“Els boscos són ara més àrids, més secs que fa 30 o 40 anys”

El nostre interès és estudiar com responen la vida i els ecosistemes davant els canvis ambientals globals que estem provocant, generalment, els humans. D'una banda, estudiem els canvis en la composició de l'atmosfera. Per exemple, l'increment de les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera, i això lliga amb el canvi climàtic.

En principi es considera que en una atmosfera amb més diòxid de carboni, com la que podem esperar en el futur, les plantes farien més fotosíntesi, creixerien més i fixarien més carboni, en forma de fusta, per exemple. Aquesta tendència seria positiva per aturar el canvi del clima. Però amb estudis com els que estem fent nosaltres comencem a descobrir que les previsions eren massa optimistes i que el canvi climàtic està provocant una sequera que redueix la capacitat de creixement dels boscos i, per tant, no poden fixar tant carboni com havíem previst. En concret, els estudis que estem fent a la Mediterrània confirmen que els boscos són ara més àrids, més secs que fa 30-40 anys, els falta més aigua. El símptoma més evident que estem veient és la defoliació, la pèrdua de fulles.

Un efecte fenològic clar és que amb el canvi climàtic s'avança i s'allarga el període de creixement dels vegetals, encara que a Catalunya aquest fenomen es compensa perquè la sequera d'estiu atura el seu creixement.

L'augment de les temperatures provoca que algunes espècies emigrin cap al nord o cap a zones més elevades per trobar condicions similars a les habituals fins ara. La capacitat de resposta dels organismes és molt diferent i algunes espècies no poden adaptar-se a canvis tan ràpids com l'actual.

De forma natural, els vegetals intercanvien molts tipus de gasos amb l'atmosfera, no només oxigen i diòxid de carboni. Ara, amb l'augment de les temperatures les plantes estan incrementant l'emissió de compostos orgànics volàtils i això altera no només la vida de les plantes sinó que també pot augmentar la contaminació i perjudicar la salut de les persones.

Tenim sorpreses com el fet que es registrin concentracions elevades d'ozó a les zones de muntanya, al Pirineu, per exemple. Les concentracions altes d'ozó oxiden els materials biològics i afecten negativament l'estat de salut de les plantes i les espècies més sensibles. En algunes èpoques de l'any, les concentracions d'ozó són més altes al Pirineu que a Barcelona. Ara estem estudiant si l'alta concentració d'ozó és un dels factors que expliquen la degradació dels boscos de pi negre a les parts altes del Pirineu.

Perquè fa més calor, perquè hi ha més precursors [compostos químics que es converteixen en ozó per l'acció del sol] i perquè hi ha més activitats en les carreteres de la zona.

L'abandonament dels camps de conreu facilita l'increment de les zones de bosc i matollar, és a dir, augmenta el combustible disponible. D'altra banda, el canvi climàtic asseca aquest combustible. Si hi sumem condicions atmosfèriques adverses, com el vent, tenim un risc d'incendi en augment. Els últims 30 o 40 anys ha augmentat l'aridesa i el volum de material combustible, per tant s'ha incrementat el risc d'incendi.

Treballem en molts aspectes d'ecologia global, des dels canvis atmosfèrics i climàtics que us comentava fins als efectes dels canvis dels usos del sòl i la fertilització. Els humans estem afegint constantment fertilitzants a la biosfera i això provoca canvis significatius; cada vegada hi ha més nitrogen a l'entorn.

Com qualsevol altre factor, si alterem els recursos dels organismes, estem modificant la seva producció i alterem el conjunt de la comunitat. Alguns organismes aprofiten millor les noves condicions, mentre que d'altres en surten perjudicats.

És molt important destacar que com a biòlegs ens preocupem per entendre que els organismes i els ecosistemes no son subjectes passius, sinó que tenen un paper molt actiu de retroalimentació sobre els canvis globals..

Dèiem que el canvi climàtic està alterant el creixement de les plantes... Doncs estem comprovant que, al mateix temps, les alteracions en el creixement de les plantes estan modificant el clima. Estem treballant molt, per exemple, per entendre que l'intercanvi de gasos, aigua i energia de la vegetació amb l'atmosfera altera el clima local, regional i global d'una forma molt més important del que havíem considerat fins ara.

Posem un cas concret. Les onades de calor poden tenir el seu origen, en part, en l'aparició prematura de les fulles. L'any 2003, quan hi va haver l'onada de calor a Europa, les fulles dels arbres de tot el continent havien sortit abans del que és habitual i, en fer-ho, estaven més actives i consumien més aigua. A final de primavera d'aquell any va ploure molt poc i la vegetació, que ja havia consumit l'aigua disponible, es va quedar molt seca. Sense aigua, les plantes no podien ajudar a refrescar l'ambient i l'arribada d'una onada de calor com aquella va ser molt més greu de que és normal.