CIÈNCIA
El ‘pare' dels nens proveta guanya el Nobel de medicina
El britànic Robert G. Edwards rep el reconeixement a una carrera dedicada a desenvolupar la fecundació ‘in vitro'
Els seus treballs van topar amb l'oposició de molts sectors a la dècada dels 70
La valentia del biòleg britànic Robert G. Edwards, que durant la dècada dels 70 va desenvolupar la primera tècnica de fecundació in vitro enmig de l'oposició d'amplis sectors de la societat, va rebre ahir un merescut reconeixement quan l'Institut Karolinska d'Estocolm va anunciar el seu nom com a guardonat amb el Nobel de Medicina d'enguany. Edwards va ser el pare de la primera nena proveta del món, Louise Brown, que va néixer al Regne Unit l'any 1978. Els quatre milions de nens nascuts des de llavors a tot el món gràcies a la fecundació in vitro són, sens dubte, el gran premi que ja ha rebut Edwards.
Les investigacions d'Edwards (Manchester, 1925) representen una “fita” en la medicina moderna, segons el jurat del Nobel. De fet, els seus avenços no només han permès oferir solucions a centenars de milers de parelles amb problemes d'esterilitat, sinó que han donat lloc a tot un nou camp d'estudi i a una nova especialitat científica al voltant de la reproducció.
Després d'estudiar biologia a les universitats de Gal·les i Edimburg, Edwards va començar a fer descobriments significatius, primer a l'Institut Nacional d'Investigació Mèdica de Londres i després a la Universitat de Cambridge. Va revelar com maduren els òvuls humans, quines hormones regulen el procés i en quina fase són susceptibles de ser fertilitzats per l'esperma. Els seus esforços li van permetre fecundar per primer cop un òvul humà en una proveta l'any 1969. Però el gran pas el va fer quan va començar a col·laborar amb el ginecòleg Patrick Steptoe, que utilitzava la laparoscòpia –llavors una tècnica polèmica– per examinar els ovaris. Steptoe va aconseguir extreure òvuls dels ovaris i Edwards els va fertilitzar in vitro fins a aconseguir embrions precoços.
Els avenços de la parella van ser frenats per les autoritats britàniques i van topar amb l'oposició de polítics, líders religiosos i, fins i tot, d'altres col·legues. Els treballs, però, van continuar endavant gràcies a donatius privats.
A principis dels 70 van començar a transferir embrions fecundats in vitro a úters de dones i, després d'un centenar d'intents frustrats, Edwards va eliminar el tractament hormonal que subministrava a les dones i va apostar per confiar en el cicle menstrual de les pacients. Així va arribar l'èxit definitiu. Va ser el 25 de juliol de 1978. Aquell dia va néixer Louise Brown, la primera nena proveta de la història, i amb ella va néixer una nova era de la medicina reproductiva.
Edwards i Steptoe van crear el Bourn Hall Clinic de Cambridge, el primer centre de reproducció assistida del món.
