Aquest càncer fa molt mala olor
Marine és una femella de la raça retriever del Labrador de color negre nascuda el 2002 al Japó. Yuji Satoh, director del centre d'ensinistrament on viu Marine des de fa uns anys, considera que aquest és un dels animals més afectuosos i intel·ligents que mai ha conegut. Quan tenia poc més d'un any, Marine va ser preparada per participar en rescats a la platja, però Satoh es va adonar ben aviat que l'exemplar tenia una habilitat especial per detectar les olors. Dit i fet, el 2005, la gosseta va començar a ser ensinistrada en la detecció d'olors i immediatament després es va convertir en l'estrella del centre Saint Sugar, instal·lat actualment a Minamibousou (Chiba), prop de Tòquio.
Els entrenadors consideren que actualment, Marine és capaç de detectar 18 tipus diferents de càncer a partir de l'olor de la respiració i l'orina dels pacients. La capacitat olfactiva d'aquest singular animal ha inspirat l'empresa Seems Inc. en el desenvolupament d'un dispositiu –nas electrònic– que podria millorar la detecció precoç no invasiva d'alguns tipus de càncer en humans.
A banda de la seva simpatia i habilitat, Marine va ser notícia l'any 2008 perquè, després de tenir una malaltia, va ser sotmesa a una operació d'extirpació d'ovaris i el seus propietaris van decidir encarregar al laboratori RNL Bio de Seül que realitzés una intervenció de clonació. L'empresa sud-coreana va informar el juny d'aquell mateix any que la intervenció havia estat un èxit i s'havien aconseguit quatre cries en bon estat de salut. Dos dels cadells van ser destinats a continuar els estudis sobre detecció de càncer mentre que els dos restants es van posar a la venda per 500.000 dòlars (cada un!).
Nou estudi científic
La gosseta Marine torna a atraure l'interès mundial aquesta setmana per la publicació d'un estudi d'una dotzena d'experts de la universitat i l'hospital de Fukuda (Japó), en col·laboració amb el centre d'ensinistrament St. Sugar. Els científics van posar a prova les habilitats de Marine durant el període de novembre del 2008 a juny del 2009 fent servir 48 mostres de pacients de càncer colorectal i 203 mostres de persones sanes (repartides entre mostres de respiració i d'orina).
En cada una de les proves, Marine desfilava davant de cinc galledes exteriorment idèntiques on hi havia les mostres, i havia de descobrir quina contenia l'olor de la persona malalta. Els resultats publicats ara a la revista Gut (del grup British Medical Journal) són més que evidents: 33 encerts de les 36 proves amb mostres de respiració i 37 encerts de les 38 proves amb mostres d'orina.
La publicació d'aquests resultats ha atret l'atenció internacional però el cas de Marine no és ni el primer ni l'únic en aquest camp.
La prestigiosa revista mèdica The Lancet va publicar l'any 1989 la carta de dos dermatòlegs britànics en què relataven la història d'una dona que havia estat diagnosticada d'un melanoma gràcies a la insistència del seu gos. Els doctors H. Williams i A. Pembroke explicaven que la seva pacient havia detectat una piga irregular a la cama i havia estat sotmesa a una revisió mèdica. El resultat de la prova indicava que la taca era inofensiva però la mascota de la pacient, un gos barreja de border collie i dòberman pinscher, no pensava el mateix. Tant com podia, el gos acostava el seu nas a la piga fins al dia que, en un descuit de la dona, li va provocar una petita ferida a la taca sospitosa. La dona va demanar assistència mèdica i va ser llavors que els especialistes van decidir repetir les anàlisis i van descobrir que era un melanoma molt perillós, que possiblement hauria posat en perill la seva vida si s'hagués descobert en una fase més avançada.
No es van fer més estudis sobre la qüestió, però els doctors Williams i Pembroke explicaven que el gos podia haver ensumat alguna olor estranya en aquella piga i es preguntaven si aquest podia ser el primer cas demostrat de la capacitat dels gossos per detectar el càncer.
La mateixa revista The Lancet va publicar el 2001 un segon article amb una història similar, un home de 66 anys amb un èczema sospitós que no va ser correctament diagnosticat fins que la insistència del seu gos, en aquest cas un animal de la raça Labrador, va obligar a revisar les anàlisis i van diagnosticar correctament un melanoma maligne.
Estudis en laboratori
A partir d'aquest segon cas, el dermatòleg Armand Cognetta (Florida, Estats Units) va demanar la col·laboració d'un especialista en ensinistrament de gossos per intentar demostrar si un d'aquests animals seria capaç de distingir en un laboratori –en condicions controlades– l'olor d'una mostra de teixit amb càncer. L'animal ensinistrat, George, un petit exemplar de la raça schnauzer, va superar la prova amb bona nota.
Poc més tard, un equip liderat per John C. T. Church, del departament de dermatologia de l'hospital Amersham (Regne Unit), va posar en marxa el primer estudi general per comprovar la possibilitat d'ensinistrar gossos per a la detecció d'alguns tipus de càncer.
El resultat d'aquell treball va ser publicat el setembre del 2004 a la revista British Medical Journal . En l'estudi van participar 36 pacients amb carcinoma de bufeta (a més de 108 persones sanes, com a control) i sis gossos ensinistrats per distingir l'olor de l'orina de les persones sanes i de les persones amb càncer. Els científics van concloure que, tot i que no eren 100% exactes, els resultats de la prova mostraven que “els gossos poden ser ensinistrats per distingir els pacients amb càncer de bufeta a partir de l'olor de la seva orina amb un índex d'encert més elevat del que es podria esperar del pur atzar”. Els anys 2005 i 2006, dos equips de científics del Regne Unit i dels Estats Units van presentar resultats encara més esperançadors amb gossos ensinistrats per detectar l'olor d'orina de persones amb càncer de bufeta i pròstata.
