Experts en envelliment veuen a tocar “la mort de la mort”
Pronostiquen una imminent millora en el control del desgast derivat del pas dels anys gràcies a la tecnologia
La integració de cervell i els computadors, porta d’entrada al transhumanisme
Els canvis científics i tecnològics als quals assistirem en els pròxims 20 anys seran tan espectaculars que semblaran màgia al costat dels que hem tingut en els darrers dos segles. Aquesta és la tesi que dos especialistes en l’aplicació de la tecnologia a les ciències de la salut van defensar ahir en una jornada sobre la matèria impulsada per Eurecat. Tots dos van coincidir que en breu la longevitat dels humans s’allargarà espectacularment. Serà l’avantsala del transhumanisme, un escenari predit per diferents pensadors en què home i màquina es fusionaran per crear una entitat molt més evolucionada.
José Luis Cordeiro, doctor en enginyeria mecànica pel Massachussets Institute of Technology (MIT) i fundador de la Singularity University, sosté que entre el 2029 i el 2045 els humans esdevindran “superlongeus i superintel·ligents” gràcies a la “singularitat tecnològica”, un corrent basat en els avenços que produirà la intel·ligència artificial.
Donat que el desenvolupament científic actual no és lineal sinó exponencial, Cordeiro va defensar que cap a l’any 2045 la mort fins i tot “podria arribar a ser opcional”. De fet, va constatar que en diferents parts del món la criopreservació del cos per a una eventual recuperació ja s’ofereix com a alternativa a l’enterrament o la incineració, i va posar l’exemple del seu amic, l’expert en criogenització barceloní Javier Ruiz Álvarez, que va morir el febrer de l’any passat i al qual la seva família va dur a Alemanya per ser congelat, ja que aquí es considera una pràctica “alegal”.
Cordeiro creu que aviat controlarem el procés de l’envelliment en humans, ja que els científics han aconseguit allargar la vida dels ratolins fins a tres vegades; la dels mosquits, quatre, i la dels cucs, sis. Així doncs, es podrà suprimir la mort? “No és una qüestió de si passarà, es tracta de saber quan passarà. I jo crec que nosaltres veurem la mort de la mort”, va dir convençut.
No va ser, però, l’única afirmació agosarada de la jornada. El doctor del MIT també va pronosticar que “d’aquí a cinc anys no hi haurà paraplègics” gràcies a una tecnologia espanyola que ja ha permès recuperar la mobilitat en animals, i que el 2025 es podrà dissenyar genèticament els fills “en un minut i per deu dòlars”. “Guarirem totes les malalties”, també va dir.
Adeu a l’envelliment
L’altre ponent de la jornada, Aubrey de Grey, és igualment optimista, però amb un punt més de moderació. “Jo, més que de la mort de la mort, parlaria de la mort de l’envelliment”, indicava el doctor en biologia per Cambridge i cofundador de SENS, una fundació que investiga teràpies mèdiques regeneratives.
El gerontòleg britànic és un dels màxims especialistes mundials en envelliment i creu que es pot combatre perquè és conseqüència de les lleis de la física i no de la biologia. “De la mateixa manera que un cotxe ben cuidat pot funcionar durant molts més anys que un que ha estat maltractat, amb l’organisme passa el mateix”, argumenta.
Segons De Grey, “la medicina del futur no serà curativa sinó preventiva”, però la longevitat no és un objectiu, sinó “l’efecte col·lateral de la investigació biomèdica”. El biòleg londinenc va assegurar que ja s’han detectat els set tipus de danys diferents que pateix l’organisme al llarg de la vida i també s’ha descobert la manera de combatre’ls. “El problema és que algunes encara no estan del tot desenvolupades, però s’està fent un treball molt intens, per exemple, amb cèl·lules mare”, hi va afegir. La biotecnologia i la nanotecnologia seran les vies per emprendre aquest camí, que algun dia ens durà a acabar de conèixer el cervell humà. Amb tot, De Grey creu que el dany més difícil de solucionar és el càncer.
LES FRASES
Units a màquines, però amb els peus a la Terra
Posar fi a l’envelliment –i qui sap si a la mort– serà el pas previ a un estadi superior dels humans, que s’assoliria a partir de la integració entre els nostres cervells i les computadores. “Parlar no és productiu, tecnològicament parlant. És lent i ineficient. El futur és la comunicació telepàtica amb gigabits per segon”, preveu José Luis Cordeiro. El doctor del MIT va recordar que Elon Musk ja ha fundat l’empresa Neural Link per crear una interfície cervell-ordinador i que el fundador de Google Serguei Brin ha expressat l’objectiu que la seva empresa passi a ser “la tercera part del cervell dels humans”. Cordeiro hi dona credibilitat, ja que els mòbils actuals són més ràpids processant que el cervell humà.
En tot cas, mentre no s’arribi a aquest estadi abans s’haurà de solucionar un altre problema: si augmentés l’esperança de vida el problema de superpoblació al planeta s’agreujaria i podria fer trontollar els models econòmics actuals. En aquest punt, els dos ponents de la jornada organitzada per Eurecat van discrepar.
Cordeiro, completament confiat en les possibilitats tecnològiques de la humanitat, es mostrava segur que, en aquest estadi, ja tindrem la capacitat d’anar a colonitzar Mart. En canvi, De Grey nega que “emigrar” a l’espai sigui una bona opció perquè només endarrerirà el problema “uns quants segles” i per això insta els especialistes a repensar un model econòmic i industrial més sostenible.