“Hi ha alguna cosa que no quadra en el model còsmic”

Jo estudio les estructures a gran escala de l’univers. Això significa saber on està la part de matèria que podem veure. Com que està sotmesa a la llei de la gravetat, com qualsevol cosa de l’univers, de la seva distribució i propietats se’n poden aprendre coses sobre la matèria i l’energia fosca. Estem veien la punta de l’iceberg i intentem entendre tot el que hi ha per sota.

Quan es van detectar per primer cop es deia que s’obria una nova finestra per a la cosmologia. Els cosmòlegs frisem per poder-hi mirar, però de moment hi ha tan pocs esdeveniments registrats que no es pot dir res gaire definitiu. Hem tingut tres anys per pensar què podem veure per aquesta finestra, com podem utilitzar aquestes ones, i les idees brollen amb intensitat. En els pròxims anys, quan realment hi puguem mirar, serà molt interessant. Quan hi hagi molts esdeveniments registrats es podrà fer un nou cartografiat de l’univers.

És una cosa que s’ha començat a veure el darrer any. Les mesures de la velocitat d’expansió de l’univers registrades ara com ara aquí a prop no coincideixen amb les prediccions del model a partir de l’observació de l’univers primordial. Si concordessin, es connectaria l’univers primitiu, que veiem amb el fons còsmic de microones, amb l’univers local que tenim a prop nostre. Hi ha hagut diverses conferències en què la gent ha expressat que alguna cosa no quadra, però abans de llançar el model a les escombraries cal assegurar que les observacions no siguin errònies o s’hagin malinterpretat. La comunitat científica ha fet un esforç enorme però no hi troba cap error, així que ara hem de decidir si hem de llençar el model i començar de nou o modificar-lo perquè només ens cal algun ingredient que el faci lligar de nou.

Tots els físics et diran que hi ha d’haver una teoria fonamental d’unificació de les forces. Ara tenim dues peces que funcionen molt bé. La gravetat, amb detalls pendents d’ajustar com ara la matèria i l’energia fosca, i la part quàntica, que ningú no entén però que funciona meravellosament. És cert que ara, quan intentes posar-los junts, són models que no s’entenen. Però és interessant que hi hagi dues situacions en què les dues coses han hagut de col·laborar, tot i que encara és un misteri com: el Big Bang i els forats negres. Potser estudiant-los i mirant l’univers, algú tindrà una idea de com conciliar-los. Tenim teories, però res demostrat.

Soc a mig camí, parlo amb teòrics i també amb els que fan observacions. Després ho intento interpretar i connectar tot. Sovint començo a la pissarra i, quan els càlculs agafen un cert volum, acabo als ordinadors.

Aquí hi ha molt talent perquè les universitats són molt bones. La inestabilitat, però, sempre és un problema. No hi ha una situació catastròfica, però si no hi ha estabilitat, finançament i vies per retenir el talent, s’haurà d’anar amb compte a llarg termini. Els científics es mouen molt quan comencen la seva carrera i no tenen problemes per tornar a canviar si consideren que és necessari, perquè ja hi estan acostumats. Van on tenen la millor situació i ecosistema per desenvolupar-se.