Ciència

MARIONA ESQUERDA CIUTAT

FÍSICA DE INSTITUT MAX PLANCK DE DRESDEN

“La ciència és tan important per a la vida de la gent com la cultura”

“Divulgo aspectes de la física que tenim a tocar, la física quotidiana”

“Volíem fer pinya amb els divulgadors catalans i arribar a un públic al qual no s’arribava gaire”

Mariona Esquerda Ciutat és física (Master in Reservoir Geology and Geophysics, UB i UOC, 2014), docent (màster en formació del professorat, especialització en ciències naturals, UPF, 2015) i comunicadora científica. Coneguda també com la Dimoni de Maxwell, fa vídeos divulgatius de física per Youtube i és una de les components de la plataforma Neurones Fregides. Viu a Alemanya, on ha complert el somni de combinar la docència i la divulgació científica en l’àmbit professional treballant com a comunicadora científica a l’Institut Max Planck de Dresden.

Com va començar amb el canal de la Dimoni de Maxwell?
Abans d’anar a viure als Estats Units, el 2017. Era un moment en què tenia força temps lliure i em vaig enganxar molt a canals de divulgació de física en anglès, ja que llavors no n’hi havia ni en castellà. Vaig començar amb els canals Physics Girl, Veritasium, AsapScience –d’aquí em va venir la idea dels dibuixos– i Minute Physics, tots molt bons. Em va agradar molt el format de vídeos de divulgació curts.
Quin tipus de vídeos fa?
Sobre conceptes de física que em criden l’atenció i trobo que o són poc coneguts i és interessant que la gent els conegui, o són sorprenents per algun motiu. Sobretot m’agrada tractar aspectes de la física que tenim a tocar, la física quotidiana. Per exemple, el vídeo sobre els fluids no-newtonians, materials que tots tenim a casa com la pasta de dents, el xampú o el quètxup, i de comportaments curiosos que manifesten i potser passen desapercebuts.
També fa traduccions a la pàgina web Science in School, de manera voluntària. Què la va fer començar?
Em va semblar una bona idea invertir-lo a ajudar a traduir al català i al castellà aquests articles. Els vaig trobar per casualitat a Twitter. Sempre que tinc una mica de temps intento dedicar-lo a apropar la ciència a la gent. En aquest cas, a més, era per traduir material per a escoles, i l’educació és un dels meus grans interessos.
L’idioma de tots els seus projectes de divulgació científica és el català.
Sí, sempre que pugui remar a favor que el català tingui més presència en tots els àmbits ho faré. Si hagués volgut començar el canal de manera professional, però, tal com estan les coses, ho hauria hagut de fer en anglès.
Com va sorgir la iniciativa i el ‘boom’ de Neurones Fregides?
La idea era fer pinya amb els divulgadors científics catalans de les xarxes socials i ajudar-nos a potenciar el que fèiem individualment. Hi ha molta gent que està fent molt bona divulgació, però nosaltres ho fem captant un espectre del públic al qual creiem que no arribava gaire.
Quin contingut comparteixen?
Al principi pensàvem que no faríem contingut propi, però el projecte de Neurones Fregides ha tingut tan bona rebuda (23.000 seguidors!) que ens hem llançat a fer coses i n’estem molt contents. De moment, a part d’estar actius a les xarxes socials, hem fet alguns directes a Twitch com la Nit de powerpoints científics, la Nit del Perseids al Parc Astronòmic de Prades, i recentment la Gala dels Nobel. També participant en el programa La primera pedra, de RAC1, un divendres al mes.
Per què creu que és important que la ciència formi part de la vida de la gent?
La ciència és important en la vida de la gent de la mateixa manera que ho és la cultura. Si trobem important saber qui és Pablo Picasso, també ho hauria de ser saber qui és Charles Darwin. De fet, no m’agrada la distinció entre ciència i cultura: quan diem cultura hauria d’englobar la ciència. A més a més, la ciència et dona una manera de pensar que és complementària a les altres, i molt necessària. Sobretot actualment, amb tota la informació que tenim a l’abast, en què abunden les fake news. La ciència, com que s’ho qüestiona tot, et dona una eina per destriar el gra de la palla, pensar en les fonts que té i de quina qualitat quan sentim parlar a algú.
La divulgació és una bona manera de fer que la ciència formi part de la cultura?
