ciència
Catalunya perd el lideratge estatal en superordinadors
El barceloní ‘Mare Nostrum' es veu superat per primera vegada pel madrileny ‘Magerit'
La crisi ha fet endarrerir la nova gran màquina del Barcelona Supercomputing Center, ara a punt de concretar-se
Catalunya ha perdut momentàniament el lideratge estatal en superordinadors, segons les dades de la conferència internacional de supercomputació que se celebra a Hamburg (Alemanya) publicades a través del rànquing del sector Top-500. Després de set anys de lideratge, el superordinador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estat superat pel superordinador Magerit instal·lat a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).
El rànquing mundial Top-500 classifica els superordinadors en funció de la seva capacitat de càlcul. El Mare Nostrum té una capacitat de 94,21 teraflops (bilions d'operacions per segon) i se situa ara en la posició número 170 del rànquing mundial. Per contra, el Magerit té 103,49 teraflops, i se situa en la posició 136. El Mare Nostrum es va posar en funcionament l'any 2004 i durant dos anys va ser el superordinador més potent d'Europa i un dels 10 més potents del món.
El Top-500 està liderat actualment pel superordinador Riken, instal·lat al Japó, amb una capacitat de càlcul de 8.773,63 teraflops; seguit del superordinador xinès Tianhe 1A, de 4.701 teraflops.
Els superordinadors s'han convertit durant els últims anys en instal·lacions científiques de primer nivell. En alguns casos, aquest equips es fan servir per a treballs específics, com el càlcul de reaccions atòmiques mentre que d'altres, com el Mare Nostrum, es posen a disposició de la comunitat científica per a càlculs en camps molt diversos, des de la simulació de la dinàmica de l'atmosfera (meteorologia i contaminació) fins a simulació del funcionament d'òrgans (cor o cervell, per exemple), astrofísica o prospeccions petrolíferes. La instal·lació i operació de superordinadors, d'altra banda, s'ha convertit en un indicador del nivell de les infraestructures científiques i de les inversions en ciència de cada país.
Cap a la recuperació
Mateo Valero, director del BSC, explica que actualment s'està instal·lant en aquest centre un superordinador de 180 teraflops, que podria estar en funcionament en pocs mesos. De manera paral·lela, el BSC està negociant l'adquisició d'un superordinador de 1.000 teraflops, en la primera fase del projecte d'abast europeu Mare Incognito. Aquesta màquina tindria un cost aproximat de 20 milions d'euros i seria finançat a parts iguals per la Generalitat i el govern estatal.
El BSC, d'altra banda, ha iniciat aquest any la construcció del nou edifici al campus nord de la UPC, on es podria instal·lar, d'aquí a dos o tres anys, un nou model del superordinador Mare Incognito.
