Ciència

Astronomia

Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia

El Gaia BH3 està situat a “només” 2.000 anys llums de la Terra i té una massa 33 vegades superior a la del Sol

La majoria de forats negres de la nostra galàxia tenen una massa d’uns 10 sols i el més massiu conegut fins ara, 21

Un equip internacional d’astrònoms ha detectat el forat negre d’origen estel·lar més massiu identificat fins ara a la nostra galàxia, segons ha informat aquest dimarts l’Observatori Europeu Austral (ESO).

L’objecte, que té 33 vegades la massa del nostre sol, ha estat localitzat gràcies a les dades de la missió Gaia, un observatori espacial operat per l’Agència Espacial Europea (ESA), del Very Large Telescope de l’ESO i d’altres observatoris terrestres.

La majoria de forats negres formats a partir del col·lapse d’estrelles de la Via Làctia tenen de mitjana una massa deu vegades superior a la del Sol i el més gran conegut fins ara, el Cygnus X-1, mesura unes 21 masses solars. Això situa el Gaia BH3 (abreujat com a BH3), amb les seves 33 masses solars, en una categoria excepcional.

Això no vol dir que sigui el forat negre més massiu de la galàxia, ja que aquest títol l’ostenta el Sagitari A*, el forat negre que hi ha al centre de la Via Làctia i que té aproximadament quatre milions més de vegades la massa del Sol. Però Gaia BH3 sí que és el forat negre més massiu de la galàxia format a partir del col·lapse d’una estrella.

A més, el BH3 es troba a una distància relativament proper a la Terra, “a només 2.000 anys llum de distància”. L’objecte, situat a la constel·lació d’Aquila, és el segon forat negre conegut més proper al nostre sistema solar.

L’ estudi , dirigit per Pasquale Panuzzo, membre de la col·laboració Gaia i astrònom de l’Observatori de París, ha reconegut que “ningú esperava trobar un forat negre de gran massa aguaitant a prop nostre i que hagués estat detectat fins ara”. “És la mena de descobriment que fas una vegada en la teva carrera investigadora”, ha destacat.

El descobriment ha reforçat la teoria que els forats negres estel·lars supermassius es formen a partir del col·lapse d’estrelles que tenen pocs elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en la seva composició química. Els científics creuen que aquests astres pobres en metalls perden menys massa al llarg de la seva vida i els en queda més per produir grans forats negres després de la seva mort.

Fins ara no hi havia proves que avalessin aquesta hipòtesi, però les dades de l’VLT de l’ESO mostren que l’estrella que orbita al voltant de Gaia BH3 és molt pobre en metalls, i les parelles d’estrelles tendeixen a tenir composicions similars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona