Ciència

Vuit anys polvoritzant rècords i pujant com un coet

L’associació d’estudiants Cosmic Research de l’Eseiaat de la UPC de Terrassa participa en el concurs de coets més important del món

És el primer equip estatal a competir-hi, amb el coet ‘Lucid’, i es valora arribar als 9.140 metres d’altitud i recuperar-lo intacte

‘Lucid’ és el coet més potent fet a Catalunya i pensat per superar el rècord d’altitud de Cosmic Research

Fins a 42 coets i 116 minisatèl·lits (CanSat) llançats, rècord universitari estatal d’altitud d’un coet amb la missió Bondar el 2021 amb el coet supersònic suborbital més potent mai llançat a Catalunya i l’horitzó de ser la primera associació d’estudiants a fer un llançament que arribi als 100 quilòmetres –l’anomenada línia de Kármán, frontera entre l’atmosfera i l’espai exterior–. Tot, amb una dona al capdavant de l’equip, Alba Badia, premiada en la categoria de DonaTIC Revelació. Aquesta és la carta de presentació de l’associació d’estudiants Cosmic Research de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), nascuda el 2016, que representarà el talent català en la competició de coeteria més important del món, creada el 2006, l’Spaceport Amèrica Cup, en la categoria màxima dels 9 quilòmetres d’altitud, del 17 al 22 de juny a la primera base de llançaments de coets comercials mundial, a Nou Mèxic.

Serà una de les tres universitats europees escollides –juntament amb la Universitat Tecnològica de Múnic i la Universitat Politècnica de Bucarest– i competirà amb 25 centres més d’arreu del món, entre els quals hi ha Embry-Riddle, Princeton, Stanford, Califòrnia Berkeley, Texas i Melbourne. “En alguns casos quadrupliquen i quintupliquen el nostre pressupost de 40.000 euros”, explica Badia, graduada en enginyeria de tecnologies industrials, presidenta i líder de l’equip de Cosmic Research, a més de treballar a l’enginyeria tecnològica GTD i integrar l’associació Women in Aerospace Barcelona.

Porta la veu cantant de l’equip de nou persones (Abimael Campillo, Antonio Estrela, Arnau Pena, Aleix Ribas, Sergi Pena, Javier Salmerón, Pablo Torres i Alfred Valentín) durant la presentació que es va fer aquesta setmana de la seva nova creació, el coet estratosfèric Lucid, i no nega que tenen “possibilitats de guanyar”, malgrat la diferència pressupostària –els bitllets se’ls han pagat de la seva butxaca– i de personal d’equip –n’hi ha que tenen entre 50 i 200 persones–, les dificultats logístiques que suposa embarcar un coet, components i combustible en un vol amb tres escales i duanes pel mig, i que la seva participació no es fa amb cap prova real, sinó d’acord amb les “300 simulacions de vol” des de l’inici del disseny ara fa un any, explica Arnau Pena, secretari i cap de simulacions. Badia concreta que a Europa és complicat fer llançaments perquè, a banda de l’ascens, s’ha de tenir en compte l’àrea de caiguda, que pot arribar als cinc quilometres. Testejar el projectil, com van fer el 2021 amb l’enlairament del Bondar a les instal·lacions de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa i del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA), a Huelva, va implicar tenir una assegurança de cinc milions d’euros per danys que poden ocasionar, a més d’haver de tallar el trànsit aeri i marítim.

Perquè els organitzadors del concurs acceptessin la seva participació entre els 150 equips, amb uns 1.700 estudiants que hi competiran, van haver de fer un primer informe de més de 40 pàgines amb tots els detalls del disseny del coet i justificant el compliments de tots els requisits tècnics i de seguretat que els demanaven. Mostrar-los vídeos de llançaments que havien fet els va permetre fer el salt a la categoria de llançaments de nou quilòmetres –l’altra competició és de tres quilòmetres–, però la tasca ha requerit que cada mes i mig haguessin de presentar un nou informe tècnic cada vegada amb més detall i, ara fa dues setmanes, una revisió de seguretat per videoconferència de deu hores.

