra clàssica, i quan m'ho van detectar tenia dificultats per tocar amb els dits per limitació física. Em vaig saber reciclar i ser resilient i vaig haver d'abandonar la guitarra clàssica, que estudiava des dels vuit anys.

“Si això de la investigació és el que t'agrada posa-hi tot el teu ímpetu i intenta ser la millor en el teu camp.” Li vaig fer cas i no sóc la millor, però intento fer feina de formigueta, aportar el meu talent i treball i traslladar el missatge científic a la societat. Ens hem d'agafar les coses amb filosofia i com una oportunitat de demostrar-nos que podem superar qualsevol obstacle. Si un dia estàs pitjor i no pots seguir treballant el mateix temps, en treballes menys, però si perseveres pots aconseguir el que vulguis.

Ara potser ens recuperem una mica... Hem fet la travessa del desert amb moltes retallades a projectes i beques i el talent que ha marxat per manca d'oportunitats ja no tornarà, és irreversible. És una pena, però si durant un any atures la recerca d'un país aquell país perd el tren i per recuperar la recerca perduda han de passar vuit anys. No estem ni de bon tros com altres països com Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units o el Canadà. A Catalunya hi ha més consciència en el valor de la recerca. A vegades no es veu com una necessitat de primer ordre i cal paciència i perseverar per treure rèdits de la recerca.

Tenim un grup de WhatsApp [riu] i de tant en tant hi compartim pensaments i idees. El grup es diu “Porque nosotras lo valemos”.

Tot això es va teixint de mica en mica. Jo m'hi vaig trobar i hi ha hagut gent que m'ha esperonat i m'ha donat un bon mestratge. És important tenir al teu voltant gent que et faci créixer la passió per la ciència i que també comparteixi les alegries i els fracassos. De fracassos en la ciència n' hi ha moltíssims, però sempre cal perseverar.

Les alumnes de carreres científiques obtenen els millors resultats, però només el trenta per cent es dedica a la investigació i una mínima part arriba a la cúspide de la piràmide. S'ha millorat en els últims anys, però encara hi ha camí a recórrer. Crec que hi ha un masclisme inconscient, però a Suïssa i el Japó és flagrant. Una dona, quan arriba el moment de ser mare, abandona la seva feina, que li ha suposat molt d'esforç. Crec que s'ha de poder conciliar dins la carrera acadèmica i a mesura que avances i mires a llocs de presa de decisions, les dones estem en minoria. Ara, fa anys no en podies comptar ni una.

Crec que podria ser cap a l'any 2025. Espero que el puguem utilitzar. Hem de pensar sempre que els països europeus que més inverteixen en recerca i en desenvolupament són els que després menys atur tenen. I nosaltres necessitem menys atur!