Pioners catalans sis anys després

Quan el doctor Santiago Dexeus, llavors director del departament d'Obstetrícia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció de l'Institut Dexeus, es va assabentar dels èxits de Robert G. Edwards, va enviar de seguida dos dels seus col·laboradors a l'estranger perquè aprenguessin les últimes tècniques de fecundació in vitro. “Només vam trigar sis anys a aconseguir el mateix que Edwards”, recordava ahir Dexeus. Sis anys exactes, ja que el juliol de 1984 naixia Victòria Anna, la primera nena proveta de Catalunya i l'Estat.

Per al doctor Dexeus, que ara desenvolupa la seva activitat mèdica a la Clínica Tres Torres, els treballs d'Edwards van obrir un nou horitzó, no només dins de la reproducció, sinó en l'àmbit de la biologia molecular, un dels terrenys que ha generat més perspectives de recerca en els darrers anys.

Una de les col·laboradores que el doctor Dexeus va enviar a formar-se a l'estranger era la jove biòloga Anna Veiga, actualment directora científica del servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Dexeus i directora del banc de línies cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Veiga era encara estudiant a la facultat quan l'equip de Robert G. Edwards va aconseguir el naixement de la primera nena proveta del món. No obstant, recorda l'emoció amb què va començar a treballar en reproducció assistida poc temps després. “No en sabíem tant com ara, però treballàvem com a pioners”, afirma.

Per a Veiga, el Nobel atorgat a Edwards “és un premi molt merescut que, en tot cas, hauria d'haver arribat abans”. La biòloga destacava ahir la valentia del científic, en posar en marxa una tècnica en la qual gairebé ningú creia, envoltat d'una forta oposició social, política i de la mateixa comunitat científica. “Hi ha un abans i un després del naixement de Louise Brown”, assegura Veiga.

A partir dels èxits d'Edwards comencen a aparèixer a tot el món industrialitzat equips i centres dedicats a la reproducció assistida. Des de llavors, les taxes d'èxit en els processos de fecundació in vitro han millorat espectacularment. A més, s'hi han afegit noves tècniques complementàries, com la congelació d'embrions o el diagnòstic preimplantacional.

A Catalunya es van iniciar uns 12.000 cicles de fecundació in vitro l'any 2007 –l'últim en què es disposa de dades–. D'aquests, el 38,2% van acabar en embaràs i el 27,6% amb el naixement d'un nadó. Una trentena de centres, la majoria privats, ofereixen aquests tractaments.