Un altre dels requisits era tenir un responsable de seguretat amb certificació internacional de coeteria amateur, que han aconseguit de l’Amèrica del Nord i les revisions per competir seguiran allà, on “et poden agafar els cables de l’electrònica i tibar-los amb força” per comprovar que siguin prou resistents per a un vol, entre altres coses, explica Badia. Si les passen, els concursants tenen tres dies per fer el llaçament dels 150 coets.

Durant el concurs, s’avalua des de l’excel·lència tècnica i l’elegància del disseny, l’aproximació a l’apogeu dels 9.140 metres, la recuperació intacta del coet, el treball, la competitivitat i la col·laboració amb els companys, entre altres factors. Hi ha diversos premis no monetaris per disciplines –millor disseny, millor vol i recuperació, de vídeo– i un per l’absolut que recull la mitjana de totes les categories.

Lucid té 40 quilos de massa, més de 3 metres de longitud, un diàmetre exterior de 152,4 mm i pot volar a una velocitat màxima de més de 2.000 km/h –el doble que un avió comercial–, amb possibilitat d’arribar als 9 quilòmetres d’altitud, utilitzant un motor comercial de combustible sòlid. La seva estructura és de monocasc, fabricada en bona part amb fibra de carboni, excepte el mòdul de l’electrònica i l’ogiva, que s’han dissenyat especialment per a vols supersònics, amb punta d’alumini i fibra de vidre per oferir un compartiment radiotransparent. S’estabilitza per quatre aletes i té una capacitat per transportar una càrrega útil de 4 quilos en forma de CubeSat de 3U, que no s’alliberarà.

En aquest s’hi inclou un experiment amb una càmera per extreure imatges del vol, un mesurador de gasos del grup Forat Engineering de l’institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, i un altre per testejar la resistència d’una llauna de la marca catalana Outer Gin, que vol fabricar ginebra a l’espai. L’aviònica del coet els permetrà enviar en temps real dades de la posició, velocitat i acceleració a l’estació de terra, també dissenyada per l’equip.

En femení
La carrera de Cosmic Research s’ha vinculat al nom de dones que han obert camí en la cursa espacial. El 2016, amb el ‘Valentina’ (Tereixkova), la primera cosmonauta soviètica, rebatejat com a (Chiaki) ‘Mukai’, astronauta japonesa; el 2017, amb el (Judith Arlen) ‘Resnik’, que va morir en el Challenger el 1986, i el 2021, amb el (Roberta) ‘Bondar’, la primera canadenca a viatjar a l’espai. El darrer (Shannon) ‘Lucid’, està dedicat a l’astronauta que va volar cinc cops amb la NASA i va viure 188 dies a l’espai.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Cremen una bandera LGTBI penjada en un forn de Trinitat Vella

Barcelona
Societat

Lleida declara en ruïna imminent les dues naus cremades la revetlla de Sant Joan

Lleida
EDUCACIÓ

Conflicte entre docents i direcció a l’institut El Til·ler de les Franqueses

Les Franqueses del Vallès
Urbanisme

Tall de carrils a la ronda de Dalt per la cobertura d’un nou tram

Barcelona

Prop de 200 nens i nenes participen en les activitats de CaixaProinfància

GIRONA
MEDI AMBIENT

L’Energètica farà la primera compra de projectes renovables

Barcelona
INFRAESTRUCTURES

El Govern autoritza ampliar a 50 anys la delegació de la gestió del Port Olímpic a l’Ajuntament

Barcelona
INFRAESTRUCTURES

L’electrificació de la terminal de creuers MSC de Barcelona costarà 14,5 milions

Barcelona

Adjudiquen per subhasta 4.518 tones de fusta dels boscos del Ripollès

RIPOLL