I tant! De fet, crec que l’objectiu de la divulgació és apropar la ciència al públic no expert, que se la faci seva, i així formi part del rerefons cultural de la gent com la literatura, la música, la pintura... Simplificant-ho, l’objectiu és que la ciència estigui tant al cap de la gent que, en una conversa de bar i de manera natural, es facin bromes sobre el gat de Schrödinger, per exemple.
Quins elements creu que ha de tenir una bona divulgació?
Ha de ser fidel al tema que es vol divulgar, honesta amb el públic i conscient de a qui va dirigida. Fidel perquè quan expliques una cosa, pots pecar de simplificar-la massa i perdre de vista la ciència que hi ha al darrere. Tot i això, les simplificacions i metàfores són molt útils, però quan s’utilitzen, s’ha d’explicar molt bé quins són els seus límits. És per això que la divulgació ha de ser honesta amb el públic. I per acabar, ha de ser conscient del públic a qui va dirigida. I això s’ha de notar en el to, l’estil, el tipus de simplificacions... Abans de fer alguna peça divulgativa és obligatori pensar en qui la rebrà.
Quin tipus de divulgació científica forma part del seu lleure?
Una part és la que intento fer jo amb els meus vídeos, i conté consumició impulsiva de divulgació que fa altra gent. M’agrada veure els diferents estils, la manera com un mateix concepte s’explica de maneres diferents, detalls tècnics de com editen o quines bromes fan servir. Però no només de Youtube. També llegeixo llibres de divulgació o miro documentals. Els de la BBC, per exemple, són boníssims: el planeta blau, Frozen Planet, o els documentals d’en David Attenborough i en Jim Al-Khalili, o el Curiosity Stream. És una plataforma només de documentals: de la segona guerra mundial, de peixos, de tectònica de plaques, de medi ambient... tot el que et puguis imaginar! Ho hauríem d’aconseguir tenir en català.
Quina és una bona manera d’acostar-se a la ciència per a algú que no n’ha estudiat?
Consumir divulgació que els sembli més interessant. Ara mateix de divulgació n’hi ha a tot arreu. Per a la gent a qui li agradi escoltar la ràdio hi ha podcasts de ciència. Per a qui passa més temps a Instagram, també hi ha bona divulgació. També hi ha fils interessantíssims a Twitter, vídeos a Youtube, articles a diaris, llibres, documentals... La divulgació és a tot arreu, no hi ha excuses!
Creu que la comunicació de la ciència és prioritària en l’àmbit institucional a Catalunya?
A Catalunya en comparació amb altres llocs, no gaire. A escala europea, en canvi, hi ha instituts de recerca que saben la importància que la gent entengui que s’està fent allà. Disposen d’equips de comunicació molt potents, i es nota. La societat té molt més clar el que vol dir fer recerca i es valora més la feina dels científics perquè la societat l’entén com a interessant i valuosa. Com que no potenciem la ciència ni la seva comunicació, no arriba bé a la societat.Al seu torn, la societat no exigeix més recursos a la classe política que acaba donant poc finançament a la ciència. Llavors fer ciència és més complicat. És un peix que es mossega la cua.
Afecta això a la ciència a la qualitat de la ciència que es fa?
Hi ha ciència puntera al nostre país, però cal recordar que no és gràcies a les polítiques existents si no gràcies a professionals que han renunciat a un futur millor a l’estranger, s’han volgut quedar aquí i han demanat finançament europeu. Per aquests professionals tenim bona ciència. Una planta l’has de regar perquè faci flor i si florim és per l’aigua que ve d’Europa. En contraposició, els fruits tampoc sé si els recollim tant nosaltres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Litoral amenaçat

barcelona

Enderroc de l’antic prostíbul Eclipse per fer-hi un geriàtric

MONT-RAS

El fred s’alia amb el primer divendres sense toc de queda

Barcelona

Esperant recursos per a l’estabilització

barcelona

El delta de l’Ebre continua desprotegit

Barcelona
Societat

Decidir amb temps per a quan no n’hi hagi

Barcelona

Fontcoberta posa el focus en la transició cap a l’energia verda

FONTCOBERTA

Palol de Revardit fa el primer pas per tornar a tenir botiga i bar al poble

PALOL DE REVARDIT

El pla director de la Costa Brava, un exemple a seguir

